Les seqüeles de la nevada retraten la gestió de Madrid

MadridEls alumnes de l’escola Rosa Luxemburgo de Madrid no han tornat a classe dues setmanes després del temporal Filomena i dilluns reprendran l’activitat, però online. Les famílies estaven preparades per portar els fills al col·legi dimecres, però dimarts a les sis de la tarda van rebre un correu en què se’ls advertia que no, que havia caigut un sostre. La neu acumulada hi havia provocat esquerdes i va acabar cedint. Danys estructurals i, per tant, alumnes a casa, amb les conseqüències que això suposa per a l’organització familiar. Tretze dies després de la gran nevada la normalitat treu el cap a Madrid, però encara queden empremtes que evidencien el desastre en la gestió per part de les administracions públiques, especialment les que en tenen les competències: la Comunitat i l’Ajuntament de Madrid.

Avesada a l’atreviment, Isabel Díaz Ayuso va parlar aquest dijous d’“èxit” en la primera sessió de control al govern regional després del temporal. “La protecció de la vida és el més important”, va destacar la presidenta autonòmica ignorant que hi va haver víctimes mortals per la nevada. En la mateixa sessió plenària, el conseller d’Interior, Enrique López, va manifestar que en una situació d’emergència “no hi cap l’èxit, sinó el treball i la responsabilitat”.

En alguns punts encara es pot veure acumulació d’escombraries i plaques de gel als carrers, tot i que els últims dies s’ha desfet bona part de la neu degut a les pluges i a l’augment de la temperatura. Amb la gran majoria de carrers ja transitables, els serveis municipals han pogut tornar a recollir residus que fins fa pocs dies formaven muntanyes al costat dels contenidors. Juntament amb les escoles que segueixen tancades -l’última dada de la conselleria d’Educació és que 20 centres no han obert i deu només ho han pogut fer de manera parcial- són les tres mostres palpables de com s’han allargat les conseqüències de la nevada. El caos inicial va ser més important.

Les hores immediatament posteriors al temporal van estar marcades pels veïns traient neu amb pales i, sobretot, per l’autoorganització de voluntaris, pacients i sanitaris per garantir els accessos i els viatges als hospitals en totterreny. “Campi qui pugui!”, retreia dijous la portaveu de Podem a l’Assemblea de Madrid, Isabel Serra, a la presidenta Ayuso. Si bé les calçades es van anar alliberant de neu, per a les voreres s’ha esperat que el bon temps afavorís el desgel.

En la gestió posterior la principal responsabilitat ha recaigut en l’alcalde, José Luis Martínez Almeida, que va veure com els efectius de la Unitat Militar d’Emergències (UME) es retirava dels carrers quan Ayuso va passar del nivell d’alerta 2 a l’1 -l’Estat només pot actuar en aquest supòsit de més gravetat-. Almeida va sol·licitar ràpidament la declaració de zona catastròfica, que el govern espanyol va autoritzar per a vuit comunitats. “Es fa la petició però no una autocrítica de què es podria haver evitat per no arribar a aquesta situació”, subratlla a l’ARA el portaveu de Més Madrid, Pablo Gómez Perpinyà. A més, Almeida xifra els danys en 1.400 milions, una quantitat que el govern espanyol veu excessiva i poc acurada.

Falta de planificació

Així, l’oposició al PP coincideix que el principal problema va ser la falta de previsió i planificació. Els efectius de les brigades forestals no es van activar fins dilluns -la nevada va durar 30 hores entre divendres i dissabte-, recorda el portaveu adjunt del PSOE a l’Assemblea, José Cepeda, i remarca que a Castella-la Manxa es va dictar el nivell 2 d’alerta 24 hores abans que a Madrid. 3.500 vehicles i un centenar d’autobusos van quedar atrapats perquè ni es va avisar ni es van donar ordres de paralitzar la mobilitat.