Suspens ambiental a sis punts de la costa catalana

BarcelonaLa Llacuna de la Ricarda, amenaçada per l'ampliació de l'aeroport del Prat; la pressió urbanística en forma de noves edificacions a la Costa Brava; aigües fecals que van a parar al mar quan plou a Badalona, i la regressió de la platja Llarga de Tarragona accelerada per l'acció de l'home. Aquests són alguns els punts del litoral català que suspenen en l'avaluació d'Ecologistes en Acció, que repassa tota la costa espanyola. Aquest any, a més, les banderes negres a la contaminació i la mala gestió ambiental que atorga l'organització –dues per a cada demarcació costera i, per tant, sis a Catalunya– inclouen un suspens a la gestió posterior al temporal Gloria, que va arrasar diversos punts del territori al gener.

El principal problema del mal estat del litoral a Espanya són els sistemes insuficients de sanejament i depuració d'aigües (representen el 40% de les banderes negres), que, de fet, ja li han valgut a l'Estat algunes sancions per part de la UE. En el cas de Catalunya, una de les banderes de l'informe es refereix a aquest tipus de deficiència i es recull el cas del col·lector de Badalona. L'ONG alerta de la "sobresaturació del clavegueram", que fa que, fins i tot amb una pluja no gaire abundant, s'arrosseguin tota mena de plàstics i aigües fecals fins al mar. El problema s'accentua en aquesta ciutat metropolitana fortament poblada, però no és aïllat. "El sistema de recollida d'aigües pluvials no prou segregat del de clavegueram afavoreix que quan plou hi hagi desbordament i tota aquesta aigua arribi al mar, i això passa en moltes altres poblacions costeres", adverteix Miquel Vallmitjana, que ha coordinat la part de l'informe Banderes negres a Catalunya.

Un altre dels punts crítics és la llacuna costanera del Prat de Llobregat, la Ricarda, un ecosistema que es veu "amenaçat" pel projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat. La proposta va provocar un fort rebuig d'entitats ecologistes i veïnals a principis d'any, abans que esclatés la pandèmia del coronavirus.

L'empremta del temporal Gloria al gener –amb registres de pluja històrics i danys molt quantiosos– també es cola aquest 2020 entre els punts més malmesos a la costa catalana per Ecologistes en Acció. El fort onatge i inundacions en zones com la desembocadura de la Tordera van causar destrosses en l'agricultura i en edificis. En diversos punts l'aigua va arrossegar tota mena de residus al mar, constata Vallmitjana, que subratlla com un bon nombre de voluntaris han treballat en la retirada d'aquests materials de la costa en els últims mesos. El problema amb la Tordera, afegeix, també té a veure amb "la gestió urbanística" de la zona, on hi ha ubicats uns càmpings que "tapen la sortida de l'aigua al riu i impedeixen que circuli amb normalitat.

La pressió de l'activitat humana

La creixent pressió urbanística en zones com la Costa Brava figura de nou en l'informe anual de l'ONG ecologista. Malgrat que destaquen la moratòria de la Generalitat que ha frenat la construcció de 15.000 habitatges a la zona, el Pla Director Urbanístic dona llum verda a 9.000 habitatges més com a mínim "i descarta de manera indeguda cinc municipis", segons sosté l'avaluació que recull el contingut de les al·legacions que va presentar l'entitat SOS Costa Brava al gener.

L'explotació humana de l'entorn de la costa té també un punt crític a la platja Llarga de Tarragona. Vallmitjana concreta que la construcció d'una barrera de formigó "il·legal i sense permisos" que va alçar un càmping que limita amb aquest indret natural li ha valgut aquest any una bandera negra a l'informe. "Els efectes del turisme i de les activitats empresarials han provocat que l'entorn natural s'adeqüi cada cop més a les necessitats humanes, obviant les ecològiques i apoderant-se del terreny dunar i augmentant els riscos", conclou l'ONG.

El delta de l'Ebre també figura en el mapa dels punts que suspenen en la gestió ambiental. L'informe apunta a l'incompliment dels cabals ambientals a la desembocadura mentre, en paral·lel, es projecten nous regadius a la conca i se "segresten" sediments als fons dels pantans que tampoc arriben al Delta. La principal preocupació recent ha sigut la supervivència de la Barra del Trabucador, una barra de sis quilòmetres que uneix el Delta amb la Punta de la Banya i que actua de mur natural creant la badia dels Alfacs. Els ecologistes critiquen que la solució de les administracions passi per la reconstrucció portant sorra d'altres platges i fent servir maquinària pesant que té "un fort impacte ambiental".

Fora de Catalunya, les banderes negres es reparteixen majoritàriament per causes com els abocaments d'aigües fecals o poc depurades (19 punts crítics a tot l'Estat), per projectes urbanístics que amenacen la costa, per afeccions industrials o per obres i erosions i ampliacions d'instal·lacions com ports. En alguns punts, les problemàtiques es mantenen i s'agreugen respecte el 2019, alerta l'ONG, que cita especialment el cas del mar Menor, a Múrcia, que viu una crisi profunda per la contaminació, principalment, de les aigües amb nitrats provinents de l'agricultura que amenacen aquesta llacuna mediterrània.