El sometent, una figura discutida
Els pagesos s'organitzen en patrulles des de fa mesos per intentar evitar els robatoris al món rural, un objectiu fàcil per als lladres. Interior els avala, però la figura del sometent genera dubtes.
BARCELONAVan començar al gener i, des d'aleshores, patrullen pels camps de nit, identificant els vehicles sospitosos i alertant els Mossos d'Esquadra i les policies locals quan detecten algun fet estrany. El centenar de pagesos d'Alcarràs (Lleida) que formen aquestes patrulles segueixen sentint-se insegurs i continuaran fent de sometents malgrat les crítiques i les pressions. Com ells, nombrosos agricultors de tot Catalunya vigilen les seves propietats en grups. "Si no ens garanteixen la seguretat, ho hem de fer nosaltres", diu un dels sometents d'Alcarràs, Manel Esquerda, que actua de portaveu. La mort d'un lladre a Maials (Segrià) quan fugia en ser sorprès per un pagès ha tornat a qüestionar aquesta vigilància, malgrat que la conselleria d'Interior la defensa. La figura del sometent, però, no fa més que evidenciar el problema de fons: la inseguretat al camp.
Els lladres aprofiten que les finques estan aïllades i poc protegides per robar eines del camp, gasoil, bateries i generadors. Els delictes es cometen tant a l'hivern, quan hi ha menys presència de pagesos i més hores de foscor, com a l'estiu, quan creix l'activitat agrària i hi ha més objectes per robar. "Principalment, són delictes de robatori amb violència, furts i també danys perquè trenquen tanques i portes per accedir a les propietats", explica David Boneta, intendent cap de l'àrea bàsica policial Segrià-Garrigues-Pla d'Urgell dels Mossos. Boneta, però, assegura que la sensació d'inseguretat dels pagesos "no és objectiva" i de vegades no reflecteix la realitat. Per exemple, al Baix Segrià, les dades objectives indiquen que els robatoris no han augmentat. "La inseguretat baixa i puja, però sempre està latent", diu Joan Monpejó, responsable de medi rural d'Unió de Pagesos, que destaca que el més necessari no és posar "més policia a cada cantonada" sinó modificar les lleis perquè a la pràctica es puguin sumar els delictes que comet cada lladre. "S'ha de saber si una persona ha robat en altres llocs i s'ha de tenir en compte; molts són vells coneguts", lamenta Monpejó.
Interior els dóna suport
Interior accepta les patrulles de pagesos i les defensa. "En general, els Mossos donen una resposta adequada, però no podem tenir un policia darrere cada pomera", va dir aquesta setmana el director dels Mossos, Manel Prat. En la mateixa línia, el conseller Felip Puig va voler reforçar la figura dels sometents dient que la col·laboració ciutadana en matèria de seguretat és ampliable a tothom i que el que fan els pagesos no és diferent al que fa anys que duen a terme altres col·lectius, com el de joiers. Alguns sindicats com Unió de Pagesos, però, es mostren més prudents. "Entenem les patrulles, però no les compartim; tenen el seu perill i la nostra feina és fer de pagesos, no de policies", diu Monpejó.
En qualsevol cas, totes les parts coincideixen a l'hora d'establir els límits: "Tenen una funció exclusiva d'observadors i en cap cas han d'actuar, sinó que ens han d'avisar", apunta l'intendent Boneta. "Els sometents ho tenim molt clar: si veiem un vehicle sospitós, agafem la matrícula i truquem a la policia", diu Esquerda, que explica que a Alcarràs, des del gener fins al març, sortien dos vehicles cada dia però que ara només patrullen dos dies a la setmana perquè els pagesos estan molt sensibilitzats i individualment ja alerten la policia quan veuen fets estranys.
Fomentar les denúncies
Els sometents reconeixen que la intenció d'Interior és millorar les coses i enviar més patrulles. Tanmateix, Esquerda va més enllà: "Falta implicació en el territori, bàsicament que els agents surtin del cotxe i vigilin a peu de carretera". Un dels aspectes que ha potenciat el pla específic de seguretat per al món rural, engegat per Interior ara fa un any, són les denúncies. Els Mossos han comptat amb l'ajuda dels ajuntaments i els sindicats per aconseguir que els pagesos denunciïn sempre que es comet un robatori, per petit que sigui. "Ens havíem trobat que els pagesos no denunciaven, per la poca importància del furt; això és negatiu perquè el cos de Mossos treballem amb patrullatge dirigit i, en funció de les dades, establim les patrulles", diu Boneta, que destaca que molt material trobat no es podia tornar al seu propietari per falta de denúncia. "És important per fer les estadístiques i per reforçar les zones més problemàtiques", diuen des d'Unió de Pagesos.
Des de fa un temps, és possible denunciar in situ , cosa que facilita la feina als pagesos, que ja no s'han de desplaçar fins a una comissaria. "Això passa ara perquè nosaltres hem alertat de la situació i el problema és que quatre pagesos tinguem més criteri que els professionals", es queixa el sometent Esquerda.
