Cada setmana moren 287 catalans esperant una ajuda de dependència
Catalunya és la comunitat que té més dependents en els llimbs, que no són atesos malgrat que els han reconegut el dret a una ajuda
BarcelonaCatalunya ha retallat la llista d'espera per la dependència un 11,7%, cosa que suposa tres punts i mig més que la mitjana espanyola. La bona notícia es tenyeix de negre perquè "tota la reducció de la llista d'espera és deguda a la mort de persones que ja tenien el dret reconegut però estaven esperant resolució de prestació". És la conclusió que extreu l'Associació de Gerents i Directors de Serveis Socials, que aquest divendres ha presentat el seu dictamen anual de l'Observatori de la Dependència per alertar que s'està molt lluny d'atendre les persones dependents, malgrat els plans de xoc i els anuncis de més partides pressupostàries.
Les dades presentades revelen que entre el desembre del 2021 i el novembre del 2022 van morir 13.081 persones esperant rebre una ajuda o prestació reconegudes a la llei de la dependència, i que poden anar des d'una plaça de dia o residències fins a assistents personals o les ajudes per tenir una cuidadora (professional o familiar). En altres paraules, cada setmana 287 persones han mort desateses per l'administració durant el període estudiat, deixant les famílies soles en les cures o obligant-les a recórrer a recursos privats si els seus ingressos ho permeten.
En una recent intervenció, la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, retreia la "lentitud" de l'administració a l'hora de donar resposta a la ciutadania amb una necessitat. En aquest punt, i segons les dades de l'Observatori, Catalunya lidera el rànquing de dependents que, tot i tenir reconeguda o assignada l'ajuda, no la reben. És el que es coneix com els llimbs de la dependència, en què es troben 5.150 persones, el 27% del total dels sol·licitants, més del doble del que suposa en el còmput de la mitjana espanyol. El temps d'espera per accedir a una de les prestacions s'allarga 295 dies, més que els ciutadans de Madrid o la Rioja, tot i que encara per sota de la mitjana espanyola (344 dies). Segons els càlculs de l'estudi, a aquest pas si no es posen més esforços encara es trigaran vuit anys a atendre les 70.000 persones amb un grau de dependència reconegut i sense prestació.
Pel que fa a les persones ateses, el sistema català va atendre 21.000 persones més que l'exercici anterior, cosa que suposa un 12,5%, notablement més que la mitjana espanyola. També es van aprovar 24.000 noves prestacions, el 60% de les quals corresponen a prestacions excepcionals per contribuir a pagar les despeses de grans dependents que viuen al seu domicili, que a Catalunya corresponen a 231,64 euros mensuals.
Resposta de Drets Socials
Com a resposta a l'informe, la conselleria de Drets Socials ha qüestionat les llistes de la dependència de l'Imserso, i sobre les quals es basa l'Observatori, al·legant "asincronia" amb les seves, que no ha detallat quines són. En un comunicat, es confirma la voluntat del Govern, al llarg d'aquest any, de reduir a la meitat les persones que esperen una prestació, així com reduir els temps d'espera per fer les valoracions de grau i de resolució dels PIA, els plans en què es conforma quines són les necessitats i ajuda que li calen.
“A Catalunya hi ha una situació d’infrafinançament per part de l’estat espanyol”, ha afirmat el mateix comunicat, que assenyala que l’Estat només ha aportat 3.000 milions d'euros dels 18.000 necessaris, i que els 12.000 milions restants han sortit de la Generalitat. En aquest sentit, l'Observatori ho confirma: la Generalitat es fa càrrec del 72% de la despesa en dependència, mentre que l'Estat arriba al 28% a conseqüència de l'aportació extraordinària del Pla de Xoc 2022 anunciat pel president Pedro Sánchez.