"On són la Generalitat i l'exèrcit?": els pobles devastats per la DANA que se senten més abandonats

Aldaia / Llocnou de la Corona (València)Caos és una bona paraula per descriure la situació al País Valencià. Explica els moments de terror quan la gran onada s'ho va emportar tot, però també la gestió d'uns estralls incalculables. Hi ha poblacions abandonades, d'altres a les quals la Generalitat Valenciana no agafa el telèfon i unes altres on els serveis d'emergència i rescat no van arribar fins dissabte, quatre dies després de les inundacions. La indignació dels valencians es palpa en cada carrer. Per no avisar quan tocava. "Em va arribar el missatge que em quedés a casa quan l'aigua cobria un metre i mig del meu garatge", diu el Gerardo, d'Aldaia. La gent estava comprant als centres comercials i ara els bombers en buiden els pàrquings subterranis, coberts fins a dalt d'aigua, amb els ulls tancats, tement-se el pitjor. Però els valencians també estan enfadats amb la resposta governamental. "El primer cotxe de bombers que vaig veure va ser ahir", diu l'Antonio, de Llocnou de la Corona, un municipi que amb prou feines arriba als 100 habitants.

Costa molt veure militars a la zona zero de la DANA. Es podrien comptar amb els dits. Sí que hi ha la Unitat Militar d'Emergències (UME), però està desbordada i està prioritzant els llocs on hi pot haver més víctimes, com els pàrquings subterranis. De voluntaris n'hi ha, i molts, però el clam de moltes persones, com el Sergio, d'Alfafar, és que "sobren mans i falta maquinària". Màquines per retirar centenars de cotxes i obrir carrers. Fins aquest dissabte, en poblacions devastades com Sedaví, Aldaia o Llocnou de la Corona la maquinària només la posaven els tractors i les grues conduïts per voluntaris. L'Armen fa més de 24 hores que treu cotxes amb la seva grua. No ha dormit. "On són els militars?", es pregunta el Santiago, d'Aldaia.

Diversos bombers consultats per l’ARA es mostren sorpresos per haver acudit a punts d’Aldaia i poblacions properes on fins ara no s'hi havia fet cap actuació. Segons les mateixes fonts, els efectius parlen directament amb l’alcalde d’un municipi i aquest és qui els va dient les prioritats. Per tant, van anant d’un lloc a l’altre, però sense tenir una visió clara de quina és l’afectació global als municipis castigats per la DANA.

També els policies locals es mouen seguint les indicacions de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Hi ha certa sensació d’improvisació, admesa pels mateixos agents. Aquest diumenge, per exemple, a molts els van enviar de pressa i corrents a Paiporta quan la situació amb les autoritats es començava a complicar. I a cada rotonda hi ha uns policies locals d’una localitat diferent d’Espanya, i la resposta sempre és la mateixa: “No m’ho conec, només m’han dit que no deixi passar cotxes”. Els ciutadans creuen que la gent ha respost, i molt, però que de les autoritats, fins ara, no han obtingut la mateixa resposta. 

La sensació d'abandonament no només és per falta d'equips d'emergència, sinó també per falta de comunicacions. Semblava un problema de les hores posteriors a la tragèdia, però segueix passant sis dies després. Segons fonts de l'Ajuntament d'Aldaia, han intentat reunir-se amb algú de la Generalitat Valenciana reiteradament i la trobada no va arribar fins aquest dissabte. Es queixen que els municipis que han sortit més als mitjans de comunicació, com Paiporta, són els únics on les autoritats estan actuant amb molts recursos. "I el ministeri de Sanitat estar en parador desconegut", afirmen les mateixes fonts. A Llocnou de la Corona, segons fonts del consistori, han intentat contactar amb el govern de Carlos Mazón i no han pogut. Tenen menjar, i de medicaments, de moment, no en falten. Això sí, perquè els han portat entitats i voluntaris, així com efectius de la Guàrdia Civil.

Els més grans, com el José, de 83 anys, s'han hagut d'arremangar. Va tacat de fang, i fins i tot de sang, després d'hores i hores traient fang de Llocnou de la Corona. Una mica més enllà, la Maria Amparo, de 70 anys, s'asseu baldada en una cadira. El Sergio, d'Alfafar, recorda que van ser els veïns els que, fins fa poques hores, van haver de retirar cadàvers. La sensació és d'un poble que se n'està sortint pels seus propis mitjans. Els veïns assenyalen indiscriminadament. Per no avisar? A la Generalitat. Per no tenir ajuda? A totes les autoritats. Aquesta doble indignació és la clau de volta per entendre el que ha passat aquest diumenge a Paiporta amb el rei Felip VI, el president espanyol, Pedro Sánchez, i el president valencià, Carlos Mazón.

Prioritats

Fonts dels comandaments dels Bombers expliquen que, per molt greu que els sàpiga, estan prioritzant els pàrquings subterranis. Els efectius són d'arreu d'Espanya (és a dir, voluntaris) i si en falten als carrers és perquè n'hi ha molts als centres comercials i als supermercats. La sensació de caos és causada pel fet que la gran majoria d'autoritats són policies locals i bombers que no són del lloc. De serveis centrals, en canvi, no n'hi ha tants. I de feina en queda moltíssima per fer. "El dany no es pot quantificar", és la resposta de molts ajuntaments. La llum continua anant i venint, i d'aigua en falta en moltes cases. Mentrestant, tothom s'esforça a conservar el que pugui dins de la tràgica situació d'haver-ho perdut tot.