Madrid demana auxili a l'Estat per controlar la pandèmia

MadridFa just un mes, el dia 18 d'agost, el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, advertia que la situació epidemiològica a Madrid era "preocupant". Trenta dies després d'aquella roda de premsa, les xifres de la comunitat fan encendre les llums d'alerta. El govern espanyol insta a "adoptar mesures eficaces", en paraules del ministre de Sanitat, Salvador Illa, per frenar la corba de contagis a Madrid. De fet, el mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es reunirà aquest diumenge amb la presidenta de la regió, Isabel Díaz Ayuso, per "reforçar la governança". El ministre de Sanitat, Salvador Illa, no ha descartat l'estat d'alarma, però ha insistit que és "l'últim escenari" i ha instat Madrid a fer "el que sigui necessari".

Les xifres mostren l'empitjorament que ha situat Madrid com la comunitat autònoma amb una incidència de covid més elevada, amb 659 casos notificats per cada 100.000 habitants, segons les últimes dades oficials presentades pel ministeri de Sanitat aquest dijous. A més, els últims catorze dies la comunitat ha acumulat 43.939 casos diagnosticats, 1.613 dels quals l'últim dia. Tot i així, també s'ha de tenir en compte que el nombre de casos està molt relacionat amb la capacitat de detecció per part de les autoritats sanitàries. De fet, l'última setmana Espanya ha fet 645.695 tests PCR i, en concret, Madrid n'ha fet 126.974. "És evident que com més tests facis, més casos detectes", apunta la vocal de l'associació madrilenya de Salud Pública, Fátima Cortés, a l'ARA, que afegeix que "no és suficient, ja que si no els saps rastrejar i per tant traçar la cadena de contacte, els hospitals es tornen a omplir", assenyala.

"L'atenció primària està desbordada"

Madrid té actualment 3.323 pacients per coronavirus ingressats als hospitals, segons dades oficials del ministeri de Sanitat. El nombre de persones ingressades per covid, a més, és més gran que la capacitat total de llits de tres hospitals de la capital, el Princesa, el Gregorio Marañón i l'Hospital 12 d'Octubre. De fet, aquest últim s'ha vist obligat des del 12 d'agost a reprogramar "operacions no urgents". A les UCI de Madrid hi ha 409 ingressats, i alguns hospitals com l'Infanta Leonor o l'Hospital Virgen de la Torre demanen un "trasllat urgent de pacients a hospitals amb menys pressió", ja que tenen el 100% dels llits de crítics ocupats.

Cortés avisa que als hospitals "la situació és preocupant" i afegeix que "si s'omplen de casos greus és perquè els lleus s'escapen". També matisa que la situació "no és com al març", i que ara són els centres d'atenció primària els que estan "desbordats". Els sindicats denuncien que la primera trinxera contra el coronavirus està patint "pressió assistencial", ja que han incrementat la realització de tests PCR però no de personal."Les demandes són les mateixes que les del principi de l'epidèmia", explica la vocal de l'assemblea. Cortés denuncia que "no s'ha dotat dels mitjans necessaris" uns centres que "ja estaven debilitats". "No s'han posat suplents, tampoc s'han contractat rastrejadors suficients, i mentrestant el virus circulava i ha sigut impossible de controlar", lamenta Cortés, que avisa que si no es reforça amb personal humà i tècnic serà "impossible" controlar la traçabilitat dels contagis.

Com està la resta de l'Estat?

A l'inici de l'estiu, però, el focus es posava en altres comunitats que observaven com alguns rebrots generaven "transmissió comunitària". Catalunya, però sobretot Aragó, es van observar amb lupa durant setmanes, i, tot i que les autoritats sanitàries avisen que "no es pot abaixar la guàrdia", la situació s'hauria estabilitzat en comparació amb el mes de juliol i l'agost.

Catalunya els últims 14 dies registra 12.195 casos, amb una incidència molt inferior a la de la Comunitat de Madrid: 128 casos per cada 100.000 habitants, davant els més de 600 a Madrid. D'altra banda, a Aragó han passat de notificar una incidència acumulada de 300 a 130 casos per cada 100.000 habitants. En aquest cas, a més, es van prendre mesures que obligaven Saragossa a retornar en fase 2 quan registrava una incidència inferior a la de Madrid avui. Finalment, el País Valencià, amb la ciutat de València com a epicentre dels contagis, és de les últimes zones que han anunciat noves mesures; en aquest cas, el tancament de tots els parcs infantils.

El covid, una qüestió de classes

Aquest divendres la Comunitat de Madrid s'espera que anunciï noves restriccions per frenar la corba de contagis. Per ara, se sap que el govern regional preveu aprovar mesures que afectin la mobilitat entre barris, mentre que també valora reobrir l'hospital de campanya d'Ifema –tancat des de l'1 de maig– davant la situació d'ocupació als hospitals. Tot i que en un primer moment el viceconseller de Salut Pública de la Comunitat, Antonio Zapatero, va anunciar que decretarien “confinaments selectius de les zones bàsiques de salut amb més incidència del coronavirus”, des de Presidència van obligar a modificar la mesura parlant de "restricció".

Més enllà de la incertesa generada, se sap que les noves mesures que la Comunitat de Madrid vol aprovar afectaran principalment barris del sud com ara Usera, Vallecas o Carabanchel, així com els municipis de Fuenlabrada i Parla, on es registra la màxima incidència. Alhora, aquestes són les zones de la comunitat amb unes rendes per capita més baixes, on el teletreball no és una opció majoritària i la necessitat de treballar va de bracet del desplaçament. En aquest sentit, Cortés apunta que "per més que tanquis la població, el problema continua si no reforces la sanitat".