El soroll, la principal causa de tensions amb els pisos turístics

BarcelonaEls sorolls de les maletes arrossegades per l'escala de matinada, la música de les festes –fins i tot en dies laborables–, els sopars que s'allarguen i s'animen en decibels a les terrasses, els moviments de llits i mobles quan arriba un grup de turistes durant la nit o el turista que s'equivoca i truca al timbre que no toca o directament intenta obrir un pany que no és el seu. Són els motius de conflicte més recurrent en les comunitats de veïns on hi ha pisos turístics. O, com a mínim, en les que tenen pisos turístics dels que funcionen de manera legal. Així ho ha diagnosticat el servei de mediació en conflictes d'aquest tipus que va posar en marxa al gener el consistori. La meitat de les queixes que ha atès en els set primers mesos de funcionament tenen a veure amb el soroll. Sigui per festes, un 24% de les queixes, o per fets com moviments de mobles i maletes (23%). La tercera i la quarta categories més habitual de conflicte són els danys o el mal ús de les zones comunes i les que estan relacionades amb l'alcohol i les drogues, segons ha detallat avui el primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni, que ha fet balanç del servei.

Des del mes de gener, aquesta unitat ha fet 372 actuacions, i d'aquestes, 238 han acabat resoltes, mentre que 57 s'han derivat als serveis d'inspecció, 12 a tècnics de convivència, 89 continuen obertes i 45 s'han derivat a altres serveis. Collboni, "molt satisfet" amb els primers resultats, ha detallat que l'objectiu d'aquest servei és "evitar la conflictivització entre veïns i turistes" i fer que sigui el propietari del pis el que prengui les mesures necessàries per garantir la convivència. Ha detallat,en aquest sentit, que s'han pres mesures com instal·lar moqueta per reduir soroll, insonoritzar espais o pactar limitacions horàries per als sopars a les terrasses. Hi ha, també, la figura de l'agent nocturn, que és qui visita els pisos en conflicte si els sonòmetres han detectat infracció i ja s'ha avisat els turistes i aquests no corregeixen la situació.

De totes les actuacions fetes, 51 s'han resolt per mitjà de mediació. Els veïns contacten amb aquest servei, que compta amb un equip de quatre persones per fer les visites, per telèfon o a través d'un correu electrònic, però també s'activa per queixes de la Guàrdia Urbana, tot i que aquesta és la via que pot endarrerir més l'actuació perquè el servei rep la informació a mes vençut. A Barcelona es registren cada any prop de 2.000 incidents relacionats amb pisos turístics. La majoria, als districtes on n'hi ha més, que són l'Eixample i Ciutat Vella. La ciutat té en funcionament 9.657 pisos que allotgen turistes amb la llicència per fer-ho.

La patronal dels pisos turístics legals, Apartur, ha col·laborat, segons ha remarcat el tinent d'alcalde, en la posada en marxa de la unitat de mediació. La patronal ha avalat en un comunicat l'aposta del consistori per mantenir actiu aquest servei. "Cal seguir treballant per un model de ciutat on veïns i turistes convisquin i s'enriqueixin mútuament", ha remarcat Enrique Alcántara, president de l'entitat.

"Com una mudança eterna"

Una de les incidències resoltes per aquest serveu es va produir al barri del Guinardó. La propietària d'un pis situat sota un apartament turístic, Pilar Rodríguez González, explica que durant el mes de juliol ha sofert problemes de soroll. "A mesura que avançava l’estiu, la situació es va anar agreujant”, apunta en declaracions a l'ACN. Rodríguez assegura que hi havia joves desperts fins a altes hores de la matinada i que se sentien molts sorolls de mobles arrossegant-se a les nits. "Era com una eterna mudança en hores inadequades", afegeix. Després de contactar amb el servei municipal, el propietari va acceptar col·locar moquetes al terra del pis turístic i promoure l’ús de sabatilles per tal de reduir el soroll.

Lluita contra els pisos il·legals

Collboni ha aprofitat la roda de premsa per posar en valor, també, la feina feta pel govern municipal –ja en el mandat passat– contra els pisos turístics il·legals: des de l'estiu del 2016, s'ha ordenat el tancament de 5.429 apartaments i s'han interposat 6.700 sancions. A principis d'aquest any, el govern d'Ada Colau ja va donar per tancat el problema dels pisos il·legals, tot i que el procés ha avançat en paral·lel a la irrupció del lloguer d'habitacions, que no està regulat.

El pla de xoc va començar el juliol del 2016. D'una banda, es va doblar (de 20 a 40) el nombre de visualitzadors, que són les persones que comproven des del carrer si els que anuncien apartaments han fet servir dades falses per evitar ser detectats. Els visualitzadors fan el porta per porta i busquen detalls que delatin pisos irregulars. La informació que recullen va a parar als inspectors, que són els que visiten el pis i tramiten les sancions. El nombre d'inspectors també ha augmentat. En total són 100 les persones que controlen els pisos turístics.