Les 5 mesures més polèmiques de la SGAE

BarcelonaLa Societat General d'Autors i Editors (SGAE) ha rebut fortes crítiques els darrers anys per una sèrie de campanyes i mesures antipopulars, que suposadament havien de vetllar pels drets dels seus associats. Aquestes són 5 de les mesures més polèmiques impulsades per l'entitat:

Cànon compensatori per còpia privada

Sense dubte, una de les mesures que més polèmica ha generat i que ha enfrontat la SGAE amb la indústria electrònica. Els beneficiaris del cànon són els autors, editors, productors i artistes associats a alguna entitat privada de gestió de drets i s'estableix com a mesura compensatòria per les còpies per ús privat que el comprador pugui fer dels seus treballs. El 24 de març de 2011, l'Audiència Nacional va anul·lar l'ordre que regula el cànon digital.

Cobrament per l'ús de la ràdio en les perruqueries

A principis del 2010 el gremi dels perruquers va declarar la guerra oberta a la SGAE en resposta a la mesura imposada per la societat, segons la qual els establiments comercials i de serveis havien de pagar una tarifa d'entre 6,45 i 12 euros -depenent dels metres quadrats del local– per posar la ràdio en els seus establiments. Les perruqueries catalanes van fer una campanya crítica contra la societat en què demanaven als seus clients que portessin música de casa i van comparar la mesura amb el cobrament d'un cànon “per l'ús públic dels seus pentinats”.

Cobrament de drets d'autor en els casaments, batejos i comunions

L'entitat ha demandat diversos locals on se celebren aquest tipus de cerimònies per l'ús de fragments de peces musicals sota la seva “tutela”.

Recaptació en concerts benèfics

La societat ha rebut fortes crítiques en diverses ocasions per exigir el cobrament de drets d'autors en concerts amb finalitat benèfica. L'últim cas és el del festival organitzat a principis de juny per recollir fons per a la restauració d'una residència d'avis a Llorca, la ciutat murciana devastada per un terratrèmol a principis de maig. La societat va reclamar el cobrament de 1.000 euros per drets d'autor als organitzadors del festival.

Programes P2P i la pirateria

En la seva lluita per assenyalar com a delicte l'intercanvi d'arxius per mitjà de programes P2P i la còpia sense ànim de lucre de les obra originals, la societat va posar a la venta el 2004 un disc amb 14 cançons de grups novells amb el títol No a la piratería. El disc presentava en la contraportada un missatge contra el top manta que diverses associacions van considerar xenòfob. Les crítiques i les denúncies de diverses ONG's antiracistes i associacions de consumidors van aconseguir retirar el disc del mercat.