Pressions al govern espanyol perquè recuperi la indemnització pel projecte Castor
El síndic de greuges i els veïns afectats se senten avalats per la sentència del TC
Barcelona / MadridLa Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia i el Síndic de Greuges de Catalunya comencen a moure fils perquè l'empresa Escal -propietat de Florentino Pérez- torni els 1.350 milions d'euros que va rebre com a indemnització a finals del 2014 pel projecte Castor. A més, pressionaran els partits polítics -que en el seu moment van donar suport als recursos contra Castor- perquè donin la cara i demanin al govern que acati la sentència del Constitucional.
La sentència del Tribunal Constitucional -del 21 de desembre del 2017- declara inconstitucionals les normes que emparaven el pagament de la compensació de l'empresa que gestionava la plataforma i el fet que aquesta compensació es pagués a càrrec als consumidors de gas.
Malgrat que la sentència no deixa clar si s'han de retornar aquests diners, la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia i el Síndic interpreten que aquests diners els ha de tornar qui els va cobrar: "Aquesta devolució també ha d'incloure els interessos meritats que es van pagar en compensació fins que es retornin", ha sentenciat el portaveu del Síndic.
El portaveu de la Plataforma, Evelio Monfort, assegura que no poden ser els consumidors els que segueixin pagant el desastre: "La interpretació que fem de la sentència és clara: no s'ha de pagar. Per tant, si no s'ha de pagar, encara menys ho ha de seguir pagant la gent. No és necessari que la sentència digui que s'han de tornar els diners: ja s'entén que s'han de tornar, el que es va fer està mal fet", ha dit Monfort.
El Síndic i la Plataforma no es quedaran de braços plegats davant el que consideren que és una "injustícia". Primerament, volen trucar a la porta del jutjat de Vinaròs per demanar una auditoria objectiva sobre les condicions tècniques de la plataforma Castor, precisament per detectar possibles negligències. L'informe ha de dictaminar si es van complir els requisits necessaris per garantir que el projecte era plenament viable i analitzar si complia amb les condicions de la legislació mediambiental.
El síndic de greuges, Rafael Ribó, assegura que també portarà el cas a la Defensora del Poble Europeu i a la Comissió Europea per possibles danys ambientals i ajudes d'estat il·legals. A més, vol contactar amb el Banc Europeu d'Inversions i el Parlament de Catalunya per mobilitzar-se davant la passivitat del govern espanyol.
No deixar que es rentin les mans
El síndic de greuges argumenta que el govern espanyol no pot fugir d'aquestes obligacions tal com sembla que pretenia el ministre d'Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, quan fa dos dies va declarar que la indemnització estava acordada prèviament amb l'empresa, que era una de les condicions que es van fixar al seu dia quan es va atorgar la concessió per construir i explotar la plataforma Castor i que el Tribunal Suprem va avalar l'any 2013.
En aquest sentit, Ribó destaca que quan es va acordar el pagament de la compensació a Escal no es va comprovar si es complien els dos requisits establerts en la resolució del Tribunal Suprem de l'any 2013 a què feia referència el ministre: que la plataforma fos operativa en un futur i que si hi havia una aturada no fos a causa d'una actuació negligent de l'empresa.
Ribó també vol que després d'un informe del MIT i de diversos estudis geològics es faci un peritatge oficial i que el govern espanyol encarregui una auditoria objectiva sobre els danys causats per la plataforma, per tal de quantificar les indemnitzacions, rebutjades inicialment, als 714 particulars que van patir esquerdes als edificis de la zona del riu de la Sénia arran dels nombrosos terratrèmols patits durant mesos.
La Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia insisteix que cal esclarir fets i rescabalar tant el cost assumit pels usuaris com els danys provocats pels sismes a les Terres de l'Ebre.
Un llarg gener inhàbil
El llarg gener inhàbil al Congrés li ha anat de perles al ministre Nadal. Des de la sentència del TC que gairebé no hi ha hagut activitat parlamentària a Madrid. Dimecres finalment va haver-se d'enfrontar-se a una oposició que reclama els milions pagats a ACS però que no ha tirat endavant cap iniciativa per obligar el govern espanyol a recuperar-los. "Amb aquest 4.500 milions que vam pagar a Florentino, podríem finançar més de 3 milions de beques, assegurar 29.000 llits d'hospital, comprar 18.500 aparells per a mamografies...", va denunciar el líder de Podem, Pablo Iglesias, durant la Diputació Permanent, en què va exigir la compareixença del ministre en ple sobre el tema.
A banda, el partit lila ha registrat tres requeriments de documentació lligada al projecte, informació detallada i rellevant per determinar responsabilitat polítiques i societàries. Qui encara no s'ha mogut és el PSOE, que en el seu moment va presentar el recurs al TC.