Seqüencien el genoma del bonobo, el 'cosí' més sociable i sexual de l'home

BarcelonaUn grup internacional de científics, amb presència catalana, ha completat la seqüenciació del genoma del bonobo, el "parent" viu més pròxim a l'home, al costat del ximpanzé, encara que aquesta rara espècie africana es caracteritza per ser molt més pacífica, juganera i promíscua sexualment (el sexe compleix en aquesta espècie una funció social i de reducció de l'estrès). Es tracta de la seqüenciació de l'últim gran simi que faltava per analitzar –ximpanzé (2005), orangutan (2011) i goril·la (2012)–, amb la qual cosa s'obté informació detallada de la base genètica de les relacions evolutives d'aquestes espècies i el seu grau de coincidència amb l'home, segons explica a l'agència Efe el cap del grup de Genòmica de Primats de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), Tomàs Marquès-Bonet.

Aquest estudi, que dijous publicarà la revista 'Nature', i en el qual han participat més de vint laboratoris de vuit països, té com a objectiu buscar les bases genètiques que ajudin a explicar les diferències de comportaments entre bonobos i ximpanzés. Per a la investigació s'ha seqüenciat el genoma d'Ulundi, una femella de bonobo

–de la qual només queden uns milers d'exemplars en territoris de la República Democràtica del Congo– molt pròxima evolutivament al ximpanzé, amb un ancestre comú del qual només els separaria entre un i dos milions d'anys de divergència, però el comportament social de la qual ha evolucionat de forma dispar. Mentre el ximpanzé és molt agressiu i territorial –són habituals guerres entre "tribus"–, el bonobo destaca per ser pacífic i per la seva gran activitat sexual: el sexe compleix una funció de reducció de l'estrès en aquesta espècie, que el practica amb individus dels dos gèneres.

Els investigadors d'estudi internacional han localitzat uns "gens candidats" que podrien explicar aquestes diferències de comportament. El bonobo, conegut també com a "ximpanzé pigmeu", va ser descobert el 1928 en unes petites poblacions al sud del riu Congo, l'enorme curs fluvial del qual podria ser la causa de la separació evolutiva de l'espècie amb els ximpanzés, sense que posteriorment es creessin mestissatges ni encreuaments.

Amb aquestes dades, els biòlegs funcionals seran els que hauran de reprendre els treballs en laboratori (amb ratolins transgènics utilitzats com a organismes models) per observar si les mutacions en aquestes regions del genoma poden estar lligades als trets de comportament social que difereixen entre aquestes espècies. "El problema és que aquest tipus d'estudis són molt cars i lents. Obtenir resultats de l'estudi d'aquestes regions en profunditat pot tardar ben bé deu anys", subratlla Marquès-Bonet.

Per l'investigador barceloní, el bonobo és un animal clau des del punt de vista biològic perquè no hi ha gaire casos en la naturalesa on es puguin estudiar canvis evolutius tan ràpids. "Que això hagi passat amb l'espècie més pròxima a l'home, per estudiar en viu com la genètica afecta després el comportament, és molt important", remarca Marquès.

El goril·la és el tercer parent més pròxim a l'home, amb el 98,25 per cent de l'ADN, seguit per l'orangutan, amb el 97%.