Els serveis socials de Barcelona reclamen reconeixement i recursos: "No volem ser còmplices dels desnonaments"

Barcelona"No volem ser còmplices dels desnonaments". "Acompanyem, no desnonem". "Més recursos i més personal". Són algunes de les consignes que treballadores dels serveis socials de Barcelona han portat avui a les portes de l'Ajuntament per fer-hi sentir el malestar mentre a dins se celebrava la comissió que tracta els temes de caràcter social. En un context sense restriccions, potser la seva protesta hauria acabat envaint la sala on discutien els grups municipals, però el covid fa que, malgrat la indignació, tot hagi de ser més regulat i no han creuat el vestíbul. La llista de queixes que els han portat a mobilitzar-se és llarga i ve de lluny –d'aspectes com el protocol segellat el 2013 que els obliga a acompanyar la comitiva judicial als desnonaments–, però s'ha accentuat amb el boom de peticions d'ajuda que han atès amb la pandèmia i, sobretot, arran dels atacs que van patir fa unes setmanes cinc centres municipals de serveis socials, en algun cas per col·lectius en defensa del dret a l'habitatge. Se senten faltats de recursos i al focus de les crítiques i lamenten que, tot i ser un servei essencial, no se'ls hagi considerat com a tal a l'hora d'establir el calendari de vacunació.

Els quatre sindicats que han cridat a mobilitzar-se aquest dimarts (CCOO, UGT, CGT i Intersindical) coincideixen en criticar que el govern municipal no se situés de manera pública més al seu costat després dels vidres trencats i les pintades aparegudes en alguns equipaments –asseguren que se senten "menystinguts" i "invisibilitzats" i que la resposta no hauria sigut "tan tèbia" si els atacs haguessin sigut contra una comissaria de la Guàrdia Urbana–. Lamenten, sobretot, que no s'informi de manera clara el conjunt de la ciutadania de quins són els límits de l'actuació dels serveis socials: del que poden fer i el que no poden fer.

"Han d'explicar clarament que nosaltres no tenim pisos per oferir i que tampoc podem signar ajudes fixes que depenen del Govern, com la renda garantida, sinó ajudes puntuals", explica Israel Ureña, de la CGT, que afegeix que ells acaben sent els que donen la cara davant els usuaris i els desfan –per falta de competències– les expectatives generades.

Amb la crisi que ha causat la pandèmia, els serveis socials municipals van batre l'any passat el rècord de persones ateses: més de 88.000. I el 32% del total no havien rebut abans cap mena d'atenció. Tenint en compte aquesta onada, els sindicats consideren que les 28 persones que es van incorporar a la plantilla a la tardor com a reforç són insuficients i arriben tard. I critiquen, també, que fins al novembre no se'ls comencessin a distribuir dispositius per poder treballar a distància: ho feien una setmana des de casa i una de manera presencial.

Són algunes de les queixes que avui volien fer arribar de manera directa al govern d'Ada Colau. Qui ha baixat a la plaça a atendre'ls ha sigut la comissionada d'Acció Social, Sonia Fuertes, i el regidor del PSC Joan Ramon Riera, que s'ocupa de les àrees d'Infància i Gent Gran. Que no fos la tinent d'alcalde de l'àrea, Laura Pérez, qui atengués les seves reivindicacions ha molestat els concentrats, que es queixen de la poca interacció que tenen amb la seva responsable política i que també asseguren que els ha disgustat que el regidor socialista els demanés els motius pels quals no volien anar als desnonaments: un tema que ja donen per discutit. El 2018, de fet, després d'una mobilització de treballadors dels serveis socials semblant a la d'avui, el govern dels comuns ja va anunciar que volia posar fi al protocol que els obliga a ser als desnonaments. Un pas que no s'ha fet i que avui els sindicats han tornat a demanar. "Que estripin aquell protocol, el van signar ells i se'n poden desdir", remarca Ureña.

"Decepció"

"Sentim decepció per la falta de concreció a les demandes i per la falta de recepció", lamentava Miquel Rubio, delegat sindical de la UGT després de la concentració, en referència al fet de no haver pogut parlar amb la tinent d'alcalde. Fonts municipals asseguren que l'Ajuntament reconeix en tot moment el paper essencial dels serveis socials i que el consistori està abordant la crisi amb una "multiplicació de recursos" malgrat que, recorden, moltes de les necessitats a atendre són competència d'altres administracions, com la renda garantida i l'ingrés mínim vital. Remarquen que la pràctica totalitat de la plantilla de l'Institut Municipal de Serveis Socials (més de mil persones) ja disposa de dispositius per poder teletreballar i que és el primer institut municipal on s'ha aconseguit aquesta "fita". I asseguren, també, que s'ha expressat de manera "reiterada" el rebuig als atacs que van patir els centres de serveis socials, un aspecte que els sindicats defensen que es limita a una única comunicació interna.

Des de l'oposició municipal, grups com ERC també consideren que la resposta del govern de Colau després de les pintades i els vidres trencats hauria hagut de ser més contundent. "És indispensable posar en valor la feina dels treballadors de serves socials", remarca la republicana Montse Benedí, que retreu al govern que no els acceptés en comissió el prec que van presentar, a finals d'any, perquè la tinent d'alcalde Laura Pérez es reunís amb els sindicats i abordés abans el malestar creixent dels treballadors.

Desbordats

Les reivindicacions dels serveis socials en plena pandèmia no són exclusives de Barcelona. L'acumulació de peticions i la falta de recursos s'han repetit en molts municipis. A l'Hospitalet de Llobregat, per exemple, també hi ha hagut protestes pel "desbordament" i per un model de serveis socials que es considera "obsolet". I el Col·legi Oficial de Treball Social (TSCAT), en el seu balanç de l'any de la pandèmia, lamenta que no hi hagi una planificació pensada a llarg termini –mes enllà de l'atenció d'urgència–. “La funció del treball social, que és dotar d’eines la persona per empoderar-la, no l'estem fent", lamenta Sonia Baceiredo, representant de la comissió de serveis socials bàsics del TSCAT. I coincideixen en denunciar la invisibilització i la falta de recursos.