El soroll, l’epidèmia urbana que causa insomni i estrès

BarcelonaTrànsit, obres sota de casa, camions de la brossa a hores intempestives, la terrassa d’un bar o el xivarri dels que surten de nit. Els habitants de les grans ciutats s’han acostumat a viure amb un nivell de soroll alt. Segons les dades dels mapes estratègics de soroll de la Generalitat -fets basant-se en vint municipis que sumen més de 3,2 milions d’habitants-, només un de cada deu ciutadans de l’àrea metropolitana gaudeix d’un entorn que es pugui definir com a “zona tranquil·la”, amb els estàndards que marca la normativa acústica catalana. Es poden considerar uns privilegiats: la normativa acústica catalana marca un límit de 65 decibels (dB) durant el dia i de 55 a la nit. A l’àrea central del Barcelonès, un 58% dels ciutadans dormen amb un soroll per sobre d’aquest llindar.

Segons el professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Jordi Romeu, els efectes de la convivència amb el soroll són difícils de quantificar: “No sabem si algú emmalalteix pel soroll, però sí que comporta complicacions”. Mal de cap, estrès, problemes per dormir, per concentrar-se o dificultats d’aprenentatge són algunes de les conseqüències.

Des del 2002, la normativa europea obliga els governs a establir mesures estratègiques per reduir la contaminació acústica. Tots els municipis estan obligats a tenir un mapa de capacitat acústica i a prendre mesures per regular el soroll. Un 40% dels ajuntaments encara no en tenen, entre ells, el de Tarragona i el de l’Hospitalet de Llobregat. Però el problema és que no existeix un patró normatiu a seguir i cada Ajuntament, en major o menor mesura, aplica les mesures que li semblen millor. La Generalitat mateixa reconeix en el resum dels mapes estratègics de soroll publicats a l’abril que no s’han establert “estratègies a mitjà i llarg termini”. El cap del Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lumínica de la Generalitat, Sergi Paricio, reconeix que encara queda molt per fer: “Anem endarrerits 10 anys en comparació del nivell de conscienciació que hem aconseguit en contaminació atmosfèrica”.

El trànsit, el principal enemic

Segons Paricio, la font principal del soroll és el trànsit. “L’hem acabat integrant a les nostres vides”, explica. De fet, segons el professor Romeu, es tracta d’un soroll que percebem com a “inevitable” i ens hi acabem acostumant amb molta més facilitat que si fos “un soroll més puntual i concret”, com ara el que pot venir del bar de sota casa o les obres del veí. El responsable de la Generalitat assegura que per pal·liar els efectes del soroll en el trànsit “cal actuar sobre el cotxe”. Però reconeix que és un problema de difícil solució: “Podem pensar en el cotxe elèctric, que contamina menys ambientalment i redueix el soroll en comparació dels vehicles convencionals, però no l’elimina”. Les proves pilot que s’han fet amb aquest tipus de turismes han aconseguit rebaixar només els efectes en 8 o 9 decibels. Per a Paricio, la clau és “reduir el volum total de cotxes”, pensant en la bicicleta o el transport públic. També recorda que els plans de cada localitat són responsabilitat dels ajuntaments. La Generalitat els coordina i estableix estratègies supramunicipals. També es pensa en les grans infraestructures i en equipaments sensibles. Per exemple, el 49% dels hospitals i residències de l’àrea central de Barcelona estan ubicats en zones amb més de 65 decibels.

El professor de la UPC creu que també caldrien estudis més acurats sobre espais específics: “En carrers d’alta densitat és impossible reduir el pas de 50.000 vehicles, i fins i tot reduint-los, la percepció de soroll es mantindria, però pots aconseguir disminuir-ne la força actuant en altres punts amb menys densitat de trànsit”. També apunta que les administracions sovint no tenen en compte l’impacte acústic a l’hora de contractar serveis: “¿Es té en compte el soroll quan es compra un determinat camió de la brossa o a l’hora de col·locar un contenidor en determinats punts del carrer? Jo sospito que no”. El professor de la UPC aposta a més per pensar a renovar les flotes d’autobusos pensant en el volum de soroll que generen.

Massa tolerants?

Un dels pròxims reptes de la Generalitat és incloure dins dels mapes estratègics els efectes de l’oci nocturn. Paricio explica que la majoria de les queixes i denúncies que rep el Govern són per situacions puntuals, com ara discoteques i bars. Quan en reben una, la passen a l’ajuntament corresponent i li donen suport per buscar-hi solució. Paricio assegura que els últims anys, s’ha aconseguit conscienciar més la ciutadania i les administracions. Per a Romeu, es tracta d’un problema educatiu i cultural: “Som excessivament tolerants. Quan algú té càncer li preguntes «Fumaves?», però no se’ns passa pel cap preguntar a algú per què no dorm”.

També considera que cal més formació entre el personal de les administracions perquè en totes les àrees es tingui en compte els efectes del soroll a l’hora de tirar endavant polítiques públiques. “Hi ha administracions que fan les coses bé, però cal ser més conscients de la problemàtica i continuar millorant”, sosté el professor. En general, creu que “costa” legislar sobre el soroll i considera que tot i les normatives existents, encara fa falta més regulació, per exemple a l’hora d’establir els horaris més sensibles per a la percepció del soroll. “De tota manera, jo em conformaria amb què la regulació que existeix es complís”, conclou.