Un silenci ensordidor contra el terrorisme a la plaça Catalunya

BarcelonaClam contra el terrorisme a la plaça Catalunya de Barcelona, on cent mil persones han volgut participar aquest migdia en el minut de silenci per les víctimes de l'atemptat a la Rambla. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha sigut un dels primers d'arribar a la fila zero de l'acte, en el qual han participat nombrosos representants polítics i de la societat civil.

Els assistents, amb gest seriós, han començat a accedir a la plaça des de quarts de deu del matí. Agents dels Mossos revisaven una a una les bosses que entraven a l'espai, cosa que ha format diverses cues als accessos de la plaça.

El silenci s'ha imposat prop de les dotze -moment previst per al minut de silenci-, interromput només per aplaudiments unànimes però esporàdics i algun crit de retret contra la presència de polítics a l'acte.

Posteriorment, la Rambla s'ha omplert de gent que baixava fent el mateix recorregut que va fer ahir la furgoneta que va acabar amb la vida de 13 persones. La gent aplaudia i cridava: "No tenim por!".

Els veïns de Cambrils també s'han concentrat, a la mateixa hora, davant l'Ajuntament del municipi per mostrar la seva repulsa als atacs que ahir van deixar set ferits a la localitat.

Mostres de solidaritat a la Rambla

Gairebé una hora abans que comencés el minut de silenci ja hi havia desenes de ciutadans a la Rambla, que col·locaven de manera espontània espelmes i ossos de peluix en record als morts i ferits en l'atemptat. Més enllà de la font de Canaletes, la gent també ha anat dipositant objectes al llarg dels 550 metres que el terrorista va recórrer a tota velocitat per atropellar els vianants.

Un jove mira fixament unes d'aquestes ofrenes amb els ulls plorosos. Una companya de feina seva, d'origen cubà i de tan sols 24 anys, va morir ahir envestida per la furgoneta. "Tot just sortia de la feina i se la va emportar per davant", explica, sense poder contenir les llàgrimes. La gent se li acosta i l'abraça. "No et rendeixis", "tots estem amb tu", li diuen, al mateix temps que un home amb barba blanca comença a tocar 'Imagine' de John Lennon, amb la guitarra.

A tocar de la Plaça de Catalunya, una parella de barcelonins s'abraça i plora. No tenen ningú conegut entre les víctimes, però són veïns del barri. Ella es diu Anna, té 55 anys i deixa clar que sent "impotència i ràbia". Diu que els terroristes són "gent miserable i intolerant que ni viu ni deixa viure [...] Tothom te dret a viure com vulgui, pensar el que vulgui i respectar-se mútuament. Aquestes coses no haurien de passar", afegeix. Tot i que reconeix que encara està en "xoc", aposta per "actuar amb normalitat".

Hi coincideix el Ramón (49 anys), nascut a Barcelona però vivint fa temps a Ripollet. Per ell era una "obligació" venir avui a Barcelona, participar del minut de silenci i deixar un ram de flors a Canaletes. "Cal normalitat, el contrari del que desitgen [els jihadistes]. Això ens reforça com a societat". Qui té molt clara aquesta premissa és el Jan, barceloní de 22 anys. Porta una samarreta que s'ha fet per a l'ocasió on s'hi llegeix "No us tenim por!" i parla amb seguretat: "El terrorisme vol estendre la por i avui hem de ser aquí demostrant que no tenim por. L'atemptat no ha de ser una excusa per apropar-nos a l'odi i al racisme, sinó que ens ha d'allunyar del racisme. No hem de respondre a l'odi amb odi. Hem de ser pacífics, venir aquí amb la millor actitud del món i demostrar que no tenim por", diu.

La por tampoc s'ha apoderat, uns quants metres més enllà, d'un home de 68 anys que ahir estava comprant a la Boqueria quan es va produir l'atemptat. De sobte va veure com tothom entrava corrents; va sortir al carrer i va trobar-se directament amb dos morts. Avui ha volgut tornar a trepitjar la Rambla: "No hem de tenir por i no hem de callar".

"El terrorisme no té religió"

Quan el gruix de participants al minut de silenci ja havia marxat de plaça Catalunya, un grup de membres de la comunitat islàmica de Barcelona han aguantat sota el sol amb cartells on s'hi podia llegir "No en el meu nom", "Amor per a tots, odi per a ningú" o "Units contra el terrorisme", els quals han merescut l'aplaudiment de molts dels que passaven per davant.

L'Andaleeb Sharif, treballadora social pakistanesa de 21 anys, descriu l'atemptat d'ahir com "un moment molt dur per a la comunitat". "Barcelona és la nostra ciutat i hi ha molts musulmans. Gent del Pakistan o del Marroc que portem aquí 7 o 8 anys, treballem aquí i considerem que estem al nostre país. Això [l'atemptat] et trenca el cor", explica, deixant clar que ha vingut a la Plaça Catalunya per traslladar tot el seu suport a les víctimes i els seus familiars.

Insisteix, a més, en la seva opinió sobre l'Estat Islàmic, que ahir va reivindicar l'atropellament a la Rambla: "Els terroristes son gossos de l'infern, no tenen religió, no son humans, son animals [...] Diuen que actuen en nom de l'Islam, però Alà diu que si mates una persona, sigui musulmana o no, estàs matant tota la humanitat. No es pot associar cap religió a aquesta brutalitat [...] El terrorisme no té religió i el que va passar ahir va ser una acció absolutament inhumana", conclou.

Malgrat que ella ho té clar, admet que té por que l'atac faci créixer la islamofòbia. "Ahir vaig veure a Twitter gent que deia 'Matem els musulmans', no haurien de venir'. Va ser molt dolorós". Amb tot, convida els catalans a "pensar abans de dir res. Nosaltres estem aquí, nosaltres som Barcelona". Una barcelonina que passa pel costat se suma a la crida: "Ni persecució ni xenofòbia ara. Sapiguem posar les coses al seu lloc".