Més de 80 societats científiques de tot l'Estat reclamen als polítics que no aturin la vacunació

MadridMés de 200.000 professionals de 82 societats científiques han demanat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i als 17 presidents autonòmics que no aturin la vacunació sense criteris científics i no es deixin guiar per l'impuls. Aquesta és una de les onze demandes recollides en un manifest en què es posa en relleu la importància d'accelerar el ritme de la vacunació a tota la població i en l’acció coordinada entre administracions per tal d'homogenitzar les restriccions i la desescalada.

Tot i així, en el text s'evita plantejar mesures concretes i tampoc no s'entra a valorar la recent suspensió de la vacuna de Janssen als Estats Units —que n'ha aturat l'arribada a Europa— o en la divergències sobre les franges d'edat en les quals ha d'administrar-se la vacuna d’AstraZeneca, però sí que reiteren que l'evidència científica ha de marcar les decisions dels polítics. “Arribin a un acord ràpid i definitiu per garantir el control de la pandèmia”, afirmen els científics que han firmat el manifest. 

Més finançament per als hospitals

Un altre dels punts és que s'aposti per la investigació i que la ciència compti amb un “pressupost adequat” que faci avançar els estudis sobre el coronavirus. “Converteixin la salut pública en el centre de totes les seves polítiques. Si la salut és el primer, siguem conseqüents”, subratllen. En aquest sentit, el manifest reclama també un millor finançament dels hospitals i més col·laboració entre centres sanitaris perquè, sostenen els científics, així es podrà “atendre millor” els pacients amb covid. L'objectiu és poder oferir-los una assistència integral que tracti les “seqüeles físiques o psíquiques” que puguin derivar-se de la malaltia.

Els científics també són clars en el missatge en contra de la desinformació i el missatge de la por que alimenten als antivacunes i els negacionistes dels efectes del coronavirus, i per això insisteixen als representants institucionals que evitin fer servir la sanitat pública com a "ariet polític" i, en canvi, la presentin com una "eina d'informació, prevenció i conscienciació social".