L'Associació d'Infermeria demana que no es menystingui la síndrome postvacances
Aquesta síndrome afecta el 65% dels treballadors
BarcelonaL'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFICC) ha demanat que no es menystinguin els símptomes de la síndrome postvacances perquè poden afectar la salut de les persones que la pateixen, malgrat que no es considera una malaltia.
L'associació, que ha indicat que aquesta síndrome afecta el 65% dels treballadors, ha recomanat que si la dificultat per adaptar-se a la rutina laboral dura més de dues setmanes es consulti amb els professionals sanitaris.
Els símptomes més habituals d'aquesta síndrome són: malestar psicològic (tristesa, ansietat, estrès), preocupació, inseguretat, por de perdre el control, palpitacions, taquicàrdia, sudoració excessiva, tremolor, molèsties digestives, dolor muscular i mal de cap.
Es poden allargar dues setmanes
Segons l'AIFICC, "aquests símptomes que s'han de combatre amb prevenció no han de durar més de dues setmanes, ja que si s'allarguen correm el perill de patir problemes de salut més importants".
Els professionals de la infermeria han advertit que l'estrès i l'ansietat prolongats, a més de produir trastorns mentals, poden desencadenar també una sèrie de trastorns físics, com ara trastorns cardiovasculars, digestius o respiratoris, i fins i tot dermatològics (amb l'aparició de psoriasi, acne o èczemes).
Recomanacions per evitar la síndrome
L'AIFFICC ha demanat als professionals de la infermeria dels ambulatoris que estiguin atents a aquests símptomes perquè són els que es veuen a les consultes i poden tenir un origen en la síndrome postvacances. Per prevenir aquesta síndrome, l'associació recomana no tornar bruscament la feina i adaptar els horaris de mica en mica.
També recomana evitar situacions d'estrès, com els embussos a la ciutat, o fer coses que vinguin de gust durant el temps lliure fora de l'horari laboral.
Una altra recomanació és fer pauses de descans, breus, durant l'horari laboral per descansar una estona de tant en tant i facilitar l'adaptació del cos i la ment a les tasques laborals.