Situació desesperada per als quasi 300 investigadors internacionals a les universitats catalanes
El personal María Zambrano denuncia que els seus contractes s'acaben ara i cap administració els ha proposat cap solució
BarcelonaPocs dies abans d'acabar l’any, la situació a les universitats catalanes dels prop de 300 investigadors internacionals i sènior –atrets pel ja cancel·lat programa estatal de captació de talent María Zambrano– és desesperada. El 31 de desembre s'acaben els seus contractes als diferents centres on actualment treballen i la immensa majoria continua sense pla B. Si no arriba una pròrroga urgent dels seus contractes que ofereixi una solució definitiva a la seva situació, tal com reclamen, acabaran a l’atur.
Els investigadors del col·lectiu María Zambrano són personal d’entre 40 i 50 anys, amb una trajectòria professional brillant, que van arribar a l’estat espanyol fa al voltant de tres anys atrets per un programa d’ajuts per a l’atracció de talent internacional llançat per l’aleshores ministeri d’Universitats, amb Manuel Castells al capdavant.
Com ja va avançar l’ARA, la convocatòria pretenia contribuir a requalificar el sistema espanyol universitari i injectar talent a les universitats fitxant personal altament qualificat per potenciar-ne la recerca. El programa estava sufragat amb fons europeus, s’hi establia un sou mensual de 4.000 euros bruts i tenia com a data de caducitat finals del 2024. La crida va ser un èxit i es van adjudicar més de mil ajuts María Zambrano, el gruix més important dels quals va venir a parar a les universitats públiques catalanes.
Tanmateix, no es van establir mecanismes d’estabilització i ara aquests investigadors es troben en una situació “insostenible”. En un comunicat, denuncien que “les institucions encarregades de la política d’atracció de talent i creació de coneixement, com el ministeri de Ciència, Innovació i Universitats; les conselleries autonòmiques, i les universitats no han donat resposta ni solució al problema”.
De fet, es queixen que les respectives administracions es passen les unes a les altres la pilota i que després de sis mesos de reunions amb representants del govern espanyol no han tingut cap resposta a les propostes plantejades.
“El sentiment general és de molta decepció, d’haver estat enganyats, i sobretot que quan hem intentat fer aproximacions per trobar una solució hem estat ignorats”, afirma Dídac Santos Fita, investigador María Zambrano a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
“No té sentit que un programa de captació de talent i de retenció d’expatriats s’acabi al cap de dos anys amb un «Adeu-siau, ja podeu marxar»”, afegeix aquest etnobiòleg, que explica a l’ARA que en el seu cas el departament de la facultat on treballa argumenta que no poden fer-hi res perquè no tenen places. “Només m’ofereixen presentar-me a places de lector”, la posició més baixa dins de la trajectòria universitària, i que generalment s’ofereix a persones que s’acaben de doctorar. “Suposa tornar a començar, de manera precària, quan jo ja porto més d’una dècada de recerca d’excel·lència. Que mirin el meu currículum!”, lamenta Santos.
A Catalunya el col·lectiu Zambrano explica que han demanat una reunió amb la conselleria de Recerca i Universitats, però de moment no han obtingut resposta. Per la seva banda, la consellera Núria Montserrat afirma que encara no han rebut cap contacte formal del col·lectiu i que reiteren la seva disposició a “dialogar i a explorar conjuntament solucions que puguin garantir la continuïtat del talent captat i consolidar les aportacions d’aquest col·lectiu al sistema universitari català”. Segons Montserrat, “aquesta col·laboració és clau per avançar cap a un model universitari més estable i competitiu”.
En el mateix comunicat, els Zambrano defensen que durant aquests anys han “establert noves línies de recerca, promogut noves sensibilitats epistèmiques, assajat metodologies innovadores i atret estudiants de postgrau i finançament nacional i internacional a les universitats”. Així, valoren que la pèrdua d’aquests impulsos científics representarà “un perjudici important tant per a les universitats com per a la comunitat científica i la societat” catalanes.
“Per a les universitats hem sigut unes veritables gangues: els hem sortit a cost zero, no han pagat cap investigació i hem fet moltes publicacions que els repercuteixen positivament”, explica indignat Santos, que conclou: “Se n’han aprofitat. La nostra feina ha afavorit les universitats, que han millorat la seva posició als rànquings internacionals”. El programa María Zambrano, conclouen els investigadors, “s’ha dissenyat malament, s’ha implementat malament i ara els investigadors xoquen contra un sistema que està malament”.