Cinc estius sense exigir als socorristes la titulació legal

BarcelonaFa cinc estius que els socorristes viuen en un bucle a Catalunya: quan s’està a punt d’exigir-los la titulació que fixa la llei, la Generalitat aprova una moratòria per evitar-ho. El que acorda el Govern, de fet, és que no es pugui aplicar cap sanció als professionals de salvament i socorrisme aquàtic que treballen sense la titulació legal. Per què es repeteix aquesta seqüència? La Generalitat argumenta que si es demana el que diu la llei del 2008 –revisada el 2015– no hi haurà prou socorristes “per a la imminent temporada d’estiu”. En canvi, el sector urgeix una trobada amb el Govern per trencar la dinàmica i abordar també la precarietat dels treballadors.

L’executiu presidit per Pere Aragonès no havia anunciat que faria aquesta nova pròrroga. Va aparèixer per sorpresa aquest divendres al Diari Oficial (DOGC) en els últims paràgrafs d’un decret llei que també introdueix canvis als Mossos d’Esquadra. Al final del text, la Generalitat recorda que des del 2017 ha deixat sense efecte les infraccions administratives per contractar socorristes que no estan inscrits al Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya (ROPEC), com obliga la llei 3/2008 de les professions de l’esport. Segons el Govern, ara s’ha tornat a constatar que, tot i el “gran nombre” de professionals de salvament i socorrisme que hi ha al ROPEC, “no tots” estan actius, cosa que “pot comportar que no es puguin atendre totes les necessitats”.

Així, la moratòria s’amplia fins al 30 de setembre d’aquest any. L’objectiu és que si als socorristes els falta la titulació legal això “no comporti la consegüent sanció, la qual cosa perjudicaria greument el sector”, justifica l’executiu català. La Generalitat al·lega que, malgrat que “s’ha anat conscienciant” el gremi, la pandèmia del covid-19 ha fet que “molts professionals hagin pogut veure restringida la possibilitat d’acreditar tots els requisits” que exigeix la llei per poder-se inscriure al ROPEC.

Una llei allunyada de la realitat

L’especialista en salvament i seguretat aquàtica Ramsés Martí explica que la llei del 2008 demana que els socorristes hagin superat un curs d’un mínim de 400 hores –que abans acostumava a ser de 120 hores–, fet que dificulta tenir un títol que sigui vàlid per apuntar-se al ROPEC. Tampoc s’accepta la titulació d’un altre país, tot i que molts socorristes que venen a treballar a Catalunya, sobretot a l’estiu, són estrangers. “Es va regular la professió sense tenir en compte la realitat del sector”, assegura Martí, que veu un “problema” en la pròrroga reiterada de la moratòria: “Ens hem adormit”. Per això aposta perquè el Govern s’assegui amb les entitats i la patronal del gremi per “corregir” aquesta situació.

També fa aquesta petició el portaveu de socorristes de la CGT a Barcelona, Salvador Zettelmann, que critica que la Generalitat no s’hagi reunit amb el sector malgrat que el Parlament ha aprovat dues resolucions –una el 2019 i l’altra el 2020– que insten l’executiu català a fer una taula de treball del salvament aquàtic “amb la participació de tots els actors implicats” per acordar “un pla de xoc”. Zettelmann considera que la falta de professionals és per les condicions “dolentes”. Explica que els sous són baixos i alerta dels riscos laborals: “Hi ha una gran responsabilitat per la vigilància dels banyistes i es posa en risc la salut per l’exposició a la radiació solar”. A més, Zettelmann troba a faltar un “reconeixement” a aquesta feina marcada per la temporalitat.

Segons Martí, hi ha uns 8.000 socorristes inscrits al ROPEC i a l’estiu se’n necessiten uns 1.300 per a les platges –que pensa que són pocs per l’extensió que vigilen–, sense comptar els que també treballen a les piscines i als parcs aquàtics. L’especialista coincideix en dir que molts professionals apuntats al ROPEC no treballen i avisa que formar-ne part tampoc garanteix que després es “reciclin”. Per aquest motiu, Martí assegura que els ajuntaments o les empreses que els contracten “ja es procuren” que estiguin preparats: “Podem estar tranquils”.

Resoldre el “problema de fons”

Per acabar, el portaveu de socorristes de la CGT demana que Catalunya faci una normativa que reguli la professió amb un conveni col·lectiu, “per poder-ne viure sense que sigui precària”. Zettelmann confia que el nou Govern resolgui el “problema de fons” amb l’objectiu que l’estiu vinent no es repeteixi la moratòria i es dignifiqui el socorrisme, després que aquesta temporada hagi començat amb diverses persones que han mort ofegades quan es banyaven.