SOS de les escoles: “Si la situació s’allarga, afectarà la qualitat educativa”
Els centres educatius fan mans i mànigues per gestionar l'explosió de contagis, però adverteixen que no donen a l'abast
GironaTensió, cansament i, sobretot, molta preocupació als centres educatius de Catalunya. L'explosió de contagis que s'ha produït a les escoles des de la tornada de Nadal ha trasbalsat i embrollat la tasca dels docents. Els últims dies han hagut de dedicar més temps a gestionar els nous positius, avisar les famílies i buscar docents substituts que a preparar i donar les classes o gestionar el centre. I, tot plegat, sumat a un protocol de Salut que ha canviat tres vegades en deu dies i que es va anunciar hores abans del reinici del curs.
“Si continuem amb aquest ritme gaires setmanes més, no aguantarem, ho estem donant tot i més, però som humans”, clama el director de l'Institut La Bisbal de la Bisbal d'Empordà, Jordi Ferrer. El mateix temor l'expressen altres responsables de centres educatius, com el director de l'Escola Pia de Mataró, Toni Aguilar: “Si aquesta situació s'allarga en el temps, es veurà afectada la qualitat educativa, malgrat que fem mans i mànigues per evitar-ho”.
Només cal donar un cop d'ull a les dades de Traçacovid per ser conscients de la magnitud del creixement de positius que s'ha viscut a l'entorn escolar: en deu dies els alumnes confinats s'han multiplicat per cinc. Si l'11 de gener se'n van detectar 22.572, aquest divendres 21 el nombre ha crescut fins als 122.552, que representen el 9% de tot l'alumnat. Així mateix, s'han incrementat els docents i membres del PAS infectats: de 5.509 a 9.046, i el nombre de grups aïllats: d'1 a 208. En total, aquest divendres hi ha set centres confinats: una escola rural i sis llars d'infants.
Una d'elles és l'escola bressol La Mainada de Menàrguens, un poble de 800 habitants de la Noguera. Ells tenen 12 infants i dues educadores, dels quals 10 nens i una mestra s'han acabat contagiant. El dilluns van haver de deixar d'oferir el servei i esperen tornar-hi dilluns vinent. Però la seva directora, Maria Cerveró –que ha donat negatiu– està amoïnada per si s'acaba infectant. “Si jo ara dono positiu, hauré de començar l'aïllament, i no pateixo per agafar el virus, sinó perquè no podré anar a la feina”, indica Cerveró, que recorda que una llar d'infants municipal d'un poble petit, com la seva, no té cap borsa de substituts.
Entrebancs i dificultats
Quan hi ha un positiu en una aula de preescolar o primària, els CAP s'encarreguen del cribatge a la resta dels alumnes, que només s'hauran de confinar si es troben 5 positius o un 20% de contagis al grup. Però el sistema està tan saturat que s'han donat casos d'alumnes que han acabat la quarantena sense que s'hagi testat els companys. “Una nena va donar positiu dijous passat i avui, que just tornava, han fet el cribatge a la resta d'alumnes”, posa d'exemple la directora dels Maristes de Lleida, Mary Rius, que deixa clar que els gestors covid fan tot el que poden. “Nosaltres els passem els contactes a trucar de 25 en 25, és normal que triguin, perquè també estan desbordats”, aclareix.
En el cas de la secundària i de l'educació postobligatòria, són les farmàcies les que assumeixen el testeig dels contactes estrets; però no tots els establiments en fan –només els adherits voluntàriament– i tampoc donen a l'abast o no sempre funciona correctament l'aplicatiu informàtic. “Ens hem trobat amb famílies que no havien rebut l'avís de fer un test tot i que els fills eren contacte d'un company positiu; o d'altres que rebien l'avís quan no els tocava perquè no hi havia cap cas”, posa d'exemple el director de l'Escola Pia de Mataró.
A banda dels contagis entre els alumnes, els centres també s'ho han de manegar amb les substitucions dels professors infectats. En el cas de la pública, el departament d'Educació va instaurar nomenaments cada 24 hores per cobrir els contagiats, però, a la pràctica, això tampoc acaba de rutllar. “Els primers dies va ser horrorós, teníem 6 o 7 baixes i només n'havien cobert una. Ara ha millorat una mica: de 12 en tenim 8 de cobertes”, detalla Jordi Ferrer.
En els concertats, com la Pia de Mataró o els Maristes de Lleida tenen moltes dificultats per trobar nous professors i la majoria dels que arriben no havien treballat mai al centre. “Ens hem trobat amb substituts que han de fer la seva primera classe amb tots els alumnes confinats. Si és una situació excepcional per a un docent amb expertesa, imagina't per a algú que acaba d'arribar i que no coneix ningú ni sap com funciona res”, relata Aguilar.
El departament d'Educació va establir un sistema híbrid de classes – online i presencial–, però no es pot impartir bé la llicó. “En teoria sembla fàcil, però a la pràctica és complicadíssim. Hi ha alumnes que no tenen ordinador ni connexió a casa, i els confinats van canviar d'un dia per l'altre: ara arriba un, ara torna l'altre, ara torna a marxar un altre. I no pots tenir-los 3 o 5 hores seguides mirant una pantalla”, descriu el director dels Jesuïtes-Escola El Clot de Barcelona, Oriol Navarro. En aquest col·legi tenen 14 docents positius i 333 estudiants en quarantena.
Més crispació i queixes
Tots els entrevistats també lamenten que, en deu dies, s'ha canviat tres vegades el protocol, cosa que ha provocat que moltes famílies tinguin dubtes i preguntes sobre els aïllaments que no sempre poden respondre els docents, ja que no són metges ni experts en epidemiologia. “Ara treballem per a Salut, jo ja no faig de directora perquè no tinc temps, només gestiono el tema covid. I no em queixo, cadascú pateix aquesta pandèmia des del seu sector, però aquesta és nostra la realitat”, constata Rius.
En aquest sentit, Ferrer també subratlla que cada cop hi ha més queixes i crispació entre algunes famílies, especialment les dels no vacunats, ja que, si un company dona positiu, han de fer aïllament a casa durant set dies. “Tenim casos d'alumnes que van venir el primer dia, va sortir un positiu i es van haver de confinar set dies. Van tornar dos dies i ara han hagut de tornar a la quarantena perquè ha sortit un altre cas. I hi ha pares que diuen que no és legal i que els estem discriminant”, lamenta el responsable de l'IES La Bisbal, que també recalca que apliquen unes normes que no dicten ells.
Per tot plegat, les escoles fan un crit d'ajuda perquè aquesta sobrecàrrega de feina no acabi repercutint negativament en l'educació dels estudiants. “Necessitem que la gestió dels positius no recaigui directament sobre l'escola, per poder-nos centrar en la tasca pedagògica”, sol·licita Navarro.