La sida compleix 40 anys sense cura ni vacuna

BarcelonaVa ser un 5 de juny d’ara fa justament 40 anys. Sense que ningú no ho sospités, el butlletí epidemiològic setmanal del Centre de Control de Malalties Infeccioses (CDC) d’Atlanta informava de cinc casos d’una estranya forma de pneumònia detectats en tres hospitals diferents de Los Ángeles, Califòrnia, en només vuit mesos. Dos dels pacients havien mort després d’una agonia “terrible”, segons deia l’informe. Aquella publicació del 1981 acabaria sent la primera en què es parlava obertament d’una “malaltia estranya” que afectava homes joves i per a la qual no es coneixia tractament. Un any més tard rebria el nom de sida, síndrome d’immunodeficiència adquirida. El nombre de casos havia crescut exponencialment i començava a ser estigmatitzada com a malaltia pròpia d’homosexuals. Quaranta anys després, la sida ja no és mortal gràcies a la prevenció i els tractaments antiretrovirals. Però encara no té cura ni vacuna. Tampoc no se sap quin és el seu veritable origen ni qui va ser el pacient zero.

Després d’aquella primera publicació en vindrien moltes més que en relativament poc temps descriurien amb precisió el curs de la malaltia: un període de latència asimptomàtic o amb símptomes poc greus similars als d’una grip; lesions cutànies indolores de bon principi, i infeccions oportunistes que podien anar d’una gingivitis persistent a una pneumònia; finalment, l’aparició de diverses formes de càncer entre les quals, estranyament, el rar i poc freqüent sarcoma de Kaposi havia augmentat la seva incidència. En tots els casos, el recompte de glòbuls blancs havia caigut, senyal que el sistema immunitari en patia les conseqüències.

Va ser el 1983 quan l’investigador francès Luc Montagnier descobriria al seu laboratori de l’Institut Pasteur de París el VIH, el virus d’immunodeficiència humana que un any més tard seria corroborat per Robert Gallo, aleshores enrolat a l’Institut Nacional del Càncer dels Estats Units. Les troballes de Gallo, que publicaria fins a quatre articles a la revista Science, van provocar una enorme polèmica científica, ja que s'atribuïa el descobriment del virus. Anys més tard, el 2008, Montagnier i Françoise Barré-Sinouss rebrien el premi Nobel pel seu descobriment.

Orígen animal

Pel camí, la sida s’havia convertit ja en pandèmia mundial i s’havia estès per tot el món sense saber encara res del seu origen, per bé que hi havia moltes teories que el situaven a l’àrea de l’actual República Democràtica del Congo i assenyalaven espècies de primats contaminats per un virus similar procedent de ratpenats. El virus hauria patit una mutació que li hauria permès saltar la barrera de les espècies i afectar els humans. Això hauria passat a la dècada del 1920-1930 a l’entorn de la carretera de Kinshasa, que travessa el continent africà. Precàries condicions d’higiene, prostitució i mobilitat n'haurien afavorit l’expansió. De fet, el primer cas documentat als Estats Units és del 1959. Molt probablement ja hi havia casos abans.

A casa nostra, el primer cas es va documentar també el 1981 a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Josep Maria Gatell, metge de l’Hospital Clínic, i Bonaventura Clotet, del Germans Trias de Badalona i fundador d’IrsiCaixa, ben aviat es van convertir en referents internacionals per les seves aportacions a l’estudi de la malaltia i el seu tractament. Clotet segueix plenament actiu investigant, entre altres qüestions, els beneficis potencials d’una vacuna que no acaba d’arribar malgrat que s’han descrit més d’un centenar de principis actius. La seva recerca en sida, com ha passat a tot el món, ha contribuït al ràpid desenvolupament de vacunes contra el covid-19.