La síndica investigarà d'ofici què va fallar en el cas de la violació d'una nena a Badalona

BarcelonaDelictes com la violació a una nena d'onze anys a Badalona per part d'una colla de menors de 14 són "el fracàs col·lectiu" d'una societat que ha fallat a l'hora de prevenir conductes violentes entre els més joves. La diagnosi és de la síndica de greuges, l'advocada Esther Giménez-Salinas, que aquest dimecres ha anunciat que ha presentat una actuació d'ofici per determinar la cadena d'errors en la gestió d'aquest cas i perquè considera que és urgent un canvi en els protocols per "abans i després" dels incidents greus que cometin menors inimputables legalment, alhora que reclama més pressupostos econòmics per enfortir els serveis d'atenció i de protecció.

Per a la síndica, però, el primer canvi que cal fer és desviar l'atenció dels agressors al patiment psicològic de les víctimes i de les seves famílies. En aquest sentit, ha valorat que a les comissaries arribin més menors per posar en coneixement haver patit agressions perquè és un primer pas per poder solucionar el problema social. Conscient que aquestes denúncies són "la punta de l'iceberg", sí que ha apuntat que "es perd la por" a denunciar i es trenquen així silencis que encara fan més mal. "El pitjor que li pot passar a una víctima és no poder explicar el que li ha passat", ha indicat en referència a la nena de Badalona, que va estar dies sense dir res a casa, fins que un germà seu es va assabentar que circulava un vídeo per l'escola on se la veia amb els seus agressors.

Poca transparència

Un cop denunciada l'agressió als Mossos d'Esquadra i la Fiscalia de Menors, l'escola on estudien els agressors encara va trigar unes setmanes a conèixer els fets i no va ser fins uns dies més tard que el cas va arribar a la DGAIA, l'organisme de la Generalitat que s'encarrega de la protecció de menors d'edat i que, com que els agressors són menors de 14 anys i no poden ser jutjats penalment, passa a tenir-los sota la seva jurisdicció per fer un treball social, educatiu i psicològic, tant en l'àmbit dels mateixos nens com de la seva família i entorn pròxim. En aquest sentit, ha insistit que cal revisar els actuals protocols perquè la informació entre organismes i entitats involucrades en el circuit protector dels menors sigui més àgil i "no s'abordin els casos de bullying com al dret processal, amb víctimes i assetjador", ha assenyalat.

"Hem d'acceptar que és un fracàs de tothom, perquè no hauria d’arribar a passar una situació així", ha indicat la síndica, partidària de no tocar l'edat penal (14 anys) que recull una llei de fa 20 anys, però alhora també favorable que els nanos que han comès delictes s'adonin del que han fet, se'n responsabilitzin. "Inimputable vol dir només que no tenen responsabilitat penal, però no que no hagin de tenir una intervenció educativa".

Casos com el de Badalona, el del Vendrell o fins i tot el dels bessons de Sallent demostren en opinió de la síndica que hi ha un dèficit en la prevenció de la violència entre infants. Per frenar els assetjaments i agressions, la síndica adjunta en infància, Maria Jesús Larios, ha apuntat que els currículums educatius haurien d'introduir classes d'educació afectivosocial "com a elements preventius". En paral·lel, la síndica incideix en la necessitat de fer abordatges comunitaris, fent un millor acompanyament a les famílies vulnerables, que creixen en nombre any rere any, i, per això, ha subratllat que calen més recursos i personal en els serveis d'atenció social. "Cal reforçar la part preventiva per no haver de córrer quan el mal ja ha arribat".

Ciutadania empobrida

D’altra banda, la síndica ha lliurat al Parlament el seu informe anual del 2022, en què testimonia que ha rebut unes 10.000 queixes, de manera que es torna als nivells d’abans de la pandèmia. Gairebé la meitat, el 45%, corresponen a qüestions de polítiques socials –inclouen problemes en educació, salut o serveis socials de totes les administracions–, seguides de lluny per les queixes sobre tributs, polítiques territorials i consum i seguretat ciutadana i justícia. Del perfil de ciutadans que es van adreçar a la institució, Giménez-Salinas subratlla que formen part de col·lectius vulnerables, com persones empobrides fins i tot entre les que tenen una feina o les que tenen alguna discapacitat. Les queixes es deuen, sobretot, a la lentitud en l’arribada de prestacions ja aprovades, així com en la resolució dels recursos. L’últim any han entrat un 34% més de queixes per les demores en el pagament de l’ajut al lloguer, per exemple. "L’eficàcia és que la resposta arribi a temps" quan hi ha una necessitat perquè "la gent no pot esperar" els mesos que l’administració triga per resoldre els expedients.

La barrera de la cita prèvia

Per això, l’organisme insisteix que cal eliminar les traves burocràtiques que fan que les ajudes i prestacions siguin ineficaces. Per la seva banda, l’adjunt Jaume Saura advoca per abordar reformes per agilitzar el cobrament i prevenir que més famílies caiguin en la pobresa. En aquest sentit, ha apuntat que s’han d’eliminar requisits per accedir a la renda garantida, com el que exigeix un mínim de dos anys d’empadronament a Catalunya per rebaixar-lo a un any i que es pugui compaginar amb una feina si no se superen els ingressos màxims.

Part d’aquesta lentitud en els tràmits es deu, segons la síndica, al fet que les administracions encara mantinguin la cita prèvia, que es va imposar arran del confinament per facilitar l’accés segur de la ciutadania a tràmits burocràtics i que ara ja és la norma. Haver de buscar dia barra el pas a ciutadans que no tenen internet o prou coneixements digitals, així com discapacitats o gent gran, que han de dependre d’altres. "L’abús que es fa amb la cita prèvia s’ha convertit més en un dret del funcionari que no en un servei al ciutadà", s’ha queixat la síndica, que arran de les nombroses queixes que ha rebut per aquesta qüestió ha obert una altra investigació d’ofici.

Giménez-Salinas ja havia demanat de l’administració més "amabilitat" a l’hora d’interactuar amb la ciutadania. En aquest sentit, el seu adjunt ha retret que és inacceptable que els funcionaris deixin d’atendre una persona que es presenta a unes oficines perquè no havia agafat cita, o fins i tot que sigui "el guàrdia de seguretat qui digui que no es pot passar" i aquí s’acabi l'atenció.