Sobra incineradora? Importem residus

MallorcaUna illa turística com Mallorca, que multiplica la seva població d’un milió de persones per deu cada any, genera una ingent quantitat de residus. Amb aquesta premissa, el Consell de Mallorca, la institució responsable de la gestió, va redactar l’any 2006 un document de previsions que calculava arribar al milió de tones l’any 2018. Per aquest motiu, i en contra del criteri d’alguns experts en la matèria i de l’organització ecologista GOB, va decidir duplicar la capacitat de la incineradora afegint-hi dos forns per cremar.

“Aleshores la nostra entitat ja va advertir que eren uns càlculs absurds i que no es volia tenir en compte la capacitat dels ciutadans d’actuar amb responsabilitat separant els residus i apostant pel reciclatge i la reducció”, recorda la portaveu del GOB Margalida Ramis. I, efectivament, la recollida selectiva no ha deixat de créixer des d’aleshores. Per si no fos prou, una crisi econòmica que no finalitza ha acabat de dinamitar les optimistes expectatives del Consell, que per a l’any 2012 preveia una producció d’escombraries de més de 800.000 tones, quan en realitat només se’n van generar 558.000, fet que suposa una errada de càlcul de més de 250.000 tones.

El problema és que tal com es va concebre fa 20 anys la gestió dels residus a Mallorca, amb una concessió molt polèmica a l’empresa Tirme, propietat d’Urbaser, Iberdrola i FCC, reduir els residus no és una bona notícia. Perquè la concessionària veu reduïda la producció d’energia elèctrica procedent de la incineració, i el Consell, que en certa manera és captiu del seu concessionari i no té marge de maniobra, es veu obligat a apujar la taxa de residus, actualment fixada en 131 euros per llar.

Per evitar una mesura tan impopular com apujar la taxa en plena crisi, l’actual consellera de Medi Ambient, Catalina Soler, va idear importar residus de fora, i així mantenir el nivell d’activitat incineradora. El seu departament calcula que els 5,3 milions d’euros que s’ingressaran per la importació i destrucció del que ella anomena “combustible sòlid recuperat”, per no dir-ne escombraries representen un 7,7% de la reducció total de costos, fet que permet mantenir congelada la taxa. “No representa cap perill per al medi ambient ni per a la salut”, afirma una vegada i una altra Soler.

Esclar que el “combustible”, residus en tota regla, no agrada a bona part dels ciutadans de Mallorca, que han repetit manifestacions des del moment en què es va conèixer la mesura. El material entra pel port d’Alcúdia, i els veïns han denunciat la pudor del vaixell que du els residus des d’Irlanda. “És insuportable. És una vergonya que ens hagin de dur la brutor dels altres”, assegura el Miquel, un resident de la zona. La setmana passada, en una concentració al Port d’Alcúdia, Margalida Ramis, del GOB, va lamentar: “En matèria de residus no s’ha prioritzat l’interès general sinó el negoci del concessionari, i ara ho paguem els ciutadans”.