La sequera empitjora: primeres restriccions a l'àrea de Barcelona

BarcelonaLa sequera va a més. Aquest dimarts el Govern aprovarà que dues regions més de les conques internes de Catalunya entrin en fase d'alerta per sequera: són la regió del sistema Ter-Llobregat, que inclou l'àrea metropolitana de Barcelona i la de la conca de la Muga, a l'Alt Empordà. L'entrada d'una regió en fase d'alerta es determina quan les seves reserves baixen del 40%, un horitzó que en el cas del sistema Ter-Llobregat semblava ja molt pròxim durant l'estiu, però que els ruixats de l'agost i alguna tongada de pluja del setembre han posposat fins ara.

L'escenari d'alerta provoca que entrin en vigor un seguit de primeres restriccions com ara una dotació màxima de 250 litres per persona i dia, un límit no especialment exigent si es té en compte que la mitjana de consum diari a Catalunya se situa en 120 litres per persona i dia. La fase d'alerta també preveu la prohibició d'omplir fonts ornamentals i una reducció de fins al 25% en usos agrícoles i recreatius.

En conjunt els embassaments de les conques internes estan al 33% de la seva capacitat, una dada que no ha parat de baixar des de l'estiu, tot i que la tardor sol ser una època habitualment plujosa a Catalunya. En l'últim mes les reserves de les conques internes han baixat del 36,2 % al 33,3%, gairebé tres punts percentuals menys. L'any passat en aquest moment de l'any les reserves superaven el 62%.

Durant les últimes setmanes han arribat algunes tongades de precipitacions a Catalunya, però el Pirineu occidental, i, per tant, la conca de l'Ebre, és la zona que ha rebut gran part d'aquesta aigua. Per exemple, des que va començar l'octubre al Pont de Suert, a la Ribagorça, han caigut 137 l/m², mentre que a Ripoll amb prou feines s'han superat els 20.

En l'àmbit de l'aigua Catalunya està dividida entre els rius que desemboquen a l'Ebre i les anomenades conques internes, els rius que van directament al Mediterrani. El 92% de la població es concentra a les conques internes, que, per contra, tenen una capacitat d'emmagatzemar aigua més de cinc vegades inferior a la de la part catalana de la conca de l'Ebre. Aquest és un problema endèmic que provoca que el sistema entri fàcilment en tensió.

Les restriccions no han sorprès el professor de la Universitat de Girona i investigador de l'ICRA Sergi Sabater, que creu que la situació és realment complicada. Segons ell, les dificultats greus en cas que les pluges no arribin durant els pròxims mesos arribaran abans a l'agricultura que a l'aigua de boca. Aquest dilluns a Catalunya Ràdio la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha assegurat que l'aigua de boca està garantida per un any, però segons Sabater si a la primavera no plou, l'agricultura podria afrontar un any amb molts problemes per regar i, per tant, amb moltes dificultats per produir.

Una sequera que fa dos anys que dura

Sergi Sabater ha observat que rius que eren permanents com la riera de Llémena o la d'Arbúcies estan gairebé a punt d'assecar-se, un símptoma evident que la sequera no és només de reserves d'aigua sinó que és de territori. De fet, la sequera del territori ja va començar molt abans que es comencés a notar a les reserves d'aigua: àmplies zones de les comarques de Barcelona i de Girona tenen nivells de sequera totalment excepcionals quan s'agafen dades dels últims dos anys, segons els indicadors d'índex de precipitació estàndard que elabora el Meteocat.

Per a Sergi Sabater les solucions passen per l'estalvi i la reutilització de l'aigua, ja que, segons ell, en el camp dels embassaments ja s'ha fet tot i més del que seria raonable, i apunta a un altre tema important: per millorar la qualitat de l'aigua regenerada fa falta energia. Com més energia, millor qualitat de l'aigua.

És complicat entreveure quines són les perspectives de futur, però a mitjà termini no hi ha motius per a l'optimisme. Les previsions per setmanes que elabora el Centre Europeu de Predicció auguren una setmana en què les pluges i nevades tornaran a ser bàsicament atlàntiques i, per tant, les que arribin a Catalunya seran probablement més abundants al Pirineu occidental i a l'oest de Catalunya que no pas en altres sectors del Pirineu o de la meitat est.

Hi ha senyals en la previsió que apunten a un inici de desembre en què les precipitacions tornin a ser més probables al Mediterrani, però és totalment incert quines en podrien ser en tot cas les regions més afavorides. De fet, no es pot dir que no hi hagi hagut pluges mediterrànies durant els últims mesos. Mentre que a Barcelona la pluja d'aquest 2022 amb prou feines arriba a la meitat de la que sol caure, a València ja ha plogut al voltant d'un 30% més del que sol ploure, i mentre que a l'estació del Parc Natural dels Ports ja han caigut més de 1.220 l/m², al naixement del Ter, a Ulldeter, només 826.

Les projeccions sobre canvi climàtic auguren un futur amb pluja més irregular, un escenari que en cas de complir-se augmentarà la tensió sobre l'ús que fem de l'aigua. Segons Sergi Sabater, aquest és un dels punts clau del canvi de paradigma actual: s'ha d'assumir la incertesa.