La serotonina, hormona multiús
The New York TimesSe sap que la falta de serotonina juga un important paper en l'estat anímic i per això és la diana de fàrmacs que tracten desordres psiquiàtrics. Però nous estudis han aprofundit en el coneixement d'aquest neurotransmissor, que intervé des dels inicis de la gestació del nadó i durant tota la vida participa en la regeneració dels ossos.
Segons demostren investigadors de la Universitat del Sud de Califòrnia en un estudi recent publicat aNature, aquest neurotransmissor comença a fluir pel prosencèfal (regió de l'encèfal embrionari) durant el primer trimestre de gestació. Ajuda a conformar els circuits neurals bàsics que més endavant estaran involucrats en la cognició, les emocions i les consultes al psiquiatra. I qui proporciona aquesta serotonina és un òrgan considerat fins ara com un filtre passiu: la placenta de la mare. Altres investigacions recents també han establert que la serotonina que es produeix als intestins ajuda a dirigir la remodelació òssia durant tota la vida. "Mentiria si no admetés que estic sorpresa per l'abast de les funcions de la serotonina i per la importància que té per a teixits com ara l'ossi", diu Patricia Ducy, investigadora de la Universitat de Colúmbia, a Nova York.
La serotonina és una molècula menuda, un artefacte format per només 10 àtoms de carboni, una dotzena d'àtoms d'hidrogen, dos àtoms de nitrogen i un únic àtom d'oxigen. Va ser detectada per primera vegada l'any 1948, en el sèrum sanguini, i es va comprovar que era un agent vascular tonificant que causa la constricció dels vasos sanguinis, d'aquí el seu nom, format per la unió desèrumito. Cinc anys més tard, els científics també van detectar serotonina en mostres de cervell i no van trigar a descobrir que un al·lucinogen creat feia poc, la dietilamida de l'àcid d-lisèrgic (la LSD), funcionava connectant amb el sistema de la serotonina del cervell, i que si en prenies massa podies acabar amb garlandes de flors al cap i abusant de l'expressióUau!
Per sintetitzar la serotonina, els éssers humans i altres espècies han de començar pel triptòfan, un aminoàcid essencial present en molts components de la dieta, com ara el gall dindi, el formatge, el tofu, els fruits secs i els plàtans.
Millors tractaments
S'han dedicat molts esforços a l'estudi de l'acció de la serotonina al cervell. Participa molt activament en la transmissió de senyals entre neurones, com si fos un codi Morse. Al cervell adult, un grapat de cèl·lules del cerebel, sobre la medul·la espinal, són les proveïdores de la serotonina. El seu sistema de transmissió és meravellosament complex. Els científics han identificat pel cap baix quinze receptors diferents, proteïnes que hi entren en contacte i reaccionen. A més, hi ha el transportador de serotonina, una proteïnahigiènicaque, un cop acabada la seva feina, s'encarrega d'eliminar-la.
La serotonina del cervell té una personalitat atribuïda. "Aquesta molècula contribueix a ajudar la gent a afrontar l'adversitat, a no rendir-se, a tirar endavant i superar totes les adversitats", diu Philip J. Cowen, especialista en serotonina de la Universitat d'Oxford i del Medical Research Council. En l'encertada expressió del seu col·lega de la Universitat de Manchester, Bill Deakin, "és el neurotransmissor de no-deixeu-que-el-pànic-s'empari-de-vosaltres". Les alteracions del sistema poden contribuir a la depressió, l'ansietat, els atacs de pànic i la calcificació mental, la incapacitat de veure el món de nou, si més no en les persones propenses. Cowen emfatitza que l'alteració de la serotonina no és suficient per causar la depressió. Els experiments han demostrat que les persones amb un historial depressiu que se sotmeten a una dieta extremadament pobra en triptòfan poden recaure.
El Prozac, el Zoloft i altres dels anomenats inhibidors selectius de la recaptació de serotonina intenten millorar la transmissió de l'hormona bloquejant el transportador de serotonina. D'aquesta manera permeten que el neurotransmissor s'estigui més temps a l'entrada de les neurones i continuï subministrant els seus estímuls.
Però es treballa amb un tipus d'antidepressius més modern que va més enllà i no només apunta al transportador, sinó també a un dels més de 15 receptors de serotonina diferents, un procediment que sembla que incrementa l'efectivitat del fàrmac i redueix els efectes secundaris nocius.
Enguany mateix, l'Administració d'Aliments i Fàrmacs dels Estats Units ha aprovat la utilització d'una d'aquestes novetats farmacològiques, un antidepressiu anomenat Vilazodone, que segons sembla està raonablement lliure d'alguns dels efectes secundaris més penosos observats en els fàrmacs corrents que només incideixen en el transportador, particularment l'augment de pes i la disminució de la libido.
La serotonina a l'intestí
La serotonina neuronal és la més coneguda, però en realitat més del 95% del subministrament del cos se sintetitza fora del cervell, sobretot a l'intestí. La nova recerca indica que les cèl·lules que intervenen en la regeneració dels ossos depenen indirectament de les cascades de serotonina del cervell tant per crear com per destruir teixit. Influeix en els osteoblasts i inhibeix l'equip de desmantellament dels osteoclasts, d'acord amb la descripció de Gerard Karsenty, Patricia Ducy i els seus companys en un seguit d'articles publicats en revistes comNature Medicine.
En els experiments amb rates i ratolins amb osteoporosi greu, els investigadors també van demostrar que si feien baixar en només un 40% la producció de serotonina intestinal dels rosegadors utilitzant un fàrmac, elspaletesosteoblàstics podien treballar amb tanta llibertat que els esquelets més porosos es refeien fins a adquirir una flamant solidesa. "No vam observar cap efecte secundari en el tractament", diu Ducy, segurament perquè no cal eradicar la síntesi de serotonina per veure'n els beneficis".
La serotonina pot ser benèfica o malèfica, aportar calma davant l'adversitat o porositat en l'esquelet. De vegades la serotoninaxerra massai convé, senzillament, penjar el telèfon.
