La sequera eixuga el pantà de Sau, en el seu mínim històric

Sant Romà de SauN'hi ha prou amb visitar el pantà de Sau per constatar la gravetat de la sequera extrema que pateix Catalunya. Aquesta gran cavitat entre els cingles del Far i el Morro de l'Abella, que en una situació de normalitat hauria d'emmagatzemar milions de litres d'aigua, està pràcticament buida. Ara mateix frega el 5% de la seva capacitat, el valor més baix de la seva història, fins al punt d'haver superat la seva davallada més aguda, la del 1990. No està sec del tot, encara hi queden 8,6 hm³ , però això és aproximadament el volum d'aigua que consumeix tota la població catalana en menys de deu dies.

El cap de setmana, molts visitants vinguts d'arreu fan parada a la zona per contemplar la panoràmica de l'embassament, amb l'església romànica de l'antic poble de Sant Romà de Sau totalment al descobert. L'ARA ha acompanyat alguns d'aquests excursionistes i turistes i ha pogut constatar que el paratge causa una sensació ambivalent, que es mou entre l'admiració d'una vall realment impressionant i el regust amarg de la dramàtica evidència de l'escassetat d'aigua a Catalunya a causa de la greu sequera. “Es veu que és un desastre, però alhora és bonic poder imaginar com era aquest paisatge de manera natural abans de la construcció de la presa", comenta en Pep, veí de Vic, que ve sovint a visitar l'embassament.

En tot el contorn del pantà s'observa claríssimament una ratlla on la vegetació deixa de créixer, que abans marcava el límit on acostumava a arribar l'aigua i ara deixa a la vista molts metres de pendent sec i sorrenc. L'embarcador per on, l'estiu del 2019, baixaven les llanxes i les piragües per practicar esports d'aigua, a l'alçada de la punta del campanar de l'església, ara queda molt lluny de la superfície.

Fa mesos que el nivell de l'aigua és molt baix, però, lluny de recuperar-se, cada dia cau uns centímetres més avall. Els peixos ja no tenen prou aigua i oxigen per viure-hi, ja que el poc cabal amb què baixa el riu Ter per la falta de pluges és insuficient per reflotar la situació. A més, per mantenir la qualitat del recurs, es transvasa progressivament la poca aigua que queda a Sau fins al segon embassament de Susqueda, que actualment està al 21% de la seva capacitat.

"El pantà s'ha buidat només perquè no ha plogut prou?"

Entre els veïns de la zona hi ha certs dubtes sobre la gestió que les centrals hidroelèctriques van fer del recurs quan Catalunya encara no estava en alerta per sequera i el preu de l'electricitat cotitzava a l'alça. "El pantà s'ha buidat només perquè no ha plogut prou, o perquè les elèctriques també van deixar anar més aigua del compte per fer negoci quan la llum anava cara?", es pregunta el Joan, veí de la comarca. I la Maria, també osonenca, continua: "La prioritat de l'embassament no ha de ser generar beneficis a les empreses privades d'energia, sinó abastir l'aixeta de tota la població quan fa mesos que no plou".

L'atracció de les restes de Sant Romà

La majoria dels visitants deixen el cotxe a la punta de la carretera i caminen a peu fins a l'església romànica de Sant Romà de Sau, el poble que va quedar inundat per la construcció de la presa a principis dels anys 60. Al voltant del campanar s'hi pot caminar perfectament i sense perill, ja que fins i tot ha crescut la vegetació. I, després de tants mesos sense precipitacions, el terra només és fangós en els punts més propers a l'aigua.

La sequera ha tret a la llum el passat de la vall i als visitants no els deixa de sorprendre poder veure les restes de les masies disseminades on vivien les famílies fa 60 anys. "Vam venir el 2009, quan a les notícies van explicar la història de Sant Romà, però en aquell moment l'aigua arribava pel cementiri; ara està molt més avall, es veuen quasi totes les ruïnes del poble. És impactant, però alhora fa molta pena", explica en Miguel Ángel, veí de Rubí. L'home és optimista: "No sé quan serà, però estic segur que tard o d'hora farà un temporal fort i es tornarà a omplir", afegeix.

A més de l'església, ara es poden veure restes d'algunes cases, com la de l'hostal de la Riba –on vivia la família de l'últim veí que queda a la zona–, el cementiri, les parets de l'escola, pals de telèfon o les puntes de les torres d'un antic molí entre l'aigua. Si la dramàtica baixada del nivell continua sense fre, fins i tot es podrien acabar descobrint les ruïnes del pont medieval de cinc arcs i quatre pilastres que travessava el riu Ter abans de la presa. "Seria tota una troballa, però esperem que no l'arribem a veure", conclou la Dolors, veïna de Barcelona.