Una societat addicta

Nova YorkL’escena és habitual a Nova York. Els addictes a l’heroïna passen per centres com el Lower East Side Harm Reduction Center per entregar xeringues usades i intercanviar-les per noves. A principis dels noranta, la ciutat va aconseguir frenar una greu epidèmia de VIH i hepatitis C gràcies a polítiques com aquesta. Però els orígens de la crisi actual de drogoaddicció són diferents i de dimensions gegantines: quatre de cada cinc nous usuaris d’heroïna als Estats Units s’hi van iniciar amb el consum d’opioides farmacèutics.

Els opioides són narcòtics molt potents derivats de l’opi, medicaments amb recepta com l’oxicodona i la hidrocodona (la medicina a què és addicte el doctor House de la famosa sèrie de televisió), però també com l’heroïna. Des de principis dels anys 2000, el seu consum -legal i il.legal- s’ha disparat als Estats Units, on s’ha creat una legió d’addictes sense precedents. Prop de 64.000 persones van morir de sobredosi el 2016, principalment d’opioides, i es convertia així en la principal causa de mort de les persones de menys de 50 anys als Estats Units, per sobre dels accidents de cotxe o les armes de foc. A finals d’octubre el president Donald Trump va declarar la crisi dels opioides una “emergència nacional”. Per al sociòleg mallorquí Pere Mateu-Gelabert, res d’això és una sorpresa. Mateu és investigador principal al National Development Research Institutes i fa 15 anys que estudia el consum de drogues d’injecció als Estats Units. En els últims cinc anys la seva investigació s’ha centrat en el consum d’opioides entre els joves a Nova York, un sector especialment afectat per la crisi: en els últims 10 anys, el nombre de menors de 24 anys morts per sobredosi d’opioides s’ha doblat.

“La mitjana d’edat de l’inici de consum és als 16 anys”, explica Mateu, que s’ha basat en 533 joves per fer el seu estudi. “Generalment s’hi inicien a través del consum familiar, no necessàriament amb recepta, i de manera recreativa. Ho fan dins del grup d’amics, com abans es prenia marihuana”. L’investigador assenyala que un factor important en el consum generalitzat d’aquesta droga és que els opioides no tenen la percepció negativa que té l’heroïna, sinó que gaudeixen d’una mena de “certificat de seguretat”, ja que els ha produït una farmacèutica.

Una crisi receptada

A finals dels anys 90, imbuïts per una indústria farmacèutica que assegurava que els nous medicaments no creaven addicció, els metges van començar a receptar els potents opioides de manera massiva: a pacients terminals i amb dolor crònic, però també als que tenien mal d’esquena o una simple migranya. “Es receptaven com si fossin aspirines”, diu Mateu. A alguns pacients de clíniques especialitzades en el tractament del dolor, creades sobretot per respondre a la creixent demanda d’opioides, els receptaven 400 pastilles al mes. El negoci per a les farmacèutiques era rodó, i els beneficis sumaven milers de milions de dòlars anuals.

Però les propietats addictives dels derivats de l’opi són conegudes des de fa segles, i els opioides farmacèutics no han sigut l’excepció. “Tenen un alt risc de dependència”, explica Mateu. Al cap de pocs mesos, quan el medicament deixa de fer efecte, els consumidors d’opioides comencen a patir reaccions físiques com nàusees, calfreds o diarrea -el que es coneix com a mono, tot i que molts usuaris d’opioides no en són conscients- i això els obliga a consumir cada cop més pastilles i més sovint.

Davant el creixement imparable d’addictes, els metges han començat a restringir les receptes d’opiacis en un intent de frenar l’epidèmia. Però això només ha empitjorat les coses. “Si no tenen altres opcions clares, els joves busquen accés a opioides més barats i accessibles, com l’heroïna”, diu Gelabert. Al carrer, una pastilla d’oxicodona costa 50 dòlars i és difícil d’aconseguir. Una dosi d’heroïna en costa deu i és a qualsevol cantonada.

De les pastilles a les xeringues

Els estudis de Mateu reflecteixen la cadena d’esdeveniments que segueixen els usuaris d’opioides un cop comencen a consumir heroïna, que, al principi, solen esnifar. “Una vegada toques l’heroïna, en menys d’un any passes a la injecció”, ja que és més efectiu i dura més,descriu l’investigador mallorquí. Però l’ús de xeringues obre les portes a un escenari esfereïdor, al qual les autoritats nord-americanes encara no estan parant atenció: el risc d’una nova epidèmia de malalties com l’hepatitis C i el VIH.

Així com als anys 80 i 90 la crisi de drogoaddicció als Estats Units es va concentrar a les ciutats, devastant la comunitat LGTBI i les minories racials, aquest cop el comportament de risc està succeint en tot el territori: especialment en poblacions rurals majoritàriament blanques i de tots els estrats socials, on mai abans s’havia produït un consum massiu d’heroïna. En aquests territoris, diu Mateu, “no hi ha experiència ni del problema ni de la solució”.

En l’estudi liderat per l’investigador mallorquí, el 70% dels joves eren injectors i el 30% mostraven anticossos d’hepatitis C. Els registres de VIH, però, no arribaven a l’1%. L’hepatitis C es considera un primer “senyal d’alarma”, ja que és molt més contagiosa que el VIH. “Nova York és a l’avantguarda en polítiques de reducció de danys -destaca Mateu-. Si Nova York no ha pogut prevenir aquests alts registres, imagina la resta del país”.

La política contra la ciència

Tot i que els estudis demostren l’efectivitat de les polítiques de reducció de danys -com els programes d’intercanvi de xeringues i el subministrament de medicaments de desintoxicació com la metadona-, aquestes mesures no són gens populars als Estats Units. Fins l’any passat la llei prohibia invertir fons federals en programes d’intercanvi de xeringues.

La tendència al país ha sigut encarar el problema de drogoaddicció criminalitzant-ne el consum. El fiscal general, Jeff Sessions, declarava al març la seva intenció de perseguir els traficants que estan “enverinant les comunitats”, amb un vocabulari que recordava el del president Ronald Reagan quan als anys 80 va posar en marxa la guerra contra les drogues.

“Les polítiques de reducció de danys són molt més barates i efectives, aquí el problema és ideològic -explica Mateu-. Si com a país no dones opcions de prevenció i tractament, no soluciones el problema”.