"Cada dia rebem agressions i insults racistes"

BarcelonaDesprés de dotze anys a Barcelona “corrent amunt i avall fugint de la poli”, Mame More, portaveu del Sindicat de Venedors Ambulants, està a punt d’aconseguir l’arrelament que, per fi, li permetrà accedir a un contracte de treball. “M’encantaria poder treballar de traductor, perquè domino el català, el castellà i el francès”, explica, en efecte, en un català perfecte. En primera instància ni tan sols destaca que també parla el serer i el wòlof, llengües del Senegal, i ja són cinc idiomes.

Però per ara continua com a venedor ambulant i, ahir, More completava “una setmana molt dura, duríssima”, va explicar a l’ARA, després que l’agressió d’un grup de manters a un turista nord-americà reobrís el debat sobre la permissivitat amb els venedors ambulants i precipités la reprovació dels grups municipals de l’oposició a l’Ajuntament de Colau. Les imatges de l’agressió de l’1 d’agost van fer la volta al món i ahir un grup de deu manters, amb el suport d’unes 30 persones més i de 85 entitats pro drets humans adherides al seu document, es van concentrar a la plaça Catalunya per denunciar el que consideren “una manipulació” dels mitjans i dels polítics contra el col·lectiu, el qual creuen que s’està “criminalitzant”. Van defensar la seva versió, alhora que expressaven la seva “condemna” a l’atac.

Mame More va comparèixer públicament a la plaça Catalunya amb Lamine Sarr, també membre del sindicat, que va explicar els fets així: “Un grup de cinc o sis joves intentaven regatejar amb el venedor, que tenia una ampolla a la mà. Quan ell va dir que no estava d’acord amb el preu tan baix que ells volien pagar i es va girar, els joves el van atacar al clatell i a l’esquena amb una ampolla de vidre. Va sortir un americà, racista, i va agredir el que estava sagnant, això és inhumà”. I va afegir: “Que treguin també el vídeo de l’inici de la baralla, que a Barcelona hi ha moltes càmeres de seguretat”.

Els ferits i manters testimonis d’aquella agressió, tanmateix, no han aparegut públicament, de manera que els portaveus de les plataformes són els que estan defensant la versió davant els mitjans, que segons ells “manipulen” o silencien el seu punt de vista. “Els que més patim aquesta situació som nosaltres, que estem dotze hores al sol, rebem agressions o insults racistes cada setmana i guanyem poquíssim”, explica More, que rememora tres casos d’apunyalaments a manters des del 2010 “silenciats” pels mitjans. I explica l’última vegada que l’han insultat: “Va ser abans-d’ahir. Em van dir: «Negro de mierda, vete a tu país»”.

Cada dia, a les vuit del matí, More surt a vendre pareos, “ara estan de moda”, a Barcelona, el Maresme o la Costa Brava, segons on li hagi anat bé els últims dies. Abans de sortir de casa pren un cafè amb llet i una torrada, però després no menja en tot el dia fins que torna a les vuit del vespre al pis de tres habitacions on viu amb quatre amics senegalesos més, als quals de vegades deixa diners del lloguer a deure perquè no li arriba amb el que guanya de les vendes. “Si tinc gana, prenc un glop de l’aigua que em compro al xiringuito de la platja”, explica. Calcular el seu sou, diu, és impossible: “Un dia deu euros, un altre dia en perdo quinze i d’altres perdo tota la mercaderia quan surto corrents per fugir de la policia”.

Res a la vida de More ha sigut com s’esperava quan el 2006 va sortir de Colobane, una petita ciutat al nord del Senegal, a la regió de Fatick, on treballava en un comerç. Ni els sis dies en pastera fins a arribar a la Gomera, tres dels quals els va passar sense menjar –“Jo em pensava que seria fàcil, com a la carretera”, diu–, ni la seva vida posterior. “Pensava que seria arribar a Europa i treballar l’endemà per ajudar a millorar la situació de la meva família”, reconeix. No va ser així, però es posiciona: “Si Hereu i Trias haguessin fet plans d’ocupació com els de Colau, potser els manters no estaríem en aquesta situació”.