Sortides al mar per a malalts d'Alzheimer: "La felicitat d'aquesta gent no té preu"

Barcelona"Ja sé que això no em surt a compte, però la felicitat d'aquesta gent no té preu". Qui parla mentre pilota el vaixell Turtur és l'Ignasi Ticó, propietari de l'empresa CatVents. Avui els passatgers no són executius d'una empresa en un exercici de team building o una família de turistes estrangers que vol veure l'skyline de Barcelona des del mar, sinó un grup de 23 persones entre les quals hi ha malalts d'Alzheimer, els seus cuidadors i també familiars. Tots venen del centre del barri de Sant Josep de l'Hospitalet de Llobregat que forma part del programa REMS (Reforç i Estimulació de la Memòria i la Salut), finançat per la Fundació Catalunya La Pedrera. La Maruja acaba de fer 78 anys i avui puja per primer cop a un vaixell. "És la primera vegada, i això que el meu pare a Almeria treballava al port arreglant bucs", explica. Al costat hi té el fill, el José Manuel, que treballa de tècnic del SEM. "Des que va al centre ha canviat radicalment, abans estava molt deprimida, i ara ha fet amics i fem activitats com aquesta, que és extraordinària", explica mentre naveguem mar endins entre un onatge cada cop més accentuat. El temps és rúfol i no trigarà gaire a ploure, cosa que obligarà el passatge a refugiar-se sota la lona. Però ni això esborra l'alegria de les seves cares.

En la sortida hi participen dos vaixells més de l'empresa Más Navega, del patró Xavier Mas, amb altres grups de malalts i acompanyants. En un d'ells hi va la Sònia Maymó, de la Fundació Alzheimer Catalunya. "L'experiència de navegar els queda gravada, ho notem perquè en parlen i ho comenten fins bastants dies després", comenta. Ella ja ha participat en diverses sortides al mar. A l'altra embarcació els passatgers són del grup Aires d'Afab (Associació de Familiars de Persones amb Alzheimer de Barcelona). Tot aquest muntatge és obra de l'Edgar Martínez, alma mater de l'entitat Veles per l'Alzheimer, que és qui va tenir la idea d'organitzar les sortides fent servir els seus contactes al Port Olímpic de Barcelona. "L''objectiu és gaudir del mar i els beneficis psicològics que ens comporta. I tot això ho oferim gratuïtament. Ens és igual si venen d'una entitat o són grups nostres", explica amb un somriure. L'Edgar té la seva mare amb Alzheimer i reconeix que és duríssim, que per això va tenir clar que havia de fer alguna cosa, pensant en els malalts però sobretot en els cuidadors i familiars, que sovint no tenen on anar. A poc a poc ha anat trobant patrocinadors, com l'empresa de materials de construcció Sika, i recollint suports, per exemple de la Fundació La Caixa. Això li permet cobrir les despeses de la sortida. Al març, l'Edgar va organitzar la primera regata de Veles per l'Alzheimer i va treure una vintena de vaixells alhora. Va ser un èxit que espera repetir coincidint amb la Copa Amèrica. El seu somni seria poder replicar tot el que fa a Barcelona en altres ports de la costa catalana i valenciana.

Solidaritat

A bord del Turtur l'Ignasi Ticó relata com l'Alzheimer s'ha acarnissat amb la seva família. "Primer va ser el meu avi, després l'àvia, després la tieta...", diu resignat però sense perdre el bon humor. Una sortida d'aquestes té un preu de 80 euros per persona. Avui, però, no paga ningú. "Ja els hi cobro prou als turistes i les empreses!", exclama rient. A primera fila, molt tranquils malgrat les onades, hi ha la Isabel i el José. Ell està en una fase inicial de la malaltia, però no ha volgut perdre's la sortida. "Tinc experiència, perquè com a comercial em tocava travessar moltes vegades l'estret de Gibraltar", explica. "Una vegada vam agafar molt mala mar i tothom va començar a vomitar i a cridar", afegeix demostrant que la memòria encara no li falla. La seva dona, que també era al viatge, assenteix. "Ara faig de voluntària en centres per a la gent gran, i amb ell he vist una gran millora", diu.

La pluja obliga l'Ignasi i la resta de patrons a acurtar la sortida i a tornar a port. No gaire lluny, un catamarà negre amb l'equip italià de l'America's Cup solca les ones a velocitat supersònica. La Sofia, que és la psicòloga, va amunt i avall del vaixell per assegurar-se que tothom està bé. La Maruja, que no se separa del seu José Manuel, s'ho ha passat bomba, li han cantat l'Aniversari feliç i no s'ha marejat. De fet, l'únic que s'ha marejat ha estat el periodista que escriu aquestes ratlles.