Els serveis socials, la trinxera de l'altra crisi

Sant Andreu de la BarcaL'última trucada del matí és la d'un home estranger que no té permís legal de residència i ha perdut els ingressos. "L'únic que li he pogut dir és que vagi al banc d'aliments", s'excusa Arantxa González, educadora social de l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca. Els serveis socials municipals són la primera trinxera, la primera porta on truquen els veïns per plantejar una queixa o trobar una solució. Des del 16 de març, en aquesta localitat industrial de 28.000 habitants s'han atès un miler de consultes, la majoria d'"usuaris a qui es fa seguiment", subratlla la coordinadora, Carolina Homar. Però també hi ha veïns que per primer cop demanen ajuda o ja havien sortit del circuït.

La voràgine d'anuncis d'ajudes desorienta una població que perd la feina i té un ERTO a sobre. "La gent té molts dubtes sobre on trobarà menjar o com pagar l'habitatge", continua la responsable del servei, que tem una allau de desallotjaments quan s'acabi l'estat d'alerta. De moment s'ha derivat una desena de persones que han hagut de deixar l'habitació o el pis on s'estaven i s'han reallotjat a un alberg de Fundesplai del Prat.

Beques menjador

La gran demanda, però, respon a l'alimentació. De les 250 famílies que eren usuàries del banc d'aliments municipal abans de la crisi s'ha passat a 304, i l'Ajuntament s'està fent càrrec de 120 beques menjador de criatures que se sumen a les 459 que ja la rebien.

El coronavirus ha obligat a reorganitzar els serveis socials per adaptar-se a les noves necessitats. La plantilla de 15 persones atén de 8 del matí a 9 del vespre i la resta del dia l'atenció es deriva a la policia local. "Treballem al 120%", explica Homar, i des d'una de les taules algú afegeix un "i sense aplaudiments a les 8 del vespre" que fa somriure l'equip. "No podem caure en els mateixos errors de la crisi del 2008 quan vam fer servei assistencial perquè els ajuts segregats no porten enlloc", assenyala Homar. Al seu costat, Ana Gómez, la coordinadora de d'Equip Bàsic d'Atenció Social, assenteix i afirma que aquesta crisi ha de ser "l'oportunitat de treballar transversalment, en grups, sense deixar el seguiment individual".

El que ha ensenyat la crisi és en què s'ha de ser flexible, i que "el que servia ahir ara ja no serveix", constata Gómez. Per això les professionals confien que s'instauri "la renda mínima perquè dona drets i deures a la gent" i que el servei es redefineixi "com un gran pool d'atenció per reajustar els nivells de renda i complementar amb ajudes els que no hi arriben", diu Homar.

Atenció domiciliària

L'epidèmia ha tancat els casals d'avis i les escoles de treball per a discapacitats. Juanma Mancilla s'encarregava del trasllat col·lectiu amb la furgoneta municipal. Amb el coronavirus passa a dependre de les necessitats dels serveis socials. Abans de les 10 del matí Mancilla i María Nela Monzón, treballadora de l'empresa municipal Saburbà, esperen amb mascareta i guants la feina assignada. Avui toca fer la compra i anar al CAP a buscar medicació per portar-la a gent gran que no pot sortir.

"Els treballadors de serveis socials són els grans oblidats però fan una gran feina", insisteix el xofer. Maria Nieves Alonso té 82 anys i obre la porta de casa seva amb bata. Ja té la llista de la compra, els diners i una bossa que dona a Monzón. "Millor la Celta, i si no qualsevol marca, però sense lactosa", diu Alonso, que de tan "agraïda" que se sent vol donar "uns euros" als treballadors, que no els accepten. Al supermercat del barri ja coneixen el servei i els donen prioritat perquè no s'hagin d'esperar, un gest que valoren perquè "facilita la feina".

Rosario Ramírez, la regidora de Serveis Socials, passa bona part de les tardes trucant a la gent gran per demanar "com es troben i si necessiten alguna cosa" i diu que la resposta és de molt agraïment. "Et diuen sempre que no els cal res, que no volen molestar, i de vegades només volen parlar". Ana Gómez, una veterana del servei, afirma que és la part bona de la crisi: "Som l'Avon llama a tu casa".