SOS Costa Brava vol canviar el rumb de la política urbanística de Catalunya

PalsBalanç “molt positiu” del primer any de vida de la plataforma SOS Costa Brava (SCB), que aplega una trenta d’entitats ecologistes gironines. Així l'ha valorat un dels seus portaveus, Sergi Nuss, que ha destacat el fet que l'últim any la Generalitat hagi aprovat una moratòria que suspèn, almenys temporalment, la construcció de 20.000 habitatges en 165 sectors de 22 municipis del litoral gironí. “Hem aconseguit que, dels setze projectes denunciats, nou s’hagin inclòs en la moratòria”, ha proclamat Nuss, que també ha afegit que sis projectes més estan als tribunals per recursos contenciosos administratius que ha presentat l’entitat. “Hem aconseguit aturar alguns dels grans projectes previstos, com la urbanització de Sa Guarda de Cadaqués, la prolongació de la C-32 de Lloret de Mar, els més de mil nous habitatges a la platja de Pals o els 40 que es volien aixecar al sector Roses 2 de Llançà”, ha ressaltat l’advocat de la plataforma, Eduard de Ribot.

Ara bé, SCB ha avisat que estarà amatent al Pla Director Urbanístic que està redactant la conselleria de Territori i Sostenibilitat, que serà el que decidirà el futur dels 165 sectors que està estudiant. Un cop analitzats, el departament pot prendre tres decisions: deixar els projectes tal com estan planificats, modificar-los per reduir-ne l’impacte o desclassificar els sòls on estan previstos. “Demanem la desclassificació massiva de tots els terrenys inclosos en la moratòria”, ha reiterat l’advocat, que ha deixat clar que els projectes que finalment tirin endavant es trobaran amb l’oposició dels ecologistes.

I és que el pròxim gran objectiu que s’ha marcat l’entitat per a l'any que ve és canviar el model urbanístic de Catalunya. “Amb la moratòria hem aconseguit aturar les màquines, però no n’hi ha prou. S’ha de canviar el rumb de la política urbanística del país, perquè la capacitat de càrrega del territori s’ha exhaurit i ja no hi caben més habitatges”, ha defensat De Ribot.

Una de les mesures que proposen és que les administracions adquireixin terrenys situats en zones de gran valor natural i ambiental “perquè hi ha prou recursos per fer una altra política”. En aquest sentit, l'advocat ha recordat que sempre que es desenvolupa un sòl urbanitzable, és a dir, quan es fa una nova urbanització, la llei obliga els promotors a cedir un 10% de la superfície als ajuntaments. “Tota la destrucció de la Costa Brava ha anat acompanyada d’uns ingressos monumentals, perquè el 10% de la promoció de la Costa Brava la tenen els ajuntaments; no sabem què n'han fet, però subhastant aquests terrenys es tindrien recursos per protegir i conservar la resta del territori”.

També la Generalitat, segons l’entitat, podria comprar terrenys per preservar-los, ja fos a través de l’Incasòl o creant un organisme per comprar i conservar terrenys. De fet, l’entitat va presentar aquesta proposta al Parlament fa uns mesos per intentar que s’aprovés una llei que ho permetés. “A la Pineda d’en Gori de Palamós hi ha una parcel·la en venda on es vol construir un tercer bloc d’apartaments. Per què no el compra l’Ajuntament per evitar que s’edifiqui més?”, ha posat d’exemple Nuss.

“L’estrella dels nyaps urbanístics”

Un dels municipis on més batalles té obertes l’entitat és Begur. “És el municipi estrella quant a nyaps urbanístics del segle XXI”, ha qualificat el portaveu. I és que SOS Aiguafreda-Salvem Begur ha presentat denúncies i al·legacions a l’Ajuntament contra cinc projectes del municipi: el dels Jardins de Sa Riera, la cala d’Aiguafreda, la Pedrera s’Antiga, el xalet del Port des Pi i el sector de Montcal 2.

Després que l’Ajuntament de la població hagi desestimat les seves reclamacions, l’entitat ha portat als tribunals el projectes de la Pedrera i pròximament presentarà dos recursos contenciosos contra el xalet del Port des Pi i els Jardins de Sa Riera. “Exigim valentia política a totes les administracions; no només ens hi estem jugant el futur, també el present, i cal posar-hi remei”, ha demanat la portaveu de SOS Aiguafreda, Lydia Chaparro.

A més dels projectes de Begur, SOS Costa Brava ha presentat recursos contenciosos contra el Pla Especial Urbanístic dels Jardins de Cap Roig, la urbanització de Sa Guarda de Cadaqués, el xalet del Golfet de Palafrugell, la Pineda d’en Gori de Palamós i la prolongació de la C-32 a Lloret de Mar.