Setge al representant de Las Vegas Sands a la Xina

Quan Sheldon Adelson, el magnat dels casinos, necessitava que es fes alguna cosa a la Xina, sovint acudia al seu "representant en cap a Pequín", un misteriós executiu amb el nom de Yang Saixin. Yang arranjava les reunions d'Adelson amb les autoritats xineses i actuava com a cap visible en diferents projectes de la seva empresa, Las Vegas Sands Corp. També intervenia en nom del grup amb els legisladors xinesos. Yang fins i tot feia que la seva filla acompanyés la dona d'Adelson, Miriam, a anar de compres quan eren a Pequín.

"Adelson i jo teníem una bona relació. Hauria d'estar-me agraït", declarava Yang en una entrevista recent a Hong Kong. Yang va unir-se a Sands quan la firma treballava per protegir els seus interessos a Macau, on els ingressos pel joc estaven florint, i pressionava per tenir un complex turístic a la part continental de la Xina. Amb una agenda nodrida de contactes amb l'Exèrcit d'Alliberament del Poble i l'aparell de seguretat estatal, va ser contractat pels seus guanxi , una barreja de relacions i favors deguts que és capital tenir si es volen obrir portes a la Xina.

Focus de la investigació

Avui Yang, juntament amb desenes de milers de dòlars en pagaments que Sands va fer a través d'ell, és al focus d'una àmplia investigació federal per presumpte suborn i altres delictes a la Xina i Macau, segons fonts coneixedores del procés. Les investigacions s'estan duent a terme just quan Adelson s'està convertint en una presència creixent a la campanya electoral dels Estats Units d'enguany, havent contribuït almenys amb 35 milions en diferents grups Republicans. Dimarts, el vicepresidenciable Paul Ryan va ubicar un acte de recaptació de fons al casino Venetian, de Las Vegas, propietat de Sands Corp.

En l'arena política, Adelson és potser més conegut per la seva ferotge defensa d'Israel. Però, sigui quin sigui el resultat de les investigacions dels seus negocis a la Xina, un examen d'aquestes activitats suggereix un àvid interès en les polítiques de Washington que afecten la Xina i subratlla com política i beneficis són dos conceptes que es barregen en Adelson.

Influència als nivells més alts

Sands Corp. s'enfronta a una tempesta a la Xina: com a empresa de casinos, la seva fortuna és tremendament dependent d'unes operacions que tenen lloc en un país en què les apostes són il·legals, excepte a Macau. El grup depèn perillosament en la bona voluntat de les autoritats xineses, que tenen el poder, entre d'altres, de tallar el flux de visitants procedents de la part continental del país. És per això que Adelson ha provat de tenir fil directe i influència en els nivells més alts de l'administració. El mascaró de proa d'aquests esforços era Yang, que cobrava 30.000 dòlars al mes, segons ha explicat ell mateix, abans de ser acomiadat el 2009.

Yang nega les acusacions de suborn i diu que, de fet, ell va perdre diners amb els seus negocis amb Sands Corp. "Estic rebent de valent perquè vaig ajudar el [casino] Venetian i Adelson a aconseguir moltes coses. I ara sóc al mig i des de totes dues bandes m'assenyalen".

Els documents de la investigació mostren que Sands va pagar més de 70 milions de dòlars a empreses vinculades a Yang a través d'una corredoria de borsa i d'un equip de bàsquet que esponsoritzava Sands Corp. Però uns quants milions d'aquests dòlars semblen haver-se fos, després que alguns dels projectes es cancel·lessin sobtadament. El destí d'aquests diners l'estan investigant l'FBI, el departament de Justícia i l'autoritat reguladora de la borsa.

Als maldecaps legals de Sands Corp. a la Xina cal sumar-hi que algunes de les seves subsidiàries van ser investigades per les autoritats xineses, amb el resultat d'una multa per valor d'1,6 milions de dòlars. Yang assegura que la sanció podria haver estat molt més alta, però que ell va "coordinar l'afer".

Les investigacions federals americanes van començar a examinar les activitats xineses de Sands després que l'expresident de les operacions a Macau denunciés l'empresa per acomiadament improcedent. Aquest executiu, Steven C. Jacobs, va revelar, entre altres acusacions, que havia estat pressionat perquè executés pràctiques impròpies amb les autoritats reguladores de Macau i que l'empresa havia tancat els ulls davant les màfies xineses que operaven en els seus casinos. Sands Corp. va declinar respondre a les preguntes transmeses pel New York Times , més enllà d'assegurar en un comunicat que estava cooperant amb la investigació i que confiava que, un cop conclosa, "es determinarà que cap alt executiu en actiu ha estat involucrat en conductes il·legals".

Las Vegas de l'Extrem Orient

A mitjans de l'any 2000, Richard Suen, un home de negocis de Hong Kong, es va trobar amb Adelson al lobi de l'Hotel Peninsula, a Hong Kong, per compartir unes notícies urgents. La Xina, que havia assumit el control de Macau -una antiga colònia portuguesa- volia acabar amb el monopoli del joc que estava en mans del magnat local Stanley Ho i estaria oberta a rebre ofertes per a un nombre limitat de llicències de joc. Adelson va omplir Suen de preguntes. Segons un testimoni de la part de Suen, que va denunciar Sands després de partir peres amb el grup, Adelson va fer una predicció sonora: "Puc convertir Macau en Las Vegas de l'Extrem Orient".

L'empresa va començar a cultivar la relació amb les autoritats. A l'estiu del 2001, Adelson i William P. Weidner, aleshores president de Sands, van volar a Pequín per reunions de negocis arranjades per Suen. Els líders xinesos d'aleshores estaven preocupats perquè es temien una resolució del Congrés contrària a la candidatura xinesa als Jocs del 2008 recolzada en les seves violacions de drets humans. Segons l'advocat de Suen, Adelson va prometre a l'alcalde de Pequín que hi faria el que pogués. Adelson va trucar al seu amic Tom DeLay, aleshores un dels líders de la majoria republicana, i va trobar-se amb ell en una barbacoa del 4 de juliol, festa nacional als EUA. DeLay va comprometre's a interessar-se pel tema i al cap de poques hores li trucava per dir-li que havia tingut sort: la resolució estava encallada, sepultada per altres expedients que anaven abans.

"Ja li pots dir al teu alcalde que és segur que la resolució mai no veurà la llum", va dir DeLay, segons assegura Weidner. L'endemà al matí, executius de Sands Corp. van trobar-se amb el vice premier xinès Qian Qichen al Pavelló de la Llum Porpra, on els líders del govern rebien els mandataris estrangers. Qian va suggerir que asseguraria un subministrament il·limitat de jugadors cap a Macau.

El maig del 2004, Sands Macau es convertia en el primer casino propietat d'estrangers de l'enclavament. En el dia d'estrena, unes 20.000 persones es van amuntegar de tal manera que van rebentar les frontisses de les portes. Ja el primer any, els beneficis superaven els 265 milions de dòlars que havia costat.

El 2007, quan Las Vegas Sands va obrir el segon casino a Macau (el Venetian, el més gran del món, amb un cost de 2.400 milions de dòlars) les aigües solcades pels pirates de l'antigor s'havien convertit en la capital indisputada del joc. Macau aporta dos terços de la facturació del grup i Adelson s'ha convertit en un dels homes més rics del món.

Projectes aturats de sobte

El Centre Adelson tenia previst inaugurar-se el 8 d'agost del 2008, una data plena de bons auguris segons la numerologia xinesa (8/8/8) a temps per als Jocs Olímpics. Però les obres de reforma es van empantanegar i el projecte va quedar penjat abruptament el setembre del 2008. Per aquella època, Sands va tallar els seus lligams amb l'equip de bàsquet Shaanxi, que havia esponsoritzat, i anunciava també que suspenia "indefinidament" el projecte que havia previst a la illa de Hengqin.

Els executius de l'empresa van dir que van aturar els projectes purament per raons financeres. La crisi de crèdit havia colpejat amb força la companyia i Pequín havia començat a restringir el flux de jugadors a Macau. Sands Corp. va pressionar l'ambaixada dels EUA a Pequín perquè fessin lobi amb els governants xinesos i canviessin aquesta política restrictiva. Adelson va haver de desembutxacar 1.000 milions de dòlars i posar-los a l'empresa per evitar-ne la fallida.

Aquests últims episodis, inclosa la marxa de Yang, han comportat la pèrdua del fil directe amb les autoritats xineses, que, segons una persona pròxima a la situació, ha resultat un distanciament dels governants del país. El setembre del 2008 un advocat de Sands va demanar a l'ambaixador americà que intercedís perquè Adelson pogués reunir-se amb el vicepresident Xi Jinping, segons un e-mail al qual ha tingut accés el New York Times . Però l'ambaixador va haver d'explicar que una "disputa legal que afecta el Congrés" -aparentment, el cas Suen- ho feia difícil.

No es pot dir que Adelson estigui de retirada. Els directius de Sands asseguren que tenen una renovada estratègia per millorar les relacions amb Pequín. El seu negoci continua sent vulnerable a maquinacions polítiques en assumptes tan delicats com aprovacions de visats o revaloració de la moneda. I, en cert grau, això fa que l'empresa sigui també dependent de la política americana i de l'actitud dels Estats Units envers la Xina.