Sense solucions al ‘top manta’

Girona / RosesUn passeig amb desenes de persones venent tota mena de productes amb mantes esteses a terra. És una imatge que es repeteix des de fa més de dues dècades sobretot als municipis de la costa amb l’arribada de l’estiu, sense que cap d’ells hagi pogut trobar una solució al fenomen del top manta. Els comerciants es queixen de la competència deslleial i de les pèrdues que els causa, i els manters exigeixen regularitzar la seva situació per poder deixar el carrer. Una situació enquistada des de fa temps i que sembla no tenir una solució clara que no passi per canviar la llei d’estrangeria.

Barcelona, Roses, Cambrils i el Vendrell són algunes de les ciutats on, amb l’arribada dels mesos forts del turisme, també hi arriben cada any desenes de persones que es dediquen a la venda ambulant il·legal. En el cas de Roses (Alt Empordà), per exemple, cap dels partits que han governat en l’última dècada han aconseguit evitar la presència dels 400 manters al municipi durant la temporada d’estiu. I això que l’Ajuntament ha intentat de tot: des de pintar un carril bici fins a posar parades o contractar seguretat privada. Però cap mesura ha donat els fruits esperats. De fet, aquest any l’equip de govern ha optat per reforçar el nombre de policies locals -que aniran de paisà-, en detriment dels vigilants privats pels quals havia optat. “No va donar els resultats esperats”, reconeix l’alcaldessa Montse Mindan (PDECat), i el regidor de Seguretat, Joan Plana (ERC) afegeix: “El personal de seguretat no podia actuar per falta de competències”.

De moment, segons constaten els manters, l’actuació dels agents de paisà és efectiva. “Aquest estiu ja ens han pres diverses vegades el que venem, ens ho prenen tot i ens deixen sense res”, es queixa Serigne Falilou, que actua de portaveu dels manters rosincs. Falilou també remarca la situació de molts companys i posa d’exemple el seu veí, que va arribar en pastera des de Nigèria, no té casa i dependrà del que vengui per poder menjar.

Mesures amb resultats dispars

En canvi, en altres municipis com el Vendrell i Sitges sí que estan satisfets amb la contractació d’agents privats, que s’ha traduït en una reducció del nombre de venedors ambulants. Al municipi del Garraf, a més, han fet un estudi socioeconòmic del perfil dels venedors: la majoria són homes d’entre 18 i 28 anys, provinents del Senegal, i un 77% deixarien l’activitat si poguessin accedir a un contracte de treball o poguessin regularitzar la situació.

Poblacions com Calafell (Baix Penedès) i Blanes (Selva) han erradicat la venda ambulant amb dues mesures diferents. A Calafell, la clau va ser deixar d’exercir pressió policial sobre els manters i organitzar operacions amb altres cossos policials per “intervenir el material a l’origen”. “Quan els productes arriben a la manta ja tens la batalla perduda; la clau és intervenir als pisos on guarden el material”, explica l’alcalde Ramon Ferré. A Blanes van complementar el dispositiu de seguretat instal·lant una fira d’artesania a l’espai on es col·locaven els manters. “El 2017 només vam tenir 14 denúncies per venda il·legal, el 2018 4 o 5, i el 2019 n’hi ha hagut 3 fins ara”, detalla el cap de la Policia Local de Blanes, Joan Garcia. Però reconeix que “no hi ha una solució màgica” i que els venedors “són unes víctimes més”. “Ells són els que tenen menys culpa, el problema són les organitzacions que hi ha al darrere”, subratlla.

Tots els ajuntaments avisen, amb tot, que és un fenomen que sobrepassa les seves competències i reclamen a l’Estat i a la Generalitat que hi intervinguin. El departament d’Empresa, de fet, fa mesos que prepara un protocol d’actuació per evitar la proliferació de venedors il·legals que s’hauria de presentar aviat.

El 2016 va néixer a Barcelona la Plataforma d’Afectats pel Top Manta i la venda il·legal ambulant, formada per una trentena d’associacions de comerciants, veïnals i de l’hostaleria. El seu portaveu, Fermí Villar, lamenta els perjudicis econòmics que comporta: “Ocupen la via pública i fan competència deslleial perquè no paguen impostos ni lloguers. No és lògic que a Barcelona no puguis obrir un bar nou perquè no hi ha llicències però puguis vendre mojitos a la platja il·legalment”. L’entitat proposa contractar els manters, però Villar creu que no ho acceptarien: “Guanyen molts diners i no volen deixar-ho”.

Una afirmació que neguen categòricament des del Sindicat Popular de Venedors Ambulants i des de la cooperativa Diomcoop -integrada per exvenedors ambulants-: “Ningú tria ser manter. Jo mateix vaig vendre dos anys i no hi tornaria mai. Per què no els oferim feina i a veure què diuen?”, deixa anar el tècnic de Diomcoop Baye Thiakh. “Si hi hagués voluntat política, ja fa temps que s’hauria solucionat”, afegeix el portaveu del sindicat, Aziz Faye. I és que tots dos creuen que la solució passa per canviar la llei d’estrangeria, que obliga a presentar un contracte laboral d’un any per sortir de la il·legalitat. I recriminen que darrere de molts discursos contra els manters hi ha “racisme” i una “voluntat de criminalitzar un col·lectiu que només intenta sobreviure”.

Baye Thiakh

Fermí Villar

Joan Garcia