Uns aiguats destructius fan més urgent el debat sobre la gestió del territori
El temporal que va colpejar Catalunya a l’octubre, i de manera especialment dramàtica la Conca de Barberà, va deixar un balanç tràgic de cinc morts i destrosses molt importants per la crescuda de rius i rieres. A l’Espluga de Francolí, un dels municipis més afectats pels aiguats, el riu Francolí va multiplicar per 1.000 el cabal en poques hores -va arribar a portar tanta aigua com el Roine a la desembocadura- i en el seu desbordament es va endur arbres, cotxes i un pont i va esborrar del mapa el Celler Rendé Masdéu. Els incidents van succeir-se per tot el territori en la nit del 22 al 23 d’octubre: des del Camp de Tarragona fins a la zona de l’Ebre i el Maresme van experimentar talls de carreteres i avaries en el servei ferroviari. A Barcelona es van repetir imatges de carrers del Poble-sec i el Raval convertits en rieres.
El balanç del temporal va posar en evidència que és cada cop més urgent abordar el debat sobre la neteja a les lleres dels rius a tot el país i prendre’s molt més seriosament la planificació urbanística, sobretot ara que la crisi climàtica demostra que els episodis d’aiguats com els viscuts poden ser més freqüents. Avui el 15% de les zones urbanitzades a Catalunya estan exposades a inundacions, i els geòlegs constaten que la fúria de l’aigua faria menys estralls amb una bona gestió d’aquests punts crítics, i que s’hauria de valorar el cost de mantenir-hi encara construccions i infraestructures.
El 2019 també ens deixa imatges impactants en el camp científic, com la primera imatge real d’un forat negre. Han calgut dècades i la col·laboració de més de 40 països per arribar a aquest descobriment, que obre la porta a l’estudi observacional d’aquests temibles fenòmens còsmics.
