Llibres infantils sexistes: cal retirar-los o reinterpretar-los?

BarcelonaHa calgut triar l’opció més dràstica -retirar d’una biblioteca infantil els llibres sexistes- per situar al centre del debat un problema de fons: ¿com es poden erradicar els estereotips masclistes des de la primera infància? Després d’analitzar tots els llibres de la biblioteca de parvulari, la comissió de gènere de l’AFA de l’escola pública Tàber de Barcelona, amb la col·laboració de l’Associació Espai i Lleure, ha decidit retirar un 30% dels exemplars perquè reprodueixen patrons sexistes i estereotipats i no fomenten la igualtat de gènere. La decisió, que va avançar Betevé, va generar molta polèmica ahir a les xarxes, perquè hi ha qui considera que s’estan censurant contes tradicionals, com el de la Caputxeta Vermella.

“¿Oi que no acceptaríem continguts racistes dins de les biblioteques escolars? Aleshores, per què hi ha encara llibres amb continguts sexistes?”, es pregunta Ana Tutzó, de l’Associació Espai i Lleure i membre de la comissió de gènere de l’escola. Dels 600 llibres que hi havia, n’han retirat uns 200, considerats “tòxics”, en què els personatges masculins exerceixen l’autoritat i en alguns casos la violència, i els femenins s’ocupen eminentment de les tasques de la llar o la maternitat. Ara bé, Tutzó alerta que, filant més prim, només un 10% dels llibres estan realment escrits des d’una perspectiva de gènere.

Des de la comissió de gènere expliquen que s’han tret els llibres de la biblioteca de P3, P4 i P5, unes edats en què els infants poden naturalitzar acríticament els missatges sexistes dels llibres, i això pot ser clau a l’hora de configurar la seva identitat. “Si volem que creixin amb uns altres valors, ho hem de fer a partir d’imaginaris i paràmetres diferents”, reivindica Tutzó. De fet, ara que estan revisant el fons de primària, avisen que no retiraran cap llibre sinó que marcaran amb etiquetes els títols que tinguin rols estereotipats perquè els infants “ho contextualitzin i en parlin”.

La decisió de l’escola Tàber ha generat tota mena de reaccions. Des d’altres comissions de gènere que n’han pres nota per impulsar iniciatives semblants fins al to burleta del líder de Vox, Santiago Abascal, que va reduir el debat a l’anècdota i va dir que la Caputxeta Vermella se seguirà explicant “d’aquí deu anys”.

La veu dels experts

“És molt important que hi hagi escoles que hagin decidit ocupar-se del tema”, diu d’entrada la sociòloga Marina Subirats. Ara bé, al seu parer “no es tracta d’eliminar totalment els llibres sexistes sinó de reinterpretar-los, de donar-ne versions diferents, de discutir-los”. “Més val que les criatures entenguin els canvis que no pas els hi amaguem. La història és la que és”, assegura. Per això, és importantíssim que els professors ajudin els alumnes a situar els contes en el temps i a tenir una mirada crítica: són històries del passat que s’han transmès oralment i reflecteixen societats “molt marcades pel sexisme”. “Això avui ja no té sentit. El que hem de fer són contes no sexistes, que són els que transmetran la nostra manera de pensar i de viure”, explica.

És el que Marta Roig, experta en literatura infantil, resumeix així: “L’enemic no és la literatura, l’enemic és la realitat”. No comparteix la decisió de retirar els llibres sexistes perquè diu que pot fer perdre la “capacitat de llegir de forma simbòlica i crítica”. “La visió d’ensenyar a través de la literatura només allò que ens convé és perillós”, assegura. A més, critica que hi hagi un únic criteri per triar els llibres que hi pot haver en una biblioteca infantil. “No és defensable que una obra contemporània faci apologia del sexisme, però si tota la literatura tradicional ha de passar per aquest sedàs ens quedarem sense literatura, sense cultura, sense història de l’art”, avisa.

En aquesta línia, la llibretera d’Al·lots, Paula Jarrín, opina que els llibres precisament poden ajudar els nens a fer-se preguntes. “Els infants tenen capacitat crítica. Només cal fomentar-la i alimentar-la”, assegura. I, com Roig, reclama més formació, recursos i experts -com bibliotecaris escolars- per guiar els mestres i professors en aquest terreny. En tot cas, les veus consultades celebren les iniciatives literàries que capgiren els rols que hi havia fins ara, com els títols nous Santa Jordina (La Galera) i La revolta de Santa Jordina (Amsterdam).