Setmana decisiva per al futur de milers d'estudiants de FP

BarcelonaQuan només falta una setmana per començar el curs, milers de joves no saben encara si podran estudiar o no el grau de formació professional que volen. Ara per ara no se sap la xifra d'afectats que es podrien quedar sense plaça. La incertesa és màxima: l'allau de sol·licituds per fer un curs de grau mitjà o de grau superior va deixar centenars d'aspirants sense plaça i el Govern es va veure obligat a crear-ne de noves urgentment, però també és cert que durant el procés s'han comptabilitzat 8.000 renúncies. Comença una setmana decisiva per al futur formatiu, laboral i personal de milers de joves catalans.

El boom d'inscripcions a la FP va agafar desprevingut el departament d'Educació. Per decidir l'oferta educativa, els responsables d'Educació tenen sempre en compte el nombre d'estudiants de 4t d'ESO i la natalitat dels cursos anteriors. Fins ara havia funcionat: cada any hi havia un increment d'entre un 1,5% i un 2% a la FP, unes xifres assumibles. Però aquest any les previsions han saltat pels aires. S'hi van apuntar 96.000 persones, un 23% més que l'any passat. Què ha passat? D'on surten, tants aspirants? Segons Educació, hi ha hagut un increment molt gran de més grans de 20 anys que no eren al sistema educatiu reglat i que, afectats per la pandèmia i els ERTO, han decidit tornar a estudiar. Entre el 25% i el 30% dels aspirants a un grau mitjà tenen més de 20 anys, quan normalment aquestes places les ocupen estudiants de 16 o 17 anys que han acabat l'ESO.

Davant d'aquestes xifres, els sindicats van alertar al juliol que uns 10.000 joves es quedarien sense l'opció desitjada al sistema públic, cosa que "els obligarà a pagar per cursar estudis que realment volen fer o bé cursar una opció secundària". Això preocupava molt al sector educatiu, perquè pot suposar un augment del risc d'abandonament dels estudis, un problema majúscul a Catalunya i sobretot als graus mitjans, una de les etapes amb més deserció de tot el sistema educatiu. És per això que el Govern va anunciar que, per fer front al fort augment de les inscripcions, obriria 60 grups nous i incrementaria ràtios als cicles més demandats per crear 4.000 places noves. Unes places que, si bé van donar certa esperança a alguns joves, eren insuficients per cobrir les 14.000 sol·licituds de més que s'havien registrat respecte a l'any anterior.

El cas és que les xifres encara no estan tancades. No s'han adjudicat encara ni aquestes 4.000 places noves anunciades ni tampoc les més de 10.000 places que han quedat vacants. Segons dades del departament d'Educació facilitades a l'ARA, de les 31.358 places que es van oferir de graus superiors n'han quedat buides 6.042, un 19%, mentre que encara falten per omplir 4.681 places de les 38.651 de cicles mitjans, un 12,2% del total. Són places d'especialitats que ningú ha demanat i fins a 8.000 són de persones que havien fet la preinscripció i que finalment hi han renunciat (potser perquè finalment faran batxillerat, aniran a la universitat o s'ho han repensat i no volen estudiar).

14.000 places en joc aquesta setmana

Aquesta setmana, doncs, és decisiva perquè es repartiran les places que han quedat lliures (després del segon període de matriculació, les vacants s'adjudicaran el dimarts, 7 de setembre, als estudiants que les hagin demanat) i també s'obrirà un nou procés extraordinari, del dia 8 al 10, per posar noms i cognoms a les 4.215 places noves anunciades. "En aquesta preinscripció hi podrà participar tothom, però es prioritzaran les persones que van fer la sol·licitud en període ordinari", assegura el departament. Però les famílies denuncien que l'ordre per repartir-les no és gens clar.

Hi podria haver més oportunitats si el departament d'Educació acceptés l'oferta que ha fet la patronal Pimec, que aquest cap de setmana ha ofert 1.900 places concertades per resoldre el greu dèficit de formació professional. Sigui com sigui, sembla força clar que per evitar quedar-se sense plaça hi haurà alumnes que acabaran estudiant opcions que no havien demanat. "L'impacte d’aquest desajust comportarà greus conseqüències socials, culturals, educatives i econòmiques els pròxims anys", va avisar al juliol el Fòrum de Ciutats amb Consell de la Formació Professional, format per 53 municipis.