L’escola catalana, en defensa pròpia
Somescola rebat amb dades les acusacions d’adoctrinament del govern espanyol i defensa la immersió
L'HospitaletLa comunitat educativa respon amb una allau de dades a les acusacions d’adoctrinament i als anuncis que arriben des del govern espanyol per exercir un major control sobre els centres catalans. La plataforma Somescola no ha trigat ni 24 hores a rebatre els arguments de l’Estat i negar categòricament que hi hagi cap prova que la feina a les escoles faci créixer l’independentisme. “No hi ha res en les investigacions fetes fins ara que avali, apuntali o plantegi dubtes sobre la feina que s’ha fet”, ha assegurat la directora de recerca de la Fundació Bofill, Mònica Nadal.
Un acte a la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat ha servit per enviar un missatge d’unitat en forma de manifest. El text és una crida a la societat catalana a defensar-se dels atacs, presents i futurs. “Els plantejaments que propugnen públicament una involució educativa uniformitzadora, l’adoctrinament indeològic, la generació de sospites i denúncies i la segregació lingüística volen posar en risc aquest model educatiu català compromès amb la igualtat d’oportunitats”, sosté el document.
El mateix text defensa que les escoles catalanes “han ajudat a generar la societat actual plural, diversa, amb criteri i amb uns principis de convivència sòlids” i es crida a protegir aquest “patrimoni”. Per fer-ho, Somescola –que en el seu grup promotor té més de mig centenar d’entitats– insisteix que cal “reforçar el treball conjunt per consolidar, protegir i millorar el model educatiu català”.
“Aquest model educatiu fa una aportació molt positiva al procés de creixement dels nostres fills”, va assegurar el portaveu de la Coordinadora d’Associacions de Senegalesos a Catalunya, Abdoulaye Fall. Ha recalcat que la “no segregació lingüística” és una garantia de convivència i d’integració per a les persones migrades.
I és que el poder cohesionador de l’immersió lingüística ha sigut i és un dels arguments més potents que s’empren en la defensa de l’escola catalana, que ha donat com a resultat una societat plenament bilingüe. Com a prova d’aquest fet, la Fundació Bofill ha aportat un estudi fet a partir de dades del ministeri d’Educació on es demostra que els infants que estudien a Catalunya obtenen resultats similars en les proves de català i castellà, independentment de si la seva llengua materna és l'una o l’altra. El que sí que influeix decisòriament en el rendiment escolar és el nivell socioeconòmic de les famílies, però no el seu origen.
Un altre informe aportat per la mateixa entitat, també amb dades del govern espanyol, reflecteix que els infants catalans tenen el mateix nivell de llengua castellana en “comunicació lingüística” que els alumnes de la resta de l’Estat. Fins i tot, dos punts per sobre.
Una de les crítiques més recurrents contra l’escola catalana és que es tracta d’un model que promou l’independentisme. Les crítiques en aquest sentit es van multiplicar arran de l’1 d’octubre, quan des d’àmbits no independentistes es va acusar diferents centres catalans d’haver forçat debats polítics partidistes dins les aules. Fins i tot vuit professors de la Seu d’Urgell van haver d’anar a declarar davant del jutge per un pressumpte delicte d’incitació a l’odi després que tres famílies els denunciessin. Malgrat les acusacions, l’informe que ha aportat la Fundació Bofill assegura que “no hi ha cap correlació entre l’augment de l’independentisme i l’escolarització en el model educatiu català”. Ho fa basant-se en un estudi de la doctora María José Hierro sobre el tema que conclou que els factors que expliquen la identitat nacional dels adults escolaritzats a Catalunya és el context del barri on viuen i l’identificació nacional de la família.
La resposta de Somescola –que inclou diferents associacions de pares i mares; el sindicat majoritari en l’educació, USTEC, i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC)– arriba l’endemà que el govern espanyol anunciés la intenció de reforçar l’Alta Inspecció Educativa per controlar que els infants puguin estudiar en castellà a Catalunya. Es tracta d’un pas més de l’executiu de Mariano Rajoy per aprofitar l’aplicació de l’article 155 per intervenir en el dia a dia de les escoles catalanes. Si es confirmés, el govern de l’Estat podria intervenir els centres de Catalunya sense necessitat de vulnerar l’Estatut, una estratègia que també li serviria per exhibir múscul davant de Ciutadans, que fins ara ha monopolitzat el discurs sobre l’adoctrinament escolar a les aules, un dels temes que segur que protagonitzarà.
