El sistema immunitari pot reduir les noves variants del coronavirus

La qüestió de la immunitat a les noves variants del coronavirus es podria presentar com dues notícies, una de bona i una de dolenta. La dolenta, de la qual s’ha parlat molt, és que els anticossos que té la gent vacunada o que ja ha passat la malaltia bloquegen amb menys eficàcia alguna d’aquestes noves variants, com per exemple la sud-africana. La bona notícia és que els anticossos no són l’únic mecanisme de defensa contra els virus. Les cèl·lules immunitàries conegudes com a limfòcits T en són una altra. I aquestes cèl·lules, almenys en el cas de persones que ja han passat la malaltia, continuen sent efectives contra les noves variants del virus. Segons els experts consultats, és d’esperar que passi el mateix amb la immunitat generada per les vacunes.

Aquest resultat es desprèn d’una sèrie d’experiments liderats per l’investigador Alessandro Sette de La Jolla Institute for Immunology, als Estats Units, que des de fa mesos estudia la resposta immunitària del cos contra el coronavirus. En l’últim treball, publicat a la revista Cell Reports Medicine, Sette i els seus col·laboradors mostren que els diversos tipus de limfòcits T generats després d’una infecció són capaços de reconèixer 36 parts diferents del virus i, un cop fet això, destruir les cèl·lules infectades i tallar de soca-rel la replicació viral, fins i tot de les noves variants. Aquesta anàlisi, tal com escriuen els mateixos autors, "hauria d’alleujar la preocupació sobre el potencial del SARS-CoV-2 d’escapar dels limfòcits T mitjançant unes quantes mutacions en llocs clau".

"Són bones notícies", confirma Manel Juan, cap d’immunologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. Unes notícies que contribueixen, a més, a matisar l’alarma que s’ha generat a partir de les noves variants del virus, especialment amb la detectada a Sud-àfrica, que havia mostrat una certa capacitat d’eludir els anticossos de pacients que havien passat la malaltia. "La majoria d’estudis d’immunitat es fan amb anticossos perquè és més barat i senzill –comenta Juan–, però els limfòcits T representen la protecció més important que tenim contra els virus". "Si els resultats d’aquest treball fossin diferents, no entendríem el perquè i, a més, tindríem un problema greu", explica.

A diferència dels anticossos, que bloquegen la proteïna S, que el virus utilitza per entrar a les cèl·lules, els limfòcits T es dediquen a detectar cèl·lules infectades. Són una mena d’agents especials que patrullen pel cos inspeccionant la superfície de la resta de cèl·lules. En aquesta superfície hi ha, entre altres coses, trossos de les proteïnes que formen l’interior de les cèl·lules. Tan bon punt el coronavirus n’infecta una, la maquinària cel·lular comença a fer còpies de les proteïnes a partir de les quals es constitueixen les noves partícules virals i n’hi ha algunes que acaben a la superfície exterior de la cèl·lula. Quan els limfòcits T les reconeixen, actuen sense miraments: destrueixen la fàbrica de copiar virus en què s’havia convertit la cèl·lula. Aquest mateix mecanisme s’utilitza per eliminar cèl·lules tumorals, que mostren trossos de proteïnes diferents de les habituals com a conseqüència de certes mutacions. En el cas del coronavirus, els limfòcits són capaços de reconèixer bocins de proteïnes procedents de tot el virus, de la proteïna S però també de la membrana externa i de l’estructura que empaqueta el material genètic. Això fa que, encara que hi hagi mutacions que modifiquin la proteïna S, com passa amb les variants britànica, sud-africana i la del Brasil, els limfòcits reconeguin les cèl·lules infectades gràcies a les altres proteïnes.

Dobla immunitat

¿Aquesta bona notícia es pot estendre a la immunitat que s’obté amb les vacunes? "És molt probable que també funcioni així", diu Julià Blanco, cap del grup de virologia i immunitat cel·lular de l’IrsiCaixa. "Les vacunes d’ARN actuals [com la de Moderna i la de Pfizer/BioNtech] generen immunitat contra la proteïna S, tant mitjançant anticossos com limfòcits", confirma. I aquesta doble immunitat representa un avantatge. Els anticossos s’enganxen a una part molt concreta de la proteïna S, la que s’uneix a la cèl·lula per infectar-la, que és la que ha mutat en les noves variants. Però els limfòcits són capaços de reconèixer cèl·lules infectades mitjançant la detecció d’altres fragments de la proteïna S que no han canviat. "Encara que el virus sigui parcialment resistent als anticossos, no evitarà els limfòcits, de manera que és més difícil que el virus s’escapi de les vacunes", confirma Blanco.

Aquesta resposta immunitària també explica per què la immensa majoria de les reinfeccions documentades es manifesten en forma d’una malaltia més lleu. Al capdavall, el fet que els limfòcits siguin capaços de reconèixer tants fragments del virus és una garantia de seguretat contra possibles mutacions. "És molt difícil que mutin tots", explica Manel Juan. "El dia que un virus s’escapi d’això, s’acabarà la humanitat", conclou.