“El meu somni és ser astronauta”

BarcelonaSituat a les fredes estepes del Kazakhstan, el cosmòdrom de Baikonur s’erigeix com l’estació de llançament espacial més gran i antiga del món. Tot i que els vestigis de l’era soviètica estan latents en les seves instal·lacions, aquest centre encara juga un paper cabdal en el món aeroespacial. Sense anar més lluny, aquest 17 de novembre s’enlairarà el Soyuz MS-03, un llançador rus que s’utilitza des dels anys seixanta per transportar carregaments i tripulació cap a l’espai. En aquest cas l’expedició té com a objectiu enviar tres tripulants cap a l’Estació Espacial Internacional: el francès Thomas Pesquet, la nord-americana Peggy Whitson i el comandant rus Oleg Novitskiy.

Els que han pogut veure l’enlairament d’un coet en directe asseguren que és una de les experiències més colpidores i espectaculars que han viscut mai. Això és el que espera sentir Mariona Badenas, una jove catalana que ha aconseguit ser una de les poques persones que assistiran al llançament com a visitants.

Passió per l’astronomia

Nascuda en una família de metges i farmacèutics, ningú s’imaginava que a la Mariona li brollaria des de ben petita una gran passió per l’Univers i l’astronomia. Un interès que l’ha dut, amb tan sols vint-i-dos anys, a llicenciar-se en astrofísica a la Universitat Yale, als Estats Units, i que fa que actualment estigui cursant un màster en enginyeria aeroespacial a l’Institut Superior d’Aeronàutica i de l’Espai de Tolosa, a França, on també està aprofitant per treure’s el títol de pilot privat. Si li preguntes quin és el seu somni, el motor que impulsa tot aquest esforç i motivació, ho té clar: vol ser astronauta. “Les persones han de tenir un somni més gran que la mateixa persona, perquè és el que les sosté i les fa tirar endavant”, confessa Badenas.

De fet, si la jove astrofísica aconseguís pujar a l’espai, esdevindria el primer català que assoleix aquesta fita. Però postular per a aquest lloc només està a l’abast d’una minoria, i més si ets dona. “L’Agència Espacial Europea només ha tingut tres dones en tota la seva historia, i actualment té un cos de setze astronautes en què només hi ha una dona”, es lamenta. Una situació que a poc a poc està canviant a la NASA, on s’estan començant a fer equips més equitatius.

Actualment no hi ha cap convocatòria oficial per buscar astronautes, una crida que sol rebre més de sis mil sol·licituds. Però Badenas calcula que d’aquí uns deu anys tornaran a haver-hi places. “Tindré més bona edat, ja que els astronautes acostumen a tenir entre trenta i seixanta anys”, explica. Altres requisits necessaris són tenir una gran preparació física, molt bona vista i que sàpiguen dominar situacions d’estrès i ansietat.

Si li preguntes a la Mariona què creu que pensaria la primera vegada que veiés des de la finestreta del coet l’espai exterior, ho té clar: “Un immens sentiment de gratitud cap a totes les persones que m’han ajudat a fer-ho possible”. I és que, sense anar més lluny, el viatge que farà al cosmòdrom és gràcies a un mecenes i filantrop rus que ha cregut en el seu potencial.

Durant els dies previs al llançament del Soyuz MS-03, la Mariona podrà presenciar una sèrie de rituals molt arrelats a l’Agència Espacial Federal Russa. Per exemple, als voltants del cosmòdrom hi ha una avinguda d’arbres plantats pels astronautes abans d’enlairar-se, per deixar un record seu a la Terra. Una altra tradició és que totes les persones que observen el llançament tirin monedes dels seus respectius països a les vies del tren que transporta el coet fins a la plataforma d’enlairament, amb l’objectiu de donar sort a l’expedició. Cada coet també és signat pels seus tripulants i beneït per un sacerdot ortodox abans de marxar. Tots aquests detalls els anirà explicant els pròxims dies la Mariona a través del seu Twitter, des d’on farà un seguiment minut a minut. Està convençuda que poder presenciar aquest esdeveniment li donarà encara més forces per perseverar en la seva passió.