Són els detalls, Paco
Tu vés dient, gesticula amb contundència i continua el teu discurs, si això et fa sentir més bé amb tu mateix. Però ja no ets el d'abans, Paco, ara ets un arbre caigut i tothom en farà llenya. Ni el detall de la corbata de seda amb tons blaus no et salvarà de la destrossa que se t'acosta. Encara que l'opció de tots dos hagi estat la de portar el color del partit penjant del coll, aquesta vegada el detall serà per a tu com un dogal que aviat et començarà a estrènyer amb força, tu que aviat ocuparàs un trist seient de diputat a la tercera fila, tu que havies campat per aquell hemicicle com si en fossis l'amo. Si haguessis tingut més humilitat, si haguessis actuat amb la discreció amb què sempre ho he fet jo, les coses no haurien anat com han anat. Ara els detalls se t'han girat en contra perquè has passat al bàndol dels perdedors.
Dissimules, fas el que pots per demostrar que de tots tres ets el que sap com van realment les coses, però a mi ja em comences a semblar una mica patètic. Les teves paraules van perdent la credibilitat que tenien abans i d'aquí un temps ja no en tindran gens. La política és així de cruel, tot és qüestió de detalls. Per un detall pots ser catapultat a dalt de tot i per un altre detall aniràs a parar al cercle més profund de l'infern. A poc a poc, això sí, hi aniràs baixant a poc a poc perquè la davallada no sigui tan dolorosa. Per començar, la sessió d'investidura serà plàcida, tot anirà com una seda perquè la tempesta ja ha esclatat abans i t'ha arrossegat a tu, per imprudent. Només et criticaran els nostres enemics polítics, esperonats per l'enveja i el ressentiment, perquè voldrien ocupar el teu lloc, tenir el poder que fins ara tenies tu i guanyar totes les eleccions, com fem nosaltres des de fa tants anys. L'enveja i el ressentiment són dues armes molt poderoses, Paco, prou bé que ho saps.
Amb el temps, mira què et dic, les crítiques es convertiran en un oblit dolorós i aviat ningú no et reconeixerà que un dia vas posar València al mapa amb el circuit de la Fórmula 1, ni que amb l'AVE vas connectar la ciutat amb el món, ni que vas portar el papa Benet XVI a beneir els nostres carrers, ni que vas contribuir a crear infraestructures que ens acabaran portant riquesa, com l'aeroport de Castelló, ni que vas lluitar amb fermesa contra el catalanisme imperialista i vas fer tancar els repetidors de TV3. A tu t'ha perdut un petit detall que és la vanitat. S'ha de tenir discreció tant en la vida pública com en la privada i tu no has sabut actuar amb peus de plom, perquè en la política sempre hi ha qui ens vol mal i qui aprofita la menor feblesa per destruir-nos. Al contrari de tu, jo sempre he seguit les pautes de la discreció en la meva vida quotidiana i les coses m'han anat prou bé fins ara a l'alcaldia. La ratlla que separa el bé del mal és de vegades tan fina! I quan s'ha traspassat ja no hi ha marxa enrere i ve un moment que la raó ja no és capaç d'inventar-se res per tranquil·litzar-nos la consciència. I aleshores, quan tot surt a la llum, la gent et comença a girar a poc a poc l'esquena i al final arriba un dia que t'arraconen del tot. Ja ho entenc, que costa de dilucidar el que es pot acceptar i el que no en segons quines circumstàncies, però mira que acabar així per quatre vestits! Ja ho sé que ets presumit i que ho has estat tota la vida, que de petit no t'agradava que brollés ni una taca d'aquells polos blau cel que sempre mantenies impecables i que eres l'enveja dels amics! Però essent president de la Generalitat hauries hagut de moderar els teus instints femenins i vigilar amb els detalls! Si haguessis fet com jo, que sempre m'he caracteritzat per una vestimenta gens excessiva, no hauries acabat així. S'han de saber triar bé els detalls, Paco, perquè ressaltin el que tenim de millor, com les meves sabates de taló d'agulla i les ulleres que em fan joc amb el vestit. No ho veus, amb quina elegància natural que em bellugo?
