Barcelona“Aquí no ha vingut ningú”, diu Juan Amaya en una petita plaça del barri de Sant Roc de Badalona, on un grapat de veïns prenen el sol i xerren animadament sobre si aquest hivern que està a punt d’arribar tornaran a patir els talls de llum continus d’altres anys. “Estem abandonats per tothom i ja no sabem què fer ni on anar”, es queixa. Amaya té punxat el comptador de la llum i acumula un deute amb la companyia Endesa. Com Pedro Ramos, que assumeix que, hipotecat per un préstec de 400 euros al mes, no va tenir “més remei que deixar de pagar la llum” i ara mateix ja acumula més de 2.000 euros de deute, una quantitat impossible de pagar “de cop”. A Terrassa, Rosa Maria Fernández va estar uns dies sense llum, fins que els serveis socials li “van arreglar” la situació, diu per explicar els tràmits que va haver de fer per demostrar la seva vulnerabilitat i que l’empresa elèctrica li tornés el servei. El dubte, assegura, és que no sap si, “com van dir a la tele”, ja "li han perdonat o no" els més de 2.000 euros que deu a Endesa.
La resposta és que encara no perquè, a la pràctica, l’acord que Endesa va signar amb la Generalitat, els ajuntaments i les diputacions el 29 de març passat no ha arrencat. El conveni, que es va qualificar d’“històric”, es va escenificar amb els màxims representants de les institucions i l'empresa i havia de possibilitar la condonació del deute de 35.000 famílies vulnerables i que tothom que estigui empadronat disposi d'un comptador temporal per evitar que acabi punxant la llum. Però, set mesos després, les famílies encara esperen. “No coneixem cap família que hagi rebut la famosa carta que l’empresa ha d’enviar per dir que se’ls perdonen les factures”, asseguren els portaveus de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE).
On són aquestes cartes? I per què no arriben? Endesa ha confirmat a l’ARA que encara no s’han enviat, però assegura que “s’hi ha estat treballant”. “Estem a punt d’enviar-les”, asseguren els portaveus de la companyia, que afegeixen un missatge d’empatia: “Entenem perfectament que genera intranquil·litat a les famílies, i això explica la nostra urgència”. La companyia remarca que durant tot aquest temps ha fet tasques de recollida i validació de dades, però que cap família ha quedat desprotegida. “No hem reclamat res a les famílies vulnerables ni tampoc hem fet cap tall de subministrament. A més, hem parat totes les reclamacions que ja estaven en processos judicials. Les famílies continuen protegides”, assegura Endesa, que destaca que aquests mesos –tal com exigeix el conveni– ha ajudat “milers de famílies” a aconseguir el bo social, acompanyant-les en els tràmits burocràtics que requereix el ministeri. Per la seva banda, la Generalitat també assegura que les cartes s’enviaran, molt probablement a principis de novembre.
Sense comptadors socials
Pel que fa als comptadors socials, set mesos després de l’escenificació de l’acord només se n’han instal·lat nou (un a Amposta, un a Anglès i set a Sallent) i n’hi ha dos més tramitant-se a l’espera que arribi la documentació pendent, explica Endesa. El procés per beneficiar-se d’aquesta mesura és el següent: l’afectat s'ha d'adreçar als serveis municipals del seu ajuntament, que són els únics interlocutors per demanar-ho a l’empresa elèctrica.
El procés, admet la companyia, es podria haver alentit en aquesta arrencada perquè per facilitar-ne la gestió demana a tots els ajuntaments que treballin amb un únic formulari, i això suposa que en alguns casos s’hagin hagut de tornar a fer els informes de vulnerabilitat.
“Hores vall? Què és això?”
La Lluïsa expressa la “por” que té que li tallin la llum perquè deu molts diners. Cada mes paga més de 50 euros tot i viure sola. Aquesta veïna de l’Hospitalet de Llobregat ha assistit a l'assessorament que cada quinze dies organitza l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) per ajudar les famílies vulnerables a aconseguir unes factures raonables dels serveis bàsics. Hi ha un desconeixement total sobre com funciona el mercat i la tarificació de l’electricitat, així com de les mesures socials que s'han desplegat per intentar posar-hi remei. Els ajuntaments s’han obert a fer aquest assessorament amb les famílies ateses pels serveis socials que acumulen deute o que han constatat una despesa descomunal, i han detectat potències contractades de fins a 5,5 i 6,6 kW amb capacitat per fer funcionar una desena d’aparells alhora en una casa on no arriben a final de mes i amb prou feines tenen un televisor, la rentadora i algun ordinador. Amb la meitat de kilowatts podrien passar i d’aquesta manera s’estalviarien un percentatge significatiu de la factura. “Són llars de pocs ingressos, però és que, a més, tenen uns contractes que els perjudiquen i que els van endollar sense que se n’adonessin”, denuncia una treballadora social.
A l’APE van començar el 2014 els assessoraments –dos dimecres al mes online i presencialment–, que es converteixen també en una mena de teràpia de grup, on els uns i els altres s'expliquen les seves circumstàncies i es donen consells o ànim. La Lluïsa no sap quins són els horaris més barats del preu de la llum i el seu consum es concentra en la franja més cara. “Hores vall? Què és això?”, pregunta. A més, els activistes de l’entitat s’adonen que té caducat el bo social des de fa un temps, i això ha fet que se li hagi tornat a disparar la factura.
La Carme, que té esclerosi múltiple, es queixa que, tot i que intenta mirar quant gasta de llum, li resulta impossible “pagar molt”. No ho sap, però com li diuen els activistes de l’APE una bona part es deu al fet que els mínims del servei són alts perquè la potència que té contractada és de 4,6 kW i per això li aconsellen que se l’abaixi al mínim. “Se’m fa difícil poder pagar la llum perquè vaig justíssima”, detalla.
Els dubtes que acompanyen el rebut de la llum
- Mercat lliure o regulat?Al mercat regulat el preu té un límit, marcat pel govern espanyol (PVPC). Al mercat lliure són les companyies qui decideixen el preu. Cada usuari és lliure de triar en quin dels dos mercats vol estar. Les oranitzacions de consumidors alerten que les tarifes del mercat lliure poden ser fins a un 51% més cares.
- Què és el bo social?És un descompte per a les famílies vulnerables. Permet rebaixes a la factura d’entre el 25% i el 50%. Per demanar-lo cal estar dins del mercat regulat i complir els requisits. Se sol·licita a través d’una de les anomenades comercialitzadores elèctriques de “referència” (les més grans).
- Quina potència cal?Aquesta és una de les despeses importants fixes a la factura. Ajustar-la pot ajudar a estalviar en el rebut. Per calcular-la cal sumar els vats que gasten els electrodomèstics que podrien funcionar alhora. Algunes organitzacions de consumidors tenen simuladors per fer el càlcul.
- Com es demana l’informe de vulnerabilitats?Als Serveis Socials. Cal complir els criteris de vulnerabilitat que dicta la llei i aportar documents com el padró, les factures, el certificat de convivència i els ingressos de la llar. Un professional valora el cas i, si s’escau, l’informe es renova anualment. Si qui notifica el deute és la companyia els Serveis Socials han d’actuar d’ofici.