“El que s’ofereix al carrer Blai ja no és honest: abans era un lloc amb ànima”

Ha vist des de la cuina i la barra de la Lia d’en Vicius com el carrer Blai, la rambla del barri del Poble-sec de Barcelona, vivia una transformació vertiginosa. Quan va decidir obrir el local en una antiga bodega, ara fa just una dècada -quan feia dos anys que el carrer s’havia fet de vianants-, amb prou feines s’hi comptaven cinc bars i un parell de terrasses, i ara aquesta artèria és una autèntica successió de taules i cadires. Gairebé sense espai lliure i... amb una oferta marcada pels pintxos a un euro. L’Eli Rojas, però, defensa la feina feta per locals que, com el seu, fa anys que ofereixen un ambient i un tipus de menjar que han contribuït a situar el Poble-sec al mapa de l’oci barceloní. Blai és ara un dels imperdibles de les guies turístiques... I frega la saturació.

45 bars o restaurants i 136 taules de terrassa... Què té a veure això amb el carrer Blai que vas conèixer?

Res. No sembla el mateix lloc que em va seduir quan buscava local.

Per què vas triar Blai?

Jo vivia a Gràcia i allà ja hi havia molt de tot. No coneixia gaire el Poble-sec i un dia vaig baixar-hi a passejar i em va semblar un barri molt xulo: amb verd, cases modernistes, espai... Vaig pensar que era un lloc amb història, que era un barri barri.

I això és així encara?

Encara és barri, però jo ho he vist canviar molt. I molt ràpid. No hi visc i parlo des del punt de vista d’algú que hi treballa i hi passa moltes hores: encara hi veig coses que són de barri que m’encanten, com la relació entre molts veïns -jo, per exemple, sovint guardo la compra de coneguts a la nevera mentre van a fer encàrrecs- i moltes altres que es van transformant de manera molt accelerada. Durant quatre o cinc anys, érem uns quants bars i els clients anaven d’un lloc a l’altre, hi havia un recorregut agradable. Però en els últims tres anys hi va començar a haver molt bar i molta restauració i, en l’últim any, ha sigut bestial.

Hi ha un monocultiu del pintxo?

Últimament sembla que tot Blai sigui pintxo. I no és així. Als que fa temps que intentem aportar un projecte propi al Poble-sec, aquesta etiqueta de tapa barata ens entristeix. Abans el carrer Blai era un lloc amb ànima.

I avui, té ànima?

Hi és, però és com una brasa: n’hi ha molts que lluitem des de fa molt temps per continuar fent coses. Però costa, costa fins i tot venir a treballar amb tanta saturació. Hi ha molta competència però no de la que t’obliga a millorar-te i a ser més creatiu, sinó només de competir per preu i igualar l’oferta, i això em fa dubtar del sentit del que he vingut a fer. Jo moltes vegades no travesso ni el carrer, no m’agrada. M’agraden els locals amb personalitat i persones al darrere, però no els que s’han construït en un pim-pam-pum i que, a vegades, s’han carregat portes precioses que formaven part de la identitat del barri. Busco coses honestes.

I el que s’ofereix ara no és honest?

Abans era un lloc amb ànima, ara l’oferta no és honesta. Tot s’enfoca als diners, que és evident que són importants per no tancar, però, com a ciutadana, jo m’ho plantejaria. Si els llocs on es menja bé -i no parlo de cuina sofisticada- desapareixen perquè van guanyant terreny els low-cost, tot això és un patrimoni que es perd. L’oferta s’està polaritzant entre alt estànding i el menjar barat tipus pintxo, i pel mig hi ha tota una riquesa gastronòmica que explica molt bé el país, i que ara s’està perdent.

Al carrer Blai va fallar la previsió?

Esclar, qui planeja la ciutat ho ha de veure. Per què no es potencia que en lloc de bars -i no ho dic per no tenir competència- hi vingui comerç: una floristeria, un taller, una botiga de menjar ecològic... El sentit comú a mi ja em deia que no obrís res a Gràcia i el sentit comú també deia que això passaria al Poble-sec. Ho haurien d’haver regulat abans pensant tant en els que hi treballem com en els que hi viuen.

El Poble-sec està de moda. ¿Us sentiu pioners?

Sí, sense pretendre-ho, però sí. Però ara, veient aquest desequilibri en l’oferta, també et sents una mica estafat. No sé si m’agrada haver contribuït a aportar això al barri.