Sometents, una història per als germans Coen

AlcarràsCasa Miquel és un hotel als afores d'Alcarràs, a tocar de l'autovia. Cinc plantes d'habitacions i un restaurant de cuina a la brasa que obre fins tard per a camioners, passavolants i darrerament per als sometents del poble. Cada dia surten un o dos vehicles dels 125 agricultors i ramaders que patrullen de nit per les prop de 400 granges i polígons que té el municipi. La nit de dijous passat era especial; per primer cop patrullaven fins a set vehicles. Volen fer "un muntatge espectacular" un cop per setmana per dissuadir els lladres de material industrial que operen al Segrià. Reunits a Casa Miquel entorn d'unes cerveses, entrepans, viandes i cafès, els sometents decideixen les rutes de vigilància.

Els sometents semblen gent normal que, impotents enfront la delinqüència, opten per passar la nit en totterrenys i en parella, empaitant criminals amb una lot, un walkie-talkie i el telèfon. Tinc la sensació que sóc en un món rural aparentment gris, però que és feréstec com una pel·lícula dels germans Coen a Dakota del Nord o a Texas. Però sóc a Lleida i això no és el cinema. Són les onze de la nit i Claudi Gòdia, el meu contacte, arriba just quan s'acaba la reunió preparatòria a Casa Miquel. Gòdia fa tard perquè tenia entrenament de nanbudo, una art marcial japonesa molt estesa a la zona. "Al baix Segrià, o jugues a futbol o fas nanbudo", diu rient Manel Ezquerra, criador de guatlles i president dels Sometents de Ponent, agrupació de patrulles de sis municipis del Segrià. Farem la ronda amb Ezquerra i Josep Siscart, promotor immobiliari que fa de coordinador dels Sometents d'Alcarràs i de tresorer dels Sometents de Ponent. Primer vigilen que les furgonetes de les persones que ells consideren sospitoses estiguin aparcades. Ens aturem en unes cases aparellades abandonades i a mig construir. Les portes han estat forçades i a l'interior han robat tot el que han pogut. Ezquerra assegura que fa dos dies l'Ajuntament havia segellat les portes però ara tornen a estar obertes.

"El Hilton"

Passem per la plaça de l'Església i els sometents es creuen mirades fulminants amb un grup de subsaharians que passen l'estona a l'entrada d'un bar. Ezquerra ens mostra inspeccionant-la amb la llanterna una masia abandonada on viuen magribins, un dels quals és un algerià perseguit per la justícia, segons Ezquerra. La darrera parada a la zona urbana d'Alcarràs és en una nau de l'empresa fruitera Raul-Hilari. La nau ha estat embargada per un banc i ara no té activitat empresarial. Els sometents l'anomenen "el Hilton" perquè hi dorm un grup nombrós de subsaharians. Per demostrar-ho, s'esperen fins que dos nois negres superen la tanca exterior i entren a la nau per passar-hi la nit.

Dalt d'un turó, entre un camp d'ordi i una plantació de presseguers, Ezquerra atura el totterreny i controla els cotxes que circulen pels camins a una banda i l'altra de l'autovia. Els sometents estan constantment en comunicació per ràdio, senyals de llum i pel xat del WhatsApp. S'informen de la seva posició -cobreixen una àrea d'uns 15 quilòmetres de diàmetre- i de les matrícules dels vehicles que han detectat circulant. Si és un cotxe que no coneixen, apunten la matrícula i l'inclouen en una base de dades que Ezquerra té memoritzada al mòbil. Si és un vehicle que veuen sospitós, encara que no l'enxampin cometent cap il·legalitat, faciliten el número de matrícula a la policia municipal. És el cas d'un Opel Corsa vermell que ja havien interceptat una altra matinada i que desconeixen de qui pot ser. Siscart veu el Corsa entrar per la banda de Lleida del camí de l'Horta Vella i avisa els sometents que controlen la via perquè prenguin nota de la matrícula. L'únic moment d'acció real es produeix quan perseguim un Golf negre que resulta ser d'un jove d'Alcarràs. El conductor redueix la velocitat quan ens enganxem al seu darrere. Després, quan ens en distanciem, el Golf accelera i entra a l'autovia. Ezquerra i Siscart veuen estranys els canvis de velocitat del noi. Jo no hi he vist res d'estrany tenint en compte que el conductor s'ha trobat que de sobte un cotxe ha baixat a tota castanya dels camps per empaitar-lo.

La policia, molt activa

L'etapa final de la nit és al mas Montagut, una zona on els sometents asseguren que actua un grup de joves del poble sospitós d'actes delictius. No descobrim res d'inusual i cap a la una de la matinada ens reunim amb altres patrulles. Es fan cinc cèntims de les novetats de la jornada, sobretot una elevada activitat policial: fins a dos controls de la policia municipal i quatre vehicles dels Mossos d'Esquadra. Un dels sometents, apostat als pantans d'Alcarràs, explica que els Mossos li han garantit que a partir d'ara faran un desplegament setmanal amb quatre o cinc patrulles. Com que aquesta nit hi ha molta presència policial, els sometents decideixen retirar-se. Ezquerra fa via cap a la seva granja de guatlles: han de carregar els camions que transporten aus de set dies de vida cap a Sevilla: "Per la Feria de Abril les devoren senceres, fregides entre fino i fino ".