L’‘standby’ de la Model

BarcelonaUna seixantena d’actes de caràcter públic, 84 jornades de portes obertes amb més de 60.000 assistents, 34 rodatges, programació de festa major i, en total, 70.900 visitants que han passat per alguna de les propostes. Són les xifres de l’antiga presó Model des que, el juny del 2017, va veure sortir els últims reclusos i, a principis d’aquest any, va començar el seu procés d’obertura als veïns. Tot i que la gran transformació que ha de convertir l’antic centre penitenciari en una suma de verd, d’equipaments i d’habitatge tot just s’està dibuixant i no començarà a tocar pedra fins al 2020, la conquesta de l’espai pel veïnat ja ha començat. “Volíem que hi passessin coses des del minut 1”, remarquen des del consistori.

L’empoderament ciutadà del recinte és visible, cada tarda, quan la canalla fa seu l’antic pati d’accés al recinte des del carrer Entença, que ara ha incorporat una mena de bancs amb rodes i uns armariets on s’han posat joguines d’ús col·lectiu. El contrast entre la decrepitud de l’edifici -exemplificada en la xarxa que cobreix el gran rellotge del pati per evitar despreniments- i l’alegria infantil a la sortida de classe és total. Els principals ocupants de l’espai, a aquella hora, són els alumnes de l’Escola Xirinacs, que tenen aquest pati a escassos metres de la porta dels mòduls que acullen la seva activitat al carrer Entença fins que el nou edifici, que és un dels equipaments que hi haurà a la Model, no s’hagi enllestit.

La comunitat del centre és, com els veïns i les entitats de la zona, un dels col·lectius més interessats que el procés no s’allargui i que les obres del seu espai definitiu comencin com més aviat millor per poder sortir de l’espai enclotat que actualment ocupa. “Ja haurien d’haver presentat la proposta”, defensa Xavier Riu, de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample, que demana començar a prendre decisions sobre l’espai i poder ampliar, també, els usos que ja té el recinte mentre no comencen les obres.

Enderrocar o conservar?

El director de Model Urbà del consistori, Ton Salvadó, reconeix que el retorn del procés participatiu que es va tancar abans de l’estiu s’havia d’haver fet a l’octubre i que encara falten algunes setmanes. La previsió és que es presenti aquest mateix mes de novembre. Però assegura que la maquinària no s’ha aturat i que s’ha dibuixat “el millor projecte possible” per fer encaixar tots els usos anunciats i que, en alguns casos, es contradiuen. Salvadó elogia la intensitat del procés participatiu que s’ha fet i que demostra que cada metre quadrat d’espai lliure en un districte com l’Eixample és discutidíssim. Sobretot, en un espai que fa tant de temps que els veïns confien a reconquerir.

El debat ha de servir per reinterpretar el pla director de la Model que es va aprovar el 2009 i que ara es vol modificar per introduir-hi canvis com ara prescindir de l’espai destinat a usos d’oficina i hotel o de l’aparcament i incorporar-hi, en canvi, uns 150 pisos socials.

La conservació íntegra de tot el patrimoni, com defensen entitats com SOS Monuments, és incompatible amb el fet d’alliberar un gran espai verd que sigui un parc compacte -ha de tenir com a mínim 14.000 metres quadrats-, per exemple, o amb la idea de començar de zero els edificis que han d’acollir algun dels equipaments previstos. Com a certesa, ara mateix està garantit que es mantindran el panòptic central, com a mínim, la galeria 4 i l’edifici d’accés.

“L’encaix és una bona patata calenta”, reconeix l’associació de veïns. I des de l’entitat SOS Monuments, que les últimes setmanes s’ha reunit amb representats dels diferents grups polítics del consistori per demanar el manteniment íntegre de l’edifici, assenyalen el bon nivell de conservació de l’espai i defensen la possibilitat que les antigues galeries de presos puguin acollir els nous usos previstos. És a dir, no mantenir l’edifici com si fos un monument, com passa per exemple amb el castell de Montjuïc, sinó d’adaptar-lo per donar-hi vida.

De moment, l’Ajuntament ja va presentar, abans de l’estiu, tres propostes de transformació -cap serà la definitiva- i cap dels tres dibuixos preveia el manteniment íntegre de totes les galeries de l’edifici actual.