40 famílies s’organitzen i acaben amb el gueto en un institut de Barcelona

Barcelona / Banyoles / ManlleuSituat al passeig Lluís Companys de Barcelona, l’Institut Pau Claris va registrar gairebé un 100% d’alumnat d’origen immigrant durant els últims anys. Aquesta etiqueta feia que les famílies no escollissin el centre ni en primera ni en segona opció i mai s’omplien les places disponibles. Aquest curs, però, aquesta dinàmica s’ha aturat i 41 famílies -d’un total de 54 disponibles- de les escoles adscrites a l’institut l’han triat en primera opció. Un cop sumades també les de segona opció, les famílies que han optat per l’IES Pau Claris han crescut fins a les 48.

Però, què ha dut aquestes famílies d’origen no immigrant a decidir portar els seus fills a un centre en què pràcticament tot el seu alumnat és d’origen estranger? El procés va començar el curs 2013-2014, quan tres mares de primer de primària de l’Escola Pere Vila -situada al mateix recinte que el Pau Claris- van posar-se en contacte amb les AMPA de les cinc escoles que tenien adscrit l’institut. Volien intentar capgirar la dinàmica que havia exclòs el Pau Claris com a opció per a aquestes escoles. Recollint el guant de les mares, famílies de les escoles Pere Vila, Cervantes, Àngel Baixeras, Parc de la Ciutadella i Fort Pienc van crear l’agrupació Amics del Pau Claris, que va assumir el repte i va apostar per conèixer el centre.

“Després de visitar les instal·lacions i parlar amb el claustre, vam constatar que el rebuig no es corresponia amb la realitat”, apunta el secretari de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA), Oriol Pérez de Tudela, que afegeix que el motiu de repulsa era simplement “la composició social de l’alumnat”. Tant és així, que, segons la vicepresidenta de l’AFA, Montserrat Ferrando, quan van parlar amb el claustre i van conèixer el projecte, van sortir “fascinats”. “Vam veure que ens parlaven d’altres coses -com el desenvolupament personal dels alumnes-, a banda del currículum, i això, en aquell moment, era una excepció entre els instituts”, expressa el tresorer de l’AFA, Josu Abaigar, que elogia la rigorositat del claustre del centre.

El cas és que, tal com explica la directora del Pau Claris, Mercè Miralles, ja fa anys que el professorat, en lloc de lamentar-se, va apostar per donar resposta a les necessitats educatives de l’alumnat. Per fer-ho, van transformar els 10 departaments en tres -llengües, ciències i socials i expressió- per funcionar d’una manera més global. L’alumne i l’aprenentatge més individualitzat van ser un dels objectius prioritaris, afegeix. Entre altres canvis, el centre va començar a treballar per projectes i van barrejar els alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO durant dues hores a la setmana.

Després de veure el projecte de l’institut, les diferents AMPA van reunir-se amb el Consorci d’Educació de Barcelona, que va assumir el compromís de tancar la matrícula viva del nou curs entrant. Segons apunta la directora, la matrícula viva representava tradicionalment un terç de l’alumnat. Un altre dels compromisos del Consorci va ser adscriure nous centres de l’Eixample al Pau Claris. Així, a banda del Fort Pienc, també s’hi van afegir el Carlit i els Encants.

Quan van decidir matricular els seus fills al Pau Claris, els pares van rebre tota mena de crítiques d’alguns sectors. “M’han arribat a dir que era un traïdor, un irresponsable i un esnob”, apunta Josu Abaigar, que recorda que es van “informar molt” abans de prendre la decisió. Si no els hagués agradat el que els oferia el centre, en cap cas hi haurien portat els seus fills. Defugint que se’ls atribueixi cap heroïcitat, Montserrat Ferrando apunta que els va empènyer el fet que s’estimen el barri “per viure-hi” . Per tant -continua-, volien “recuperar un actiu” i portar els seus fills al lloc natural de la zona.

Ara el percentatge d’immigració és d’aproximadament el 60%, apunten la directora i l’AFA. “Hem aconseguit estabilitat i treballarem al màxim perquè aquesta situació es mantingui”, apunta la directora. Afegeix que el fet de “guetitzar” un centre és molt perjudicial per als seus alumnes. Insisteix que si es vol integrar a la societat aquests joves, necessiten uns referents socials estàndards”. “Han de saber què fan els nens de la seva edat”, apunta Miralles, que afegeix que, si no, l’únic que s’aconsegueix és “tancar-los al seu entorn social”.

Després d’aquest canvi, la preinscripció del curs 2017-2018 encara ha sigut més exitosa. “A la jornada de portes obertes ens vam quedar sense cadires i hem sobrepassat la matrícula”, apunta la directora.

L’exemple del Pau Claris és un referent per al departament d’Ensenyament i per al Consorci, que asseguren que estan treballant per afavorir les matriculacions de famílies en grup i ajudar a revertir situacions similars. “És important entendre que l’escola és l’organisme que més ha treballat per la cohesió”, defensa el secretari de Polítiques Educatives del Govern, Antoni Llobet, que recorda “que hi ha zones en què la distribució social és la que és”. Malgrat tot, el departament ja treballa amb el Síndic de Greuges en una normativa que entrarà en vigor el curs 2018-2019, que preveu accions per prevenir la segregació escolar.

Municipis més petits que Barcelona duen a terme una lluita activa contra la guetització, i ja han aconseguit que la immigració no es concentri en alguns centres. Han ampliat de 2 a 8 les places que la llei obliga a reservar als alumnes amb necessitats educatives especials i així reparteixen més l’alumnat.

El pla pioner de Banyoles per a la integració escolar

és capdavantera en l’atenció a la diversitat. Des de fa 19 anys, un pla d’escolarització extensiva distribueix els alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) entre els sis col·legis de la ciutat, que amb 19.000 habitants té un 18% de població estrangera. A les aules, el percentatge és més alt: cada centre públic té un 30% d’estudiants amb NEE. “No tots són d’origen immigrant”, subratlla la regidora d’Educació, Esther Busquets. “Hi ha immigrants que no tenen aquestes necessitats i d’altres que no són immigrants i sí que les tenen”, aclareix.

En començar a aplicar-se el pla per equilibrar l’alumnat, molts pares “no entenien que els seus fills haguessin de desplaçar-se a un centre que no era el més pròxim a casa seva, però ara ho viuen amb normalitat”, diu Busquets. És la mateixa percepció dels mestres consultats per l’ARA, que es mostren “supercontents” amb la política educativa. “Si no es distribuïssin els alumnes es crearien guetos. En canvi, fent-se d’una manera equitativa, la immigració queda repartida”, sosté una docent. “Estem molt satisfets de com va tot”, resumeix la regidora, que remarca l’esforç que suposa aplicar el pla. “Bona part de l’alumnat immigrant marxa al seu país; al principi ho feien a primària, i ara, a secundària. El cas és que perden dos anys i quan tornen s’han de tornar a escolaritzar”, explica Busquets.

“Hi ha una línia vermella que no podem travessar. La gent ha de conviure i no podem segregar els fills dels immigrants”, sosté l’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer. No és una opinió unànime entre els pares. “Si hi ha una barriada amb molts immigrants [la Farga], penso que ja que són allà seria millor que s’hi quedessin”, afirma Santi Corominas. Tot el contrari del que defensa la que va ser portaveu de l’AMPA de l’Escola Pla de l’Ametller, Rocío Abelenda, que sosté que “la concentració en una sola escola perjudica l’escola en qüestió, el barri i la ciutat”.

Segons Abelenada, “és veritat que la immigració no ajuda a tenir un bon nivell educatiu, però el problema no és la immigració, sinó el mateix sistema educatiu”. En aquest sentit, opina que als centres “hi ha aquests mateixos problemes per gestionar nens amb TDAH o simplement amb dislèxia”, conclou.

Manlleu, un model contra la segregació

Després d’una vintena d’anys d’existència de l’anomenat model Manlleu, un model de referència en la lluita contra la segregació escolar a Catalunya, aquest municipi de la comarca d’Osona, amb més de 20.100 habitants i un 21% d’immigració, continua fent esforços per repartir equitativament els alumnes nouvinguts entre les tres escoles públiques i les dues concertades. També busca com dotar-les de recursos per garantir la integració de l’alumnat. L’alcalde i regidor d’Educació, Àlex Garrido, explica que en els últims dos anys “s’ha treballat per pal·liar els efectes de la matrícula viva, que feia que els alumnes arribats durant el curs acabessin a un mateix centre, l’Escola Puig-Agut”. Per resoldre-ho, s’ha procurat que “a cada centre hi hagués més places per a alumnes amb necessitats educatives específiques”, assegura.

El municipi treballa en xarxa amb els centres educatius per detectar les mancances del model i afavorir l’acollida i una ràpida integració a classe. El seu Pla Educatiu de l’Entorn facilita, a més, la participació en activitats extraescolars a alumnes de col·lectius desafavorits.

Una de les claus del model és l’existència de la Comissió d’Escolarització de Manlleu, que distribueix els alumnes i aglutina l’administració pública i la comunitat educativa. “El model funciona, però els últims anys no ha sigut fàcil”, matisa l’alcalde. Les escoles concertades van perdre, per exemple, les ajudes que subvencionaven la sisena hora a aquest alumnat. El director de l’escola El Carme-Vedruna, Jordi Rosanes, defensa que “els ajuts són menors, però la voluntat hi és tota”. El centre concertat té vora un 34% d’alumnes nouvinguts.

A l’escola pública Pompeu Fabra hi ha un 28% d’immigració. La seva directora, Lourdes Areñas, afirma que “la crisi ha reduït la immigració però també els recursos”. No obstant, fan esforços perquè “els alumnes tinguin tots els llibres i material des de principi de curs i facin les sortides”.

Desestigmatizar l’escola

Un cas a part és l’Escola Puig-Agut, al barri de l’Erm, on hi ha una concentració “del 98% d’alumnat amb cognoms no llatins”, segons el director, Lluís Sánchez. Aquí el repte és desestigmatitzar, “tot i que el context de pobresa del barri ho fa difícil”, apunta Sánchez. L’Ajuntament ha facilitat l’aliança educativa amb l’Escola de Música, “per fomentar l’interès de les famílies en la proposta educativa, oferint una formació musical integrada al currículum”, detalla l’alcalde, Àlex Garrido.