De la Serna rebutja el traspàs de Rodalies a la Generalitat i ofereix diàleg per consensuar inversions

BarcelonaDiàleg per consensuar actuacions però cap opció de traspassar Rodalies. Aquest ha estat el missatge que ha traslladat aquest dijous el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, que ha trepitjat per primera vegada Catalunya des que va arribar al càrrec per reunir-se amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i amb la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs.

Durant la trobada, la Generalitat ha tornat a reclamar el traspàs complet de Rodalies, un extrem que el ministre ha rebutjat. Tanmateix, sí que ha ofert mà estesa al govern català per tal de poder consensuar les inversions que permetin millorar la xarxa ferroviària i de carreteres catalanes. En aquest sentit, el ministre ha assegurat que l'Estat ha invertit 760 milions d'euros en matèria ferroviària i 900 milions en carreteres en els últims quatre anys.

Tot i agrair l'oferta de diàleg del ministre, Rull ha reclamat que el que calen ara "són fets", i ha apuntat que "la millor manera de garantir que es duen a terme les actuacions prioritàries pel servei de Rodalies és que la competència la tingui la Generalitat. "Creiem que és el millor mecanisme per restablir la confiança i garantir que el que es promet es compleixi".

De fet, el nivell de compliment de les inversions ha estat un altre dels punts que ha distanciat el ministre i els consellers aquest dijous, ja que segons han explicat en una roda de premsa conjunta posteriorment, les xifres d'execució amb què treballen el govern espanyol i la Generalitat no coincideixen.

Aquest serà un punt clau a l'hora de debatre el nou pla d'inversions per a Rodalies. De la Serna ja ha dit que hi treballa. El ministre ha estès la mà a consensuar quines actuacions es prioritzen sense ser esclaus dels plans anteriors, però Rull –que ha insistit en el seu "escepticisme" sobre les promeses de l'Estat– ha remarcat que primer de tot cal "complir les inversions pendents".

En aquest sentit, De la Serna ha contestat a Rull que des del govern espanyol treballen per combatre aquest "escepticisme" i que pot confiar que ho farà perquè no vol tornar d'aquí a uns mesos a Catalunya "a menjar-se" les seves paraules.

Avenços en el corredor mediterrani

Una de les poques concrecions que ha sorgit de la reunió ha estat al voltant del corredor mediterrani. De la Serna ha expressat el "compromís ferm del govern espanyol amb aquesta infraestructura" perquè és "estratègica per a tot Espanya". La Generalitat ha denunciat en diverses ocasions que l'Estat encara ha de fer arribar-los 2.588 milions d'euros per invertir en aquesta infraestructura que ha d'unir tot el Mediterrani.

El ministre s'ha compromès a tenir acabat el tram de desdoblament de la via que va de Tarragona a Vandellòs la primavera del 2018, un tram on fa 15 anys que van començar les obres. De moment, la via serà d'ample ibèric, però encara caldrà afegir-hi el tercer fil, un punt imprescindible perquè la infraestructura també serveixi per als trens de mercaderies. Aquesta obra permetria, segons Rull, millorar el temps de trajecte dels trens i reduir-lo fins a 35 minuts. Precisament, les línies R15 i R16 són les més impuntuals de Catalunya.

A més, De la Serna ha confirmat la creació de la figura del coordinador del corredor mediterrani, una figura que hauria de vetllar perquè la infraestructura avanci. Tanmateix, qui ocupa aquesta figura promet ser una altre debat intens entre els dos executius. Mentre De la Serna ha avançat que ja té pensat qui se n'encarregarà, Rull ha avançat que la Generalitat proposarà també noms, i ha defensat que un nom consensuat entre l'Estat, la Generalitat de Catalunya i la Generalitat valenciana tindria molta més capacitat operativa".

Per la seva banda, la consellera de Governació, Meritxell Borràs, ha assenyalat que una demostració de la voluntat de treballar en matèria d'habitatge per part del govern espanyol seria retirar els recursos del TC de les últimes lleis sobre habitatge i no interposar-ne cap en l'última que s'ha aprovat al Parlament fa unes setmanes.

La setmana passada va entrar en vigor la llei que va aprovar el Parlament contra els desnonaments, després d'esquivar el veto del TC, que anul·lava molts dels articles relacionats amb l'emergència habitacional, com ara la mediació obligatòria o l'expropiació forçosa dels pisos buits sense límit de temps. La llei es va aprovar amb el vot favorable de tots els grups parlamentaris.

Reduir la sinistralitat a la N-340

La N-340 al seu pas per les terres de l'Ebre és un dels punts negres en nombre d'accidents. Des que s'han desviat els camions per l'AP-7 per descongestionar la N-II a Girona, la reducció de la sinistralitat ha estat d'un 65%, una baixada que De la Serna ha qualificat "d'espectacular".

Per aquest motiu, Rull ha anunciat que estan treballant en una primera proposta per estendre també les bonificacions perquè els camions passin per l'AP-7 i descongestionar la N-340 al sud de Catalunya. Aquesta és una de les demandes més reivindicades des del territori.

Inversions pendents

El departament de Territori i Sostenibilitat ha denunciat en reiterades ocasions que encara no s'han complert els dos plans d'inversions per millorar la xarxa de Rodalies que va aprovar el govern espanyol. El primer (2008-2015) estava dotat amb 4.000 milions d'euros, dels quals el govern català denuncia que només se n'ha executat un 10%. I el segon (2014-2016) tenia prevista una inversió de 306 milions d'euros. D'aquests, només se n'han executat un 4%.

El conseller Rull també ha posat sobre la taula les inversions pendents en carreteres, com és el cas del desdoblament de la N-340, la N-II a Girona o tirar endavant el Quart Cinturó.