Sis mesos de presó per al conductor de TMB que va insultar una dona musulmana

BarcelonaEl conductor d'un autobús de TMB va escridassar "fora de si" una família a qui no li va funcionar la validació del bitllet quan va pujar al vehicle. "Veniu aquí a viure gratis", va dir a la mare, a qui va proferir insults com "mora" o "puta" a l'hora que els escridassava a tots perquè baixessin. "Marxeu al vostre país" o "Sí, truca a la policia perquè t'enviïn al teu país", els va increpar davant dels altres usuaris i sense importar-li com d'atemorits estaven els menors. Un cop la família va decidir abandonar el vehicle, l'home els va perseguir pel carrer i va arrencar el vel islàmic que cobria el cap de la dona i, a més, va forcejar amb els fills, que superats per la situació, intentaven protegir la seva mare. Els fets van passar el maig del 2020 a Barcelona i ara l'Audiència Provincial ha condemnat el xofer, nascut a l'Hospitalet de Llobregat el 1974, a sis mesos de presó i a pagar una multa de 1.800 euros, així com una indemnització de 4.383 euros pels danys morals ocasionats a les víctimes.

Per al tribunal, la reacció del conductor no té res a veure amb una "discussió" més ni amb un "curtcircuit" mental perquè va centrar la seva conducta a denigrar i humiliar una persona, en especial quan va treure-li el vel, un dels símbols més evident de la seva religió musulmana. Tampoc es tracta de "simples insults", continuen els jutges, perquè si es vol retreure un comportament hi ha "moltes maneres d'insultar sense afectar la dignitat personal d'una forma tan intensa". En aquest sentit, li retreuen que cridés expressions racistes i despectives, com el pejoratiu "mora", i la invitació a marxar al seu país, el que per als jutges només es pot explicar des de la "negació del dret al desenvolupament de la lliure personalitat, des de la negació de la persona i des d'una actitud d'intolerància excloent". Per tot plegat, constaten que el denunciant va voler llançar un "missatge d'intolerància, intransigència i violència verbal".

Des de SOS Racisme, que va exercir d'acusació particular, la sentència suposa un dels dos "èxits" a la justícia de reconèixer el delicte d'odi i constaten que el personal de TMB necessita més formació i mesures per ser més respectuosos amb els usuaris immigrants o que mostren símbols religiosos com el vel, i que el conductor va atacar sabent que era una manera de fer mal. L'altre cas que l'entitat ha guanyat als tribunals és el d'una veïna de Lleida que va insultar una dona magribina i també li va arrencar el vel.

Identificacions racials

Precisament, SOS Racisme ha presentat aquest dijous el seu informe referent al 2022 en què per primer cop les agressions de membres dels cossos de seguretat pública (Guàrdia Urbana, policies locals, Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional) han superat els conflictes veïnals i entre particulars. Concretament, un 22% dels 110 nous casos de racisme que han arribat a l'equip jurídic corresponen a diferents actuacions o abusos discriminatoris cap a ciutadans d'origen o d'aparença estrangera.

Marilda Sueiras, advocada del servei d'atenció i denúncia (SAiD) de l'entitat, ha denunciat la "impunitat generalitzada" de què gaudeixen els agents, a qui els assisteix "el privilegi" que la seva versió sempre té un principi de veracitat, mentre que els immigrants han de demostrar i explicar amb detalls on i qui els ha discriminat. "Més d'un cop en seu judicial han preguntat a la víctima quin interès té un policia a denunciar-la. La resposta és perquè els agents poden, per la seva posició de poder", ha indicat.

Agressions, tracte discriminatori i abusiu o identificacions al carrer basant-se només en el perfil racial de la persona són els dos grans motius pels quals es denuncien els agents policials. Però, a més, l'entitat subratlla el gran nombre d'immigrants que es troben amb una denúncia pel sol fet d'haver protestat per una actitud abusiva. Malgrat tot, els casos de racisme a la policia són els que menys es denuncien, en gran part per la por dels denunciats a ser expulsats del país o a tenir problemes administratius. Per cossos, la Guàrdia Urbana continua sent la que més denúncies rep.

La infradenúncia continua sent el gran problema estructural, i set de cada 10 casos que arriben a SOS Racisme no es denuncien formalment, ha lamentat Paula Rossi, tècnica d'intervenció psicosocial del SAiD, que ha valorat que un 15% dels nous casos els hagin derivat activistes contra el racisme, entitats o particulars. "El denunciant es converteix en un privilegiat", ha afirmat.