Només un 7% d'alumnes de l'escola pública de les Illes demana les classes en castellà, segons un sondeig

PalmaLa proposta del govern popular de José Ramon Bauzá que permet per primer cop triar la llengua a l'escola a les Illes Balears ha estat "un fracàs rotund", segons els sindicats. L'STEI-i, el sindicat majoritari en l'ensenyament a les Balears, ha fet pública aquest dimarts una estimació que apunta que només un 7% dels pares hauran demanat l'educació per als seus fills en castellà a l'escola pública. A l'escola privada concertada, un sector en què hi ha menys centres que facin immersió lingüística, el percentatge de pares que han demanat escolarització en català és del 3,5%.

Aquestes dades, facilitades per l'STEI-i, es refereixen a la demanda de places dels alumnes de 3 anys que s'han d'incorporar a educació infantil el curs que ve, i es basen en un sondeig fet en 100 escoles.

Per analitzar les dades, cal tenir present que l'única norma lingüística que hi havia fins ara a les Illes era un decret que establia que el 50% de les classes s'havien de fer en català. Els centres que ho volguessin, si el consell escolar ho aprovava podien arribar al 100%, a la immersió lingüística com la de Catalunya –on els centres d'educació infantil i primària només fan en castellà l'assignatura de llengua castellana–.

Seguint el model balear, a les Illes sempre hi hagut menys centres privats que han optat per la immersió. Aquest factor pot ser la raó per la qual el percentatge de pares que demanen el castellà encara és més baix que a la pública, només el 3,5%, ja que la majoria no senten cap necessitat d'introduir més castellà en l'educació dels seus fills amb els nous formularis de matriculació impulsats per Bauzá.

El portaveu de l'STEI ha valorat molt positivament la "maduresa" dels pares i mares a l'hora de triar l'opció lingüística per als seus fills. La tesi dels professionals és que s'ha d'evitar de totes totes la segregació dels nens per motius de llengua, de manera que la recomanació dels sindicats i també de les patronals ha estat deixar la casella de la llengua en blanc i acceptar el projecte lingüístic del centre escollit. "Els que ofereixen la immersió tenen més sol·licituds que els altres", assegura a l'ARA la secretària d'ensenyament públic de l'STEI-i, Maria Antònia Font.

Entre un 14,9% i un 18,4% s'abstenen de triar llengua i un 78% demanen el català

En aquest sentit, el sindicat subratlla que, a les escoles públiques, un 78,3% ha marcat la casella del català, un 14,9% no n'ha marcat cap –donen per bo el projecte del centre tal com estigui– i un 7% tria la casella del castellà. I a les privades, un 78,1% marca el català com a llengua vehicular, un 18,4% deixa les caselles en blanc i només un 3,5% demana el castellà.

Les dades no són definitives, perquè l'STEI-i encara està recollint resultats –"ara mateix ja estem per sota del 7% a la pública, concretament al 6,79%", deia Font a les sis de la tarda– i, a més no són dades oficials. I fins al juliol el Govern Balear no donarà les seves xifres.