L'Ajuntament de Barcelona ha llançat la campanya “Per una Barcelona antiracista” en què inclou la prevenció a les escoles i el treball conjunt amb el sector immobiliari, en el qual les persones racialitzades se senten discriminades a l'hora de llogar un pis en benefici d'altres col·lectius. També s'engegaran iniciatives per millorar el model de prevenció contra el racisme a les escoles potenciant la mirada antiracista i incrementant el nombre de centres adherits al programa d'Escoles per la Igualtat i la Diversitat, així com millorant la presència i expressió de la diversitat. D'altra banda, es pretén millorar els canals de denúncies, ja que persisteixen les dificultats i desconfiances a l'hora d'incoar alguna queixa. Entre altres accions, l'Oficina per la No Discriminació desplegarà dos punts d'informació sobre discriminació i defensa de drets al territori, el primer a Sant Andreu aquest 2022, i el segon a Sants-Montjuïc el 2023, on s'oferiran els serveis d'atenció de l'OND, segons informa Efe.
SOS Racisme critica la "inacció" de les administracions contra les discriminacions
L'entitat assenyala els obstacles per denunciar les agressions i el fracàs de la mediació en un ambient que legitima els atacs
BarcelonaEl racisme es denuncia poc, i quan es fa el pas l'administració acostuma a tractar la situació com un conflicte entre veïns o una mala atenció comercial, cosa que acaba per "legitimar" el discurs de les agressions. És la conclusió que SOS Racisme extreu en el seu informe anual, basat en les 648 persones ateses l'últim any, de les quals 474 s'adreçaven a l'entitat per primer cop per denunciar discriminacions entre particulars, en l'accés als drets socials i abusos de policies i agents de seguretat, per aquest ordre.
Un dels casos que han arribat al servei de denúncies de l'entitat és el del Fèlix i la Jamini, naturals del Marroc i Holanda, a qui una agència immobiliària de Pineda de Mar els va denegar el lloguer d'un pis quan els va veure l'aspecte, quan la comercial ja estava a punt de donar-los la clau, amb l'argument que el propietari no volia gent "ni de l'Àfrica ni morens". La parella intenta posar la denúncia a la comissaria de Mossos d’Esquadra, que no els van atendre perquè es tractava d'una qüestió civil, i tampoc no van tenir sort quan es van adreçar al seu Ajuntament, que els va derivar a Consum. Els casos com aquest, en què l'administració no preveu el racisme com el factor clau de la denúncia, reflecteixen la "inacció i la falta de voluntat política" per assenyalar l'origen de discriminacions per raons de raça, origen o religió, ha denunciat la portaveu de SOS Racisme, Paula Rossi, en una roda de premsa en què ha assenyalat que aquesta circumstància "legitima els discursos de la discriminació i els agressors".
L'entitat referent en la lluita contra el racisme exposa que l'augment de la presència institucional de l'extrema dreta avala "la normalització" d'actituds discriminatòries i deixa en via morta la mediació, un canal molt útil per solucionar conflictes entre particulars per evitar arribar als jutjats. Rossi ha dit que "el perpetrador" de la discriminació racial se sent envalentit per l'ambient, no reconeix l'agressió i molt menys vol participar en un arbitratge, que per norma general "no incorpora l'eix racista" i situa la persona amb un perfil minoritzat fora de lloc. "De vegades hi ha baralles perquè diuen que els veïns fan pudor, però no és pudor és una olor, un aroma diferent, però amb això ja no hi pots fer res", ha constatat la portaveu, que ha exigit a les administracions la seva obligació de preservar els drets i fer complir "la legislació vigent per a la igualtat de tracte".
La impunitat
Segons dades de SOS Racisme, sis de cada deu situacions racistes no es denuncien i acaben impunes. En part per aquesta "banalització de les conseqüències" però també perquè els que pateixen l'agressió tenen por de patir represàlies o creuen que no trobaran prou suport. Aquesta infradenúncia fa que no hi hagi reparació del dany ocasionat a la persona individual ni tampoc una "transformació social" que acabi amb el racisme. "Denunciar és un privilegi per a molta gent", ha assegurat Rossi, que ha destacat que només el 12% dels denunciants tenien una situació administrativa irregular, tot i que segurament són el grup que més vulneracions pateixen.
El perfil del denunciant és un home (60%), provinent del Magrib, Llatinoamèrica, el Carib o l'Àfrica subsahariana. En un 42% dels casos són de nacionalitat espanyola i en un 35% tenen permís legal de residència. D'altra banda, Rossi ha valorat que en els últims cinc anys hi ha hagut un augment continuat de dones que denuncien situacions racistes.
Dels 334 casos nous que SOS Racisme ha tramitat, una quarta part tenien a veure amb la conflictivitat entre veïns i particulars, seguits pel 20% de discriminacions d'accés a l'habitatge o la sanitat per motius racials i les actuacions policials que continuen aturant i identificant per l'aspecte i el perfil racial (19%) i la dels vigilants privats que veten l'entrada de persones racialitzades (5%). Una de cada 10 atencions ha tingut l'origen en el discurs d'odi, per davant del 7% de discriminacions laborals.
