El sistema de velocitat variable de Barcelona no és l'ideal per evitar els embussos

Barcelona"Caldria canviar els algoritmes amb els que actualment es calculen les velocitats variables a l'entrada de Barcelona a les hores punta". Aquesta és la conclusió a la que ha arribat Irene Martínez, una estudiant de 22 anys d'Enginyeria Civil de la Universitat Politècnica de Catalunya –es va llicenciar el 2014– amb la seva tesina sobre la velocitat variable.

"Altres països que també tenen aquesta velocitat variable fan servir algoritmes diferents als de Barcelona però cap és òptim", recorda la Irene, que aquest dijous ha recollit el Premi Internacional Abertis d'Investigació en Infraestructures de Transport, en la seva quarta edició.

La Irene es va plantejar trobar la influència dels límits de velocitat variable en la reducció dels embussos de trànsit, i el juny de 2013 va fer un experiment posant límits de velocitat fixes, però cada dia una velocitat diferent, sense variar. "Sempre s'ha donat per bo que a menys velocitat menys embussos, i segons l'estudi no és exactament així. Sí que a menys velocitat el trànsit és més homogeni, però no evites els embussos".

"Els algoritmes que es fan servir a Barcelona per calcular com anar modificant la velocitat en funció del trànsit només tenen en compte les velocitats mitjanes, sense tenir en compte altres factors que influeixen el trànsit, com els canvis de carril dels vehicles, que l'alenteixen molt", recorda la guanyadora del premi Abertis. Irene Martínez recomana que es recalculin els algoritmes, però això ja formarà part d'un altre estudi.

Al premi hi optaven les tesines guanyadores de les cinc universitats del món on Abertis hi té una càtedra: Brasil, Xile, França, Puerto Rico i Catalunya/Espanya. El premi inclou tesines i també tesis doctorals, i en aquest segon apartat el Premi Internacional l'ha guanyat el francès Julien Monteil amb un estudi sobre l'efecte del vehicles col·laboratius en el trànsit.