Sis de les 10 universitats espanyoles amb més rendiment són a Catalunya

BarcelonaSis de les deu universitats espanyoles que rendeixen més són catalanes. Així es desprèn del rànquing que elabora cada any la Fundación Conocimiento y Desarollo (CYD), que ha classificat 73 de les 82 universitats que hi ha a l'Estat segons el nombre d'indicadors de rendiment que avaluen l'ensenyament, la investigació, la transferència de coneixement, l'orientació internacional i la contribució al desenvolupament regional. Així, encapçalen la llista la UAB i la Universitat de Navarra. En tercera posició hi ha la UPF, en cinquena la Universitat de Girona i en els llocs 8, 9 i 10 hi ha, respectivament, la UB, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Ramon Llull. Entre les deu primeres posicions hi ha set universitats públiques.

En el rànquing també apareixen la Carlos III de Madrid (quart lloc) i la Universitat de Deusto (setè lloc). De fet, Catalunya encapçala la llista per comunitats, el País Basc ocupa el segon lloc i Navarra el tercer. En canvi, entre les universitats amb menys rendiment hi ha les de Valladolid, Jaén i Las Palmas de Gran Canaria. El director del rànquing, Martí Parellada, ha dit que no poden ni volen respondre la pregunta de quina universitat és millor "perquè no s'hi pot donar una resposta unidimensional".

El model fa servir 36 indicadors com si fossin un semàfor –verd per a alt rendiment, groc per al rendiment mitjà i vermell per a rendiment baix– i puntua cada universitat segons cinc aspectes: ensenyament, investigació, transferència, internacionalitat i contribució al desenvolupament territorial. Per a cadascun d'aquests apartats s'analitzen la ràtio d'alumnes per professor, les pràctiques a les empreses, les publicacions o les assignatures en altres llengües. La conclusió és que no hi ha universitats millors i pitjors de manera categòrica, sinó que cada centre rendeix millor en funció d'aspectes concrets.

Això explica que la UAB i la Universitat de Navarra, que en termes generals són les que reben una puntuació millor, fallen en alguns aspectes analitzats: l'Autònoma punxa en la taxa de graduació del màster oficial i en el volum de publicacions interdisciplinàries, i la de Navarra en el llançament d''spin-offs', en les pràctiques en empreses i en els fons d'investigació regionals.

Així, la llista d'aquesta fundació permet als estudiants "trobar un campus adequat als seus interessos i a la seva projecció professional", segons ha dit la principal investigadora, Ángela Mediavilla. Per exemple, en farmàcia destaquen la UB o la Complutense; en ciències polítiques, l'Autònoma de Madrid, la Carlos III i la UPF; en psicologia, la UAB i la UdL, i en medicina, la UB, Navarra, UPF i UAM.

El mateix informe analitza l'evolució de les universitats entre el 2013 i el 2016. Segons el vicepresident de la Fundació CYD, Francesc Solé, les universitats espanyoles han "resistit" després d'anys de retallades. "El que era raonable és que la universitat hagués tirat enrere de manera notable", ha apuntat. Però no ha estat així. L'informe apunta que en part és gràcies al creixement d'un 8,4% dels fons externs d'investigació (sobretot europeus), a l'augment del nombre de publicacions per professor (un 21%) i també a l'increment d'un 50% de les patents concedides per cada docent. Tot i això, la situació podria millorar més encara si es dona "més capacitat de decisió, més flexibilitat i més finançament" a les universitats.