"No és només per Hasél, és per la sanitat, l'educació, la precarietat"

BarcelonaUn miler de persones van participar ahir en la sisena nit de protestes contra la detenció de Pablo Hasél, que, a diferència de la nit anterior, van tenir molta menys tensió i aldarulls. Amb el toc de queda, el gruix de manifestants va anar de retirada. En l’ambient surava que el càstig al raper ha estat “la gota que ha fet vessar el got” de la frustració d’una generació marcada per l’atur, la precarietat i la manca d’horitzons. Encara amb la ressaca de les destrosses al passeig de Gràcia, la marxa va recórrer amb força tranquil·litat el tram des de Sants fins al centre, tot i que de nou hi va haver càrregues i llançament d’objectes. Ahir es van fer almenys 8 detencions. 

Un altaveu amb micròfon va servir als manifestants per expressar la ràbia a l’inici de la concentració, en una estació de Sants totalment blindada. Allà van sonar cançons de Hasél, i ja a la Via Laietana més d’un es va atrevir a rapejar. “Alguns mitjans diuen que no som aquí per Hasél, i és veritat que no és només per això. Som aquí per la sanitat pública, l’educació i la llibertat d’expressió”, deia un dels joves que va agafar el micròfon. “Jo he vingut perquè posin en llibertat Hasél i perquè acabi aquesta monarquia”, cridava una jove. “Estem fins als nassos dels desnonaments”, afegia un altre noi, en una suma de motius.

L’Arnau, estudiant de filologia de 25 anys, explicava els problemes per trobar una feina per pagar el lloguer mentre estudia a Barcelona. “Les classes de la universitat estan empitjorant amb el covid, tenim un 40% d’atur juvenil i el periodisme manipula molt”, es queixava. Malgrat desmarcar-se dels saquejos i del llançament de pedres, l’Arnau, com altres joves entrevistats, es mostrava en part comprensiu. “Diuen que són joves en exclusió social que no tenen a veure amb la marxa, els que fan això. Però és molt més violent el que fan els bancs, els polítics corruptes, l’evasió fiscal; a mi, una botiga d’una multinacional que té pèrdues que de seguida recupera no em fa cap pena”, afegia. 

Les crítiques als saquejos eren una constant entre alguns manifestants, mentre d’altres –molt joves i fins i tot menors– llançaven ampolles de vidre i pedres als agents de la Policia Nacional de la Via Laietana. Un grup negava haver-ho fet en una conversa amb aquest diari, però ho feien entre riures i amb sarcasme. Un d’ells sí que reconeixia que dissabte va portar “la motxilla plena de roba” d’una de les botigues saquejades. “És que el sistema no té sentit, està tot corromput; nosaltres també, esclar”, deia entre corredisses. 

A un centenar de metres, aliens a tot, un altaveu servia altres joves per rapejar. “Ens heu ensenyat que la protesta pacífica no serveix per res”, resava la pancarta de la capçalera de la manifestació. “Aquesta és la protesta real, i no les pedres”, deia un dels rapers, que preferia no donar el seu nom, tot i que es mostrava comprensiu amb el fet que “si s’ha de llançar algun coet o cremar un contenidor per fer gresca també està bé”, ja que sosté que “quan l’estat és violent, t’has de defensar”.

Un dia després que un dur encapsulament acompanyat de càrregues dels Mossos atrapés joves manifestants a Gran de Gràcia, l'acció servia per atacar el cos. “Es veu molt de lluny qui ve a liar-la i qui ve a manifestar-se, com nosaltres, però es criminalitza els joves quan l’estat fa servir el monopoli de la violència per fer-nos mal”, deia l’Aina, de 19 anys. “Si et peguen, t’hi has de tornar”, defensava la Nora, al seu costat, crítica amb els saquejos.

Entre els que defensen l’acció directa, distingeixen entre la violència caòtica i una autodefensa estratègica. És el cas del Marc, de 24 anys, que ha estudiat ciències polítiques i ara és un tècnic de so amb poques expectatives laborals. “Aquests que saquegen estan bastant allunyats de les protestes, però les barricades serveixen per impedir que la policia ens agredeixi. Sense aquella d’allà abaix, potser no podríem estar fent aquesta entrevista”, deia a la plaça Catalunya mentre els Mossos avançaven per la ronda Sant Pere. 

Tot i que ell no hi participa, diu que el llançament d’objectes a la policia “és un mode de protesta”, perquè cadascú té les seves armes, i constata que “no se saquegen petites botigues sinó grans multinacionals que generen la nostra precarietat”. La precarietat és l’argument en boca de molts: “Això és el que em fa estar aquí”, reflexiona el Marc, que defensa que “les protestes no tenen res a veure amb la independència, que eren més transversals, sinó que són generacionals”. “Ens falta organització i l’acabarem tenint perquè som la generació de les xarxes socials”, completa.